Casa
De Viquip??dia
La casa, gen??ricament, ??s un edifici o la part d'un edifici que serveix d'habitaci?? per als humans. La casa, formada pel sostre i les parets que tanquen un recinte, serveix per refugiar-se de la pluja, el vent, el fred i la calor o altres inclem??ncies meteorol??giques i de possibles intrusos humans o animals.
Actualment i en el nostre ??mbit cultural la casa familiar ideal ??s un edifici ??nic per a una sola casa i una sola fam??lia, l'habitatge unifamiliar, que pot ser a??llat o adossat a altres cases similars tot compartint les parets mitgeres o formant fileres m??s o menys llargues en els carrers de la major part de les viles i pobles.
El paradigma m??s est??s de la casa urbana actual, correspon a la tipologia de cases adossades que proliferen en les noves promocions immobili??ries. Es composa de dos ??mbits: el de dia, amb la sala d'estar com a espai o habitaci?? principal la qual, habitualment fa les funcions de menjador constituint una pe??a polifuncional anomenada menjador-estar, on es reuneixen i fan diverses activitats els diferents membres de la fam??lia. L'??mbit nocturn, o de descans el formen les diferents habitacions, la principal ??s la dels caps de fam??lia i les altres s??n les dels fills i filles, que poden compartir-la amb altres estadants de la casa com algun avi o altres parents o amics. En el Principat de Catalunya aquesta tipologia es assimilable a la la casa de cos rehabilitada i conseq??entment modernitzada, la qual ??s, en molts cassos, objecte de protecci?? espec??fica mitjan??ant els Cat??legs urban??stics.
Aquest paradigma ideal que forma la casa urbana d'entre 70 o 100 metres quadrats de superf??cie amb el menjador-estar, la cuina i dos, tres o, fins i tot quatre dormitoris, un bany i altre bany petit (anomenat freq??entment amb el castellanisme ??aseo??), etc., en una casa adossada o, amb major freq????ncia, en un pis dins d'un edifici plurifamiliar el trobem a la base de l'urbanisme actual, com un ??ndex estad??stic fonamental per la planificaci?? del creixement urb??,
La casa o l'habitatge familiar ??s el principal producte i, per tant, la base de la ind??stria de la construcci?? i de tot el sector econ??mic derivat que va des de les f??briques de materials de construcci?? fins les ag??ncies immobili??ries o les botigues de parament de la llar.
Per?? per damunt de tot, la casa ??s el lloc de la vida familiar, conseq??entment, en la seva organitzaci?? espacial i en el seu disseny reflexa les formes de vida i d'organitzaci?? social. La casa aglutina el conjunt de significats i significants m??s ampli de la vida privada. ??s en aquest sentit que molts autors (veure bibliografia) veuen la casa com el resultat hist??ric d'un proc??s cultural, el reflex d'una societat determinada, per exemple, la Uma que ilustra aquest article, ??s la casa comunal tradicional del poble Mentawai a Indon??sia i reflexa un esquema organitzatiu local propi d'una cultura molt diferent de la nostra, la casa japonesa, el Yurt dels pobles siberians, el Tippi dels indis de les praderes dels Estats Units d'Am??rica, etc., reflexen les corresponents cultures tant com la casa de cos catalana, la ??casa pinariega?? de les prov??ncies de Burgos i S??ria o casa extremenya, reflexen les de les nostres contrades, amb matisos i difer??ncies fins i tot a nivell regional.
Taula de continguts |
[edita] La casa moderna
La casa actual, la que es construeix actualment en els barris i pol??gons de les viles i ciutats occidentals, en forma de pisos o apartaments en edificis d???habitatges plurifamiliars, constitueix una tipologia relativament recent, derivada de les innovacions aportades pel moviment de l???arquitectura moderna, a partir la cr??tica formulada ja en el segle XIX, a les condicions dels habitatges del proletariat urb?? en les ciutats d???Europa, on s???acumulaven en la m??s absoluta promiscu??tat, varies fam??lies que convivien en habitacions insanes, sense cambra higi??nica ni ventilaci??. Aquestes condicions foren denunciades, en el darrer ter?? del segle XIX, per diversos moviments de caire pol??tic i social (socialisme ut??pic, primera i segona Internacional, etc.), aix?? com per escriptors com Charles Dickens o institucions com la R.I.B.A. i altres.
