Crisi del Carmel
De Viquipèdia
La Crisi del Carmel fou la crisi social i política ocasionada per l'esfondrament