Barri del Congrés

De Viquipèdia

Plaça del Congrés

Felip II cantonada Plaça del Congrés

El Barri del Congrés és part del Districte de Sant Andreu de Barcelona. Els límits del nucli inicial d'aquest barri són els carrers Alexandre Galí, Ramon Albó, Riera d'Horta, Concepción Arenal, Garcilaso, Felip II i Puerto Príncipe. En l'actualitat, es consideren del mateix barri els carrers i les zones lindanes del que originalment va ser pròpiament el "Congrés Eucarístic", com por exemple l'anomenat barri dels Indians, format per un conjunt d'illes on es van instal·lar alguns indians que van tornar de "fer les Amèriques".

L'origen d'aquest barri va ser el XXXV Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona (1952), celebrat entre el 26 de maig i l'1 de juny. El Bisbe de Barcelona Mons. Gregorio Modrego fou l'impulsor i artífex d'un Congrés que, d'alguna manera obria una mica les portes d'una Dictadura aïllada. El mateix any 1952 el Papa nomena al Dr. Modrego Arquebisbe, si be a títol personal. Aquest any havien continuat les execucions per motius polítics, però també es l'any en que s'acaba el raccionament del pa.

La màxima autoritat religiosa que va assistir al Congrés, va ser el Cardenal Tedeschini, antic Nunci a Espanya durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Repùblica, i simpatitzant del govern franquista. Per a molts, aquest Congrés va ser l'esdeveniment més important viscut per l'Església de Catalunya en la seva història moderna. 80 països van estar representats. Van acudir 49 cardenals, 225 arquebisbes, bisbes i abats i 20.000 sacerdots, religiosos i seminaristes. Van cobrir el Congrés 356 corresponsals de premsa nacionals i 124 estrangers. Es van inscriure 300.000 congressistes.

Una de les idees del Bisbe Modrego que es va portar a terme en el Congrés, va ser l'ordenació simultània de 820 sacerdots, la més nombrosa de la història de l'Església Catòlica. La majoria dels quals eren espanyols. Tres d'aquells sacerdots van arribar a Bisbes. Són Mons. Pere Casaldàliga, Bisbe d'Araguaia (Brasil), Mons. Josep Maria Guix, bisbe de Vic i Mons. Elías Yanes, arquebisbe de Saragossa.

Amb motiu d'aquest esdeveniment i des del punt de vista social, el Dr. Modrego va promoure l'edificació de diferents polígons d'habitatges per a famílies treballadores. El mes importat va construir-se a Can Ros, masia propietat de la família Ros i de Ramis que va vendre setze hectàrees i mitja de terreny de la seva finca, al Patronat de Vivendes del Congrés Eucarístic.

Va triar-se el projecte d'urbanització elaborat pels arquitectes Josep Soteras Mauri, Antoni Pineda i Carles Marqués, i l'Ajuntament aprovà el febrer de 1953 el Pla parcial d'ordenació del barri. Va realitzar-se una molt correcta urbanització, amb una àmplia avinguda central: Felipe II, diverses places, (essent l'eix central les places del Congrés Eucarístic i Doctor Modrego) i zones verdes i d'oci. Camp de futbol (avui eliminat i convertit en jardins), pista de patinatge (tancat el seu accés per decisió dels veïns que la circumden, i actualment en un evident abandó). Teatre (seu de l'Associació de Veïns). En els inicis dos col·legis: un de nens, tutelat pels Germans de la Salle, i el de nenes per les Teresianes. En aquests moments ambdós són mixts. En els terrenys veïns a la urbanització del Congrés, la família Ros va mantenir la propietat de la vella Masia (en el carrer Cardenal Tedeschini) que ara alberga, en una part d'ella, un restaurant. També va mantenir de la seva propietat els terrenys de les pistes de tennis veïnes i el canòdrom. Aquest recinte, inaugurat l'abril del 1964, va tancar les seves portes el 22 de febrer del 2006. Amb la seva clausura, van desaparèixer les últimes instal·lacions de l'Estat espanyol on se celebraven curses de llebrers. Actualment (el 2007) està en marxa una negociació entre l'Ajuntament i la família Ros, perquè mitjançant una permuta de terrenys, el Canòdrom i les pistes de tennis de la illa de cases veïna (igualment de la família Ros) passin a ser de propietat municipal^{[cal citació]}. El projecte consisteix en destinar aquests terrenys a zona pública amb equipaments socials: pistes esportives, gimnàs, aparcament subterrani, residència per a discapacitats psiquics, espai per a associacions, etc.

La parròquia de Sant Pius X, que presideix la plaça del Congrés, ja estava prevista en la urbanització, però no es va construir fins a més tard. El primer lliurament d'habitatges es va realitzar l'any 1954 i la darrera illa de cases els anys 1967-68.

El barri del Congrés actual, amb els seus afegits, situat a l'extrem occidental del districte és, amb el de Navas, el més densament poblat, amb prop de 13.000 habitants en una superfície de 40 hectàrees.