Fort Pienc

De Viquip??dia

Fort Pienc ??s un barri de la ciutat de Barcelona del districte de l'Eixample. Actualment abasta l'??rea delimitada per un per??metre que discorre per l'avinguda Diagonal (des del carrer de N??pols fins a la Pla??a de les Gl??ries), avinguda Meridiana, carrer dels Almog??vers, carrer de Roger de Flor (nom??s una illa), avinguda de Vilanova (nom??s una illa), Passeig de Sant Joan, Gran Via i carrer de N??pols fins a la Diagonal. El barri compta amb 29.098 habitants (segons el cens de l'any 2002) i t?? l'??ndex de poblaci?? jove m??s elevat de l'Eixample.

El barri est?? situat al voltant de l'antic fort militar del mateix nom (on ara hi ha un institut IES Fort Pius) que prov?? d'aquesta fortificaci?? constru??da pel primer rei borb??, Felip V, dins del pla d'instal??lacions militars que va manar aixecar amb l'objectiu de mantenir sotmesa la ciutat que s'havia rebelat en la guerra de 1714. Aquestes edificacions fortificades inclo??en la Ciutadella i un fort avan??at (Fort Pius o Fort Pienc), situat al voltant de l'indret on avui s'aixeca l'antiga estaci?? del Nord.

[edita] Breu hist??ria del barri

Fins a mitjans del segle XIX, existia una llei que impedia construir vivendes a menys d'una certa dist??ncia de les muralles. Al pla on actualment s'assenta el barri estava ocupat nom??s per infraestructures de la mateixa ciutat com la carretera a Horta (se'n conserva el tra??at a l'illa Ausi??s Marc - N??pols - Al?? Bei - Roger de Flor), la carretera de Ribes (encara se'n conserva el tra??at) o el col??lector del Bogatell (que recollia les aig??es interceptades pel tros m??s septentrional de la muralla). La hist??ria de Fort Pienc doncs, comen??a amb l'enderrocament definitiu de les muralles i l'aprovaci?? del Pla d'Eixample el 1859, obra de l'enginyer de camins, canals i ports Ildefons Cerd??.

El barri tenia bones perspectives per cr??ixer degut al despla??ament de la centralitat cap a l'actual Pla??a de les Gl??ries que proposava Cerd??. Ben aviat, comen??aren a construir-se les primeres edificacions i tamb?? noves infraestructures que caracteritzarien el barri, com les l??nies de ferrocarril i l'estaci?? del Nord.

Aquesta estaci?? ferrovi??ria, constru??da el 1861, era el punt d'arribada dels trens de la l??nia de Lleida. La fa??ana era d'estil neocl??ssic i l'estaci?? va ser ampliada el 1910 amb la construcci?? de la gran coberta amb estructura met??l??lica. L'acc??s principal, constru??t m??s tard, ??s obra de Demetri Ribes. Actualment alberga un gimn??s municipal. L'Estaci?? del Nord ha estat durant molts anys el centre neur??lgic d'aquest barri molt freq??entat pels transportistes.

El barri va haver de conviure amb nombroses vies de ferrocarril. A part de les l??nies que discorren per l'actual carrer d'Arag??, les que van per les actuals avinguda de Vilanova i Meridiana i les que pugen des de l'estaci?? de Fran??a a l'actual Pla??a de les Gl??ries, tamb?? existien extenses platges de vies, estacions de mercaderies i tallers ferroviaris on actualment hi ha el Parc de l'Estaci?? del Nord, el camp de futbol Fort Pienc i l'Auditori. Per sort, el barri no estava del tot a??llat amb la connexi?? que encara quedava amb el centre i els ponts, com el Pont de Marina, una impressionant estructura d'arcs poc peraltats que salvava l'antiga platja de vies d'entrada a l'estaci?? del Nord (i tamb?? l'actual calaix del ferrocarril) amb 4 trams d'uns 35 metres de llum i 25 d'amplada. El pont va propiciar tamb?? l'aparici?? d'un focus important de prostituci?? a la ciutat, focus que amb els anys an?? traslladant-se a la part alta del carrer Wellington i que amb l'arribada del tramvia s'ha consolidat a la part baixa del carrer Sardenya.

