Sant Andreu de Palomar

De Viquipèdia

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons

Sant Andreu de Palomar és un barri i el nucli més antic del districte de Sant Andreu de Barcelona. Antic municipi independent amb més de 1000 anys d'història documentada, va ser annexionat a Barcelona el 20 d'abril de 1897.

Actualment, té una superfície de 174 hectàrees i compta amb una població d'uns 50.000 habitants. Els seus límits són: el carrer Rovira i Virgili, antiga Riera d'Horta, el passeig de Santa Coloma, l'avinguda Meridiana, i les vies de ferrocarril. El seu districte postal és el 08030.

Taula de continguts

1 Història
2 Esglésies
- 2.1 Parròquia Sant Andreu
- 2.2 Parròquia Sant Pacià
3 Alguns andreuencs il·lustres
4 Enllaços externs

[edita] Història

La primera notícia escrita data de l'any 992, quan en un document de permuta d'una herència es menciona un lloc anomenat Palomar. L'any 1034 apareixen junts els noms de Sant Andreu, patró de la parròquia, i Palomar. Els límits de l'antic poble de Sant Andreu de Palomar anaven del Besòs fins a la serra de Collserola, i de Montcada al nord, fins a Sant Martí de Provençals al sud. La riera d'Horta era la divisió amb el municipi veí de Sant Martí. Situat a la plana amb terres fèrtils, la seva activitat principal era l'agricultura. El regadiu li arribava del rec Comtal, sèquia que cap a l'any 954 va fer construir el comte Miró I per conduir l'aigua des de Montcada fins a Barcelona.

Rambla de Fabra i Puig

Durant els segles XI, XII i XIII es constituí un primer nucli d'habitatges a l'entorn de l'església.

Al segle XVI ja es pot parlar de masies escampades per la demarcació del poble de Sant Andreu de Palomar. La pagesia de Sant Andreu s'originà a partir d'arrendament o cessions de terres, per part d'una classe mitjana organitzada.

Al llarg del temps es van anar conformant els diferents carrers entorn de l'eix del carrer Gran, antiga via romana.

La industrialització que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX porta a Sant Andreu empreses importants, com la tèxtil Fabra i Coats, La Maquinista, Fabricació Nacional de Colorants, i una bona quantitat d'empreses petites i tallers.

És coneguda la iniciativa associacionista del barri, principalment al voltant d'entitats de caire esportiu, com ara la Unió Esportiva Sant Andreu i el Club Natació Sant Andreu.

[edita] Esglésies

[edita] Parròquia Sant Andreu

Article principal: Parròquia de Sant Andreu de Palomar

En el segle X existeix el primer esment del temple de Sant Andreu, que va ser assaltat i destruït per Al-Mansur l'any 985. Construïda una nova església romànica i consagrada l'any 1105 pel bisbe Berenguer de Barcelona, va tornar a ser destruïda pels almogàvers i tornada a consagrar per sant Oleguer l'any 1132.

D'aquesta parròquia van sortir el 8 de juny de 1640 els segadors amb la imatge del Sant Crist per a protestar contra el virrei Comte de Santa Coloma al que van matar, en el famós Corpus de Sang. El 1850 es decideix ampliar-la donant-li l'encàrrec de les obres a l'arquitecte andreuenc Pere Falqués i Urpí, amb una aparença entre classicista i eclecticista, la torre del campanar integrada en l'extrem esquerre de la façana principal i el cimbori quadrangular de 68 m d'altura, són els dos elements més destacats de la seva fisonomia.

Durant la Setmana Tràgica de 1909 i després durant la guerra civil de 1936 torna a sofrir greus incendis, que destrossen sobretot la decoració interior. Entre el 1954 i 1960, el pintor local Josep Verdaguer és l'encarregat de pintar els murals, representant la vida de Sant Andreu i escenes bíbliques.

Crist Ressuscitat a Sant Pacià

[edita] Parròquia Sant Pacià

Feta per l'arquitecte Joan Torras i Guardiola i inaugurada l'any 1881, és d'estil neogòtica, d'una sola nau i coberta amb voltes ogivals nervades. Els finestrals també són d'estètica gòtica. Tota ella té un aspecte molt sobri. Es va incendiar durant la Setmana Tràgica de 1909. Va tornar al culte l'any 1922, construint-se llavors el campanar. El mosaic del sòl el va dissenyar Antoni Gaudí i es va restaurar l'any 1988. L'any 1985 l'escultor Medina Ayllón va tallar un Crist Ressuscitat per al absis, sobre el mural del pintor Eduald Serrasolses de Sant Andreu.