Carmel

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre un barri de Barcelona. Per a altres significats, vegeu «Mont Carmel».

Vista parcial del Carmel

C/Murtra

El barri del Carmel és una de les dotze unitats bàsiques de les que es composa el districte barceloní d'Horta-Guinardó. Rep el nom d'una església dedicada a la Mare de Déu del carme situada a la muntanya del Carmel.

El barri té una personalitat molt definida, ja que el seu aïllament respecte a la ciutat i la seva orografia (plena de pujades i baixades) fa difícils els desplaçaments fora de la zona. Aquest caràcter com de poble, molt accentuat a la postguerra, ha inspirat autors com Juan Marsé. Es reflecteix en el poder veïnal i de les entitats locals, que formen un teixit associatiu molt ric. Un altre tret característic és l'enorme ús de l'espai públic.

L'urbanisme comprén diferents fases: encara queden algunes de les torres d'estiueig dels segle passat, algunes cases són les que es van edificar els seus propietaris procedents de la immigración andalusa, posteriorment es van aixecar edificis de blocs (conegut com barraquisme vertical) per allotjar els veïns de les barraques) i els edificis més moderns responen a l'afany de millora del barri.

[edita] Esdeveniments històrics

1875 - Les primeres cases del barri daten d'aquesta època. Eren segones residències de l'època que pertanyien a ciutadans de Gràcia, Barcelona, Poblenou, etc.
1950, 1960 - El barri es comença a omplir massivament de barraques degut a la massiva onada immigratòria procendent de diversos indrets d'Espanya. Sovintejà l'autoconstrucció sense permís municipal.
1984 - Entra en funcionament el túnel de la Rovira que uneix els barris d'Horta i el Carmel amb el Guinardó.
2005 - Enfonsament de les obres del túnel de perllongació del metro - Vegeu Crisi del Carmel