Sant Oleguer

De Viquipèdia

Oleguer Bonestruga (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona. Se celebra la seva festivitat el dia de la seva mort i les seves despulles reposen a la capella del Crist de Lepant, a la catedral de Barcelona.

[edita] Vida i obra

Fill de noble família va néixer a Barcelona. El seu pare era gran valgut del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. La seva mare, Guilia, descendia de la noblesa goda. Als 10 anys va entrar en el gremi de canonges de la catedral de Barcelona.

Abans de ser bisbe de Barcelona, fou prepòsit de les canòniques de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs, i sant Ruf d'Avinyó, fundador de la col·legiata de Santa Maria de Terrassa.

Sota Ramon Berenguer III, és nomenat bisbe de Barcelona el 1116, sent consagrat pel cardenal llegat Bosón, a la catedral de Magalona (Provença), sota el papa Pasqual II. El 1117 va anar a Roma i va prestar obediència al papa Gelasi II.

Amb la conquesta de Tarragona, va ser investit arquebisbe de Tarragona, sense perdre per això la mitra barcelonina, i a partir d'aleshores va actuar com a metropolità amb plens drets, rebent a més, com administrador eclesiàstic, els territoris de l'encara no restaurada diòcesi de Tortosa.

Fou un home amb influències fortes en la política del seu temps, bon conseller i col·laborador de Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV, que va participar activament en la renovació que l'Església de Roma realitza en aquests segles, adquirint més independència del poder civil. Va tenir conflictes amb el comte de Tarragona Robert d'Aguiló.

Li ha estat atribuït un paper preponderant el desembre de 1134 quan, junt amb d'altres personatges civils i eclesiàstics, acut a Saragossa per posar pau entre el rei Ramir II d'Aragó i Alfons VII de Castella.

Va assistir als concilis de Tolosa, Reims, i al Laterà I, novè dels ecumènics. Enviat pel papa Innocenci II al concili de Clermont, va coincidir allí amb sant Bernard. L'eloqüència dels seus arguments va aconseguir l'excomunió de l'antipapa Anaclet. Se'l considera un dels bisbes més eminents de l’edat mitjana, amb una gran influència sobre tota L’Església llatina.

Va ser declarat sant oficialment el 1675, i pels anys que havien passat d'ençà de la seva mort, ens dóna la idea de que era una persona que va mantenir la seva fama d'home piadós, fortament arrelat al poble i als estaments eclesiàstics.

Precedit per: Berenguer Sunifred

Arquebisbe de Tarragona 1117–1137

Succeït per: Gregori