La casa moderna representa la ruptura amb un aquell estat de coses, quan la casa del proletariat industrial no era altra cosa que una casa burgesa adaptada a la funci?? d???habitatge per a fam??lies obreres un cop dividida en quartos cada cop m??s petits. Els arquitectes del moviment modern oposaren un tipus d???habitatge m??nim amb disseny higi??nic i funcional. La casa moderna havia de ser una per fam??lia a fi d???evitar la promiscu??tat, havia d'estar dotada de ventilaci?? en totes les estances, amb cuina, aigua corrent i cambra higi??nica, s'havia d'orientar al sol i obrir-se a dues fa??anes oposades per garantir la ventilaci?? creuada i combatre la tuberculosi. La casa moderna ha de ser constru??da amb materials a??llants, per facilitar les millors condicions ambientals amb el m??nim cost energ??tic possible. El debat actual sobre la sostenibilitat ??s recurrent respecte al debat sobre l???habitatge higi??nic que va tenir lloc en el primer ter?? del segle XX. El barri de Karl Marx Hof de Viena ??s la fita exemplar m??s destacada d???aquest urbanisme que proposa un nou tipus de casa per a les classes populars.
En els pa??sos m??s desenvolupats s'han anat desenvolupant criteris i normes pr??pies per la construcci?? d'habitatges nous, per donar criteris constructius que garanteixin l'estabilidad, solidesa, seguretat i confort als usuaris, i normes espec??fiques que regulen la fabricaci??, components i muntatge dels materials de construcci??.
En l'actualitat, cada territori estableix els criteris propis per que una casa sigui considerada habitatge, i a la Catalunya, aquestes condicions d'habitabilitat[1] consisteixen en uns m??nims de dimensions i peces, evitant criteris purament higienistes.
[edita] Origen i evoluci?? de la casa moderna
L???urbanisme de car??cter higienista primer, amb els treballs de destacats urbanistes com Frederick L.Olmsted o Ildefons Cerd?? i les aportacions del moviment ??Arts and Crafts??, s??n els antecedents de les formulacions te??riques sobre la casa moderna que es sintetitzaren en la segona exposici?? del ??Werkbund?? alemany de 1927 a Stuttgart i en els edificis que es van constru??r a Holanda durant el per??ode de l'arquitectura neopl??stica, com les casetes en filera del barri mariner de Hoeck van Holland projectades l'any 1924 per l???arquitecte J.J.P. Oud. Durant els anys 20, els estudis te??rics de la ??Bauhaus?? o dels arquitectes del moviment modern com Walter Gropius, le Corbusier, el ja citat Oud i altres, culminaren en el segon Congr??s internacional d???Arquitectura Moderna (C.I.A.M.) celebrat a Frankfurt l???any 1929, dedicat al tema de l???habitatge m??nim. A Catalunya, durant la Segona Rep??blica els arquitectes del G.A.T.C.P.A.C. formularen propostes per a construir cases segons els principis dels C.I.A.M. com la Casa Bloc al barri de Sant Andreu de Barcelona.
L???urbanisme i l???arquitectura moderna van ser adoptats universalment despr??s de la segona guerra mundial, quan les tasques de reconstrucci?? d???Europa exigien nous instruments te??rics i noves propostes que l???academicisme burg??s, at??s el frac??s del model social dominant entre guerres, ja no estava en condicions de donar. A Catalunya als anys 50, el Grup R reintrodu?? l???arquitectura del moviment modern a Espanya, i amb ell, les propostes innovadores respecte a la casa i la ciutat. En l???origen del Grup R hi va haver un concurs convocat per la ??Direcci??n General de Arquitectura?? per a cercar solucions al problema de l???habitatge, concurs que fou guanyat pels arquitectes que despr??s impulsarien el moviment. Els postulats te??rics del moviment modern s???aplicaren en la construcci?? del pol??gon de Montbau a Barcelona, aix?? com els habitatges de la SEAT a la Zona Franca entre d???altres.
