Miquel Costa i Llobera
De Viquipèdia
Miquel Costa i Llobera fou un poeta mallorquí nascut a Pollença el 1854. Fill d'una família de propietaris rurals, orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics.
Els anys d'institut, a Palma, fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i company de Joan Alcover i Antoni Maura; encara que foren Joan Rosselló de Son Fortesa i Joan Lluís Estelrich, companys d'internat, els que l'influïren de veritat.
L'any 1902 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis ordinaris dels Jocs Florals.
El 1906 llegí el discurs presidencial dels Jocs Florals de Barcelona, publicà en aquesta ciutat Horacianes i hi participà en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
És una de les figures màximes de la literatura mallorquina i balear de tots els temps.
Morí a la Ciutat de Mallorca el 1922 mentre predicava a la trona de l'església conventual de les Tereses.
A l'any 1970, a la muntanya de Montjuïc (Barcelona), es van crear els Jardins Mossèn Costa i Llobera, un jardí botànic dedicat a Miquel Costa.
[edita] Obres
Algunes de les seves obres:
- Poesies (1885)
- De l'agre de la terra (1887)
- Tradicions i fantasies (1903)
- Horacianes (1906)
- Visions de Palestina (1908)
