Josep Lluís Pons i Gallarza

De Viquipèdia

Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar (actualment Barcelona) 1823 - Sóller 1894). Poeta i un dels impulsors dels Jocs Florals.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Obra
3 Vegeu també
4 Enllaços

[edita] Biografia

De pare mallorquí i mare castellana, es llicencià en Filosofia i Lletres (1843) i Dret (1850) a Barcelona. El 1849 va ocupar la càtedra de Retòrica de l'Institut de Barcelona, i va ser un dels set primers mantenidors dels renovats Jocs Florals de Barcelona. El 1861 s'establí a Palma. Fou catedràtic d'Història i Geografia a l'Institut Balear, on va tenir una destacada tasca pedagògica. Entre els seus alumnes trobem Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver, Mateu Obrador i Gabriel Maura.

Va ser president de l'Ateneu Balear i va dirigir la Revista Balear i el Museu Balear. Al mateix temps de la seva continuada intervenció en la vida cultural mallorquina, es mantenia vinculat als Jocs Florals de Barcelona, que considerava una institució aglutinadora de tot el domini lingüístic català. Hi va obtenir nombrosos premis, fou nomenat Mestre en Gai Saber (1867) i va presidir les edicions de 1870 i 1878.

[edita] Obra

Com a poeta, la seva reduïda obra es caracteritza per un marcat classicisme i perfeccionisme forrmal. La seva millor expressió es troba en les visions del paisatge mallorquí, com es pot veure en dos dels seus poemes més famosos, Los tarongers de Sóller i L'olivera mallorquina. La seva obra poètica fou recollida a Poesies catalanes (1892) i suposa la incorporació de la literatura mallorquina a la Renaixença.