La velocitat de creixement del barri es va veure una mica frenada pel fet que les xarxes de serveis urbans (sanejament, aigua potable...), sempre interconnectades aprofitaven la connexi?? entre Barcelona i Gr??cia per l'actual Passeig de Gr??cia per ramificar-se.

Tanmateix, l'arribada del metro Transversal, Marina fou durant molts anys final de l??nia, i l'impressionant augment de poblaci?? que va patir Barcelona durant els primers cent anys de l'Eixample van acabar de consolidar el barri.

Arran de la llei d'ordenaci?? municipal de 1980, la zona compresa entre el parc de la Ciutadella i l'Estaci?? del Nord va passar a pert??nyer al districte de Sant Mart??. El barri va quedar dividit i va patir uns anys d'oblit per part de les institucions i poques actuacions urban??stiques.

Durant la febre ol??mpica el barri va ser ??mpliament remodelat. L'estaci?? del Nord es trobava abandonada, juntament amb les seves depend??ncies i tot l'espai que havia ocupat la seva platja de vies entre els carrers Al?? Bey, Almog??vers, Marina i N??pols. Part d'aquest espai fou dedicat a l'actual camp de futbol. M??s endavant un altre espai es va enjardinar tot creant el Parc de l'Estaci?? del Nord i una altra gran part es reconvert?? en l'actual terminal d'autobusos. L'estaci?? del Nord fou remodelada per a acollir les disciplines de tennis taula durant els Jocs Ol??mpics (en els Paral??mpics tamb?? fou utilitzada), i m??s endavant s'hi va instal??lar un gimn??s municipal i una comissaria de la gu??rdia urbana. Tamb?? es va prolongar el carrer Sardenya per sobre les vies mitjan??ant un pont. En l'??ltima fase, s'enjardin?? l'??ltima zona que quedava abandonada tot ampliant el Parc pel nordest fins als l??mits actuals.

[edita] El barri avui

Avui, el centre social del barri ??s la pla??a de Fort Pienc, davant de l'illa d'equipaments a l'antiga illa FICHET, entre els carrers de Ribes i d'Al?? Bei. L'illa, ??s fruit d'una antiga i llarga reivindicaci?? ve??nal que acull nombroses instal??lacions socials (biblioteca, escola bressol, mercat, centre c??vic, llar de gent gran...).

Avui el barri acull tamb?? els nous equipaments culturals del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), L'Auditori i l'Arxiu de la Corona d'Arag??.

[edita] Monuments d'inter??s

Fotografia de l'arc de Triomf de Barcelona

A l'interior del barri, hi destaquen la Pla??a de Braus de la Monumental, l'edifici hist??ric de la companyia General Catalana de Electricidad (conegut tamb?? per Hidroel??ctrica de Catalunya, posteriorment FECSA i actualment ENDESA), el Pont de Marina...

Just a la frontera, destaquen l'Arc de Triomf de Barcelona, que fou l'entrada de l'exposici?? Universal del 1888 i el Palau de Just??cia.

[edita] Comunicacions

El barri est?? comunicat amb:

• Tres l??nies de metro explotades per TMB: L1 (estacions d'Arc de Triomf, Marina i Gl??ries, aquesta ??ltima just fora del per??metre del barri), L2 (estacions de Tetuan i Monumental )i L4 (Girona i Bogatell, totes dues a l'exterior del barri per?? servint-lo igualment)
• Cinc l??nies de ferrocarril explotades per RENFE: R1, R3, R4, Ca4 i Ca5 a l'estaci?? Arc de Triomf.
• Una l??nia de tramvia ??xplotada per Tram: T4 o TramBes??s: estacions de Marina, Auditori | Teatre Nacional i Gl??ries, totes tres situades just a la frontera del barri.
• Autobusos: de TMB 6, 7, 10, 19, 40, 42, 50, 51, 54, 55, 56, 62 i 141; i de Tusgsal: B21, B25, N0, N2, N3, N7, N9 i N11.

El barri tamb?? alberga l'estaci?? de l??nies regulars d'autocars Barcelona Nord ubicada al costat de l'antiga estaci?? de ferrocarril i l'estaci?? de principal de Barcelona de la companyia d'autocars Sagal??s que cobreix, entre altres, les l??nies cap als aeroports de Girona i Reus.