[edita] Tipologies de la casa moderna
[edita] Casa i cultura
La casa primitiva o la casa tradicional, les cases que s'inclouen en els estudis sobre arquitectura primitiva o arquitectura popular, es caracteritzen per la persist??ncia dels tipus generals al llarg dels temps, per?? les difer??ncies entre els distints tipus de cases primitives i tradicionals (populars) s??n el reflex tant de les difer??ncies culturals, dels ritus i formes de vida o de l'organitzaci?? social com dels factors ambientals o dels materials o t??cniques constructives. Pensem en l'habitatge dels pobles esquimals, adaptats tant a una cultura n??mada amb nuclis familiars pol??gams, com al fet clim??tic, on les pells dels ossos o el propi gla?? s??n els materials de construcci??.
[edita] La casa primitiva
Amos Rappoport (veure bibliografia) diu literalment :
- Les cabanes d'herba, com les conegudes en el Neol??tic, s'usen encara a les Fiji, a Nova Guinea, Am??rica del Sud i altres llocs. Els habitatges del Neol??tic europeu (sobre pilars en els llacs) semblen id??ntics a algunes cases de Nova Guinea i sud Am??rica i fins i tot n'he vist algunes a la sortida de Singapur. En general, las cases amb pati semblen haver canviat molt poc i les utilitzades avui s??n semblants a algunes de les cases de Jeric??, Katal H??y??k i Ur. De fet, els carrers d'Ur s??n com els de moltes ciutats de l'Orient Mitj??. Las cabanes de Toda a l'India central, s'assemblen a les dibuixades en les coves de Font de Gaume al sud oest de Fran??a; algunes cases de maons, de l'any 5200 A. de C., excavades a Hacilar, Turquia, s'assemblen a algunes que he vist recentement a Ir??n. Els Trulli d'It??lia i les cases rusc d'??frica i Per?? ss'asemblen a algunes cases rusc anteriors de Xipre. Les cases maias del Yucat??n d'avu?? s??n iguals a les dibuixades en manuscrits de l'??poca i les del Per?? semblen id??ntiques a les equivalents precolombines (com en el Machu Pichu). En tots aquests exemples, l'exist??ncia d'un model acceptat amb molt poques innovacions ha donat com a resultat la forta persist??ncia de la forma.
[edita] La casa popular
En la nostra tradici?? cultural, d'arrel llatina, la casa popular ??s una derivaci?? dels tipus b??sics de les cases romanes, amb un significat cultural especial per a la masia, el caseriu basc, la ??casa pinariega??, o el ??cortijo??, que com a tipus dominants en diferents ??mbits regionals d'Espanya, imposaren els seus esquemes a tota l'arquitectura popular espanyola. En aquest sentit, la casa de cos catalana , reprodueix, en les seves redu??des dimensions, l'estructura familiar dominant i la forma i estructura del model consolidat del mas.
[edita] Dins de la casa
La distribuci?? interna de la casa ha anat variant al llarg de la seva hist??ria. Les habitacions principals d'una casa actual s??n:
- rebedor o vest??bul: espai d'entrada
- menjador
- sala, que pot contenir tamb?? una biblioteca, una sala de jocs si la casa ??s molt gran
- dormitoris
- cambra de bany
- cuina
La casa pot tenir altres habitacions com l'estudi, la sala de la bugada, el celler...
Si la casa t?? diversos pisos, l'inferior es denomina soterrani i el superior, just sota del sostre, golfes. Pot tenir depend??ncies fora de la fa??ana, que seran el balc?? o la terrassa si estan suspesos de la paret (el nom dep??n de la mida), el jard?? o pati si est?? arran de terra (el primer nom es reserva per a zones amb gespa) i el terrat si est?? situada damunt de l'habitatge ordinari.
[edita] Construcci?? de la casa
[edita] Ambival??ncia i ??s social del mot ??casa??
En l?????mbit de la civilitzaci?? occidental (i en altres ??mbits culturals tamb??), la casa ??s el lloc on resideixen les persones que pertanyen a la mateixa fam??lia, aix?? diem ??la casa dels Maragall(s)?? o ??can Pujol??, tot posant el cognom de la fam??lia com a nom propi d???una casa determinada. Tamb?? diem ??casa meva?? per referir-nos a la casa de la pr??pia fam??lia. Els noms de pila dels amics o dels coneguts tanmateix designen una casa determinada (??la casa de l???Angeleta?? o ??can Pere??, etc.).
L?????s dels renoms o malnoms, aix?? com dels noms dels oficis fou, i en poblacions o indrets rurals encara ??s, habitual per referir-se a una casa determinada, per exemple : ??ca la Sisca??, ??cal Nyeu??, ??cal fideuaire??, ??cal fuster??, etc.
L?????s s??cial dels renoms i sobretot l'??s del nom dels oficis, ha ampliat el concepte de casa, per designar el lloc de resid??ncia d???altres col??lectius diferents de la fam??lia com per exemple la casa dels Canonges, aix?? com la seu de les institucions com per exemple : ??la casa de la Vila??, ??la casa de la Caritat??, ??la casa de les Am??riques??, etc., les quals moltes vegades s??n citades omitin el substantiu, com quan el botiguer o el gerent diuen : ??es norma de la casa...?? o ??aquesta casa no fa descompte??, etc.
En molts casos (sobretot en altres idiomes) la casa ??s tamb?? dels animals (??the pingouin house?? la casa dels ping??ins del zool??gic de Londres o la caseta del gos, o de les plantes (??la maison des tulipes??, l?????Orangerie??, etc.) i fins i tot, d???objectes inanimats com la ??casa de la Campana?? de Praga o ??The Falling water?? (la casa de la cascada) de l???arquitecte nord-americ?? Frank Lloyd Wright.
[edita] Tipus de cases
Les cases poden variar molt en funci?? de l'??poca i zona, i per aix?? reben diferents noms
- cabana: casa petita i provisional, usualment feta amb materials de la natura
- pis: cadascun dels habitatges d'un edifici, usualment petit i en una sola planta
- apartament: pis petit, normalment usat com a segona resid??ncia
- masia: casa de camp tradicional catalana
- barraca: casa provisional i de mala qualitat
- estudi: pis molt petit amb habitacions que comparteixen espais
- loft: pis amb les m??nimes parets imprescindibles, normalment ve de rehabilitar pisos o locals antics.
- Mantell: caseta de fusta amb rodes.
[edita] Bilbliograf??a
- ??House Form and Culture?? (Morfolog??a de Vivienda y Cultura). Autor Rapoport, Amos. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1969. Existeix una edici?? en castell?? : ??Vivienda y cultura??, tradu??da per Conchita Diez de Espada. Editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona 1972.
- Historia de la Arquitectura Moderna; Autor : Professor Leonardo Benevolo. ?? Casa Editrice , Laterza & Figli, Bari.
- Traducci?? al castell?? per Mariuccia Galfetti i Juan D??az de Atauri. Amb textos de l'arquitecte Carlos Flores relatius al Pla Cerd??, el Modernisme catal?? i l'Arquitectura espanyola entre 1930-1940 i posterior a 1945. Editorial Gustavo Gili. Barcelona 2002.
[edita] Enlla??os externs
- Web d'etnoarquitectura: Arquitectura vernacular
- Decret d'habitabilitat de la Generalitat de Catalunya [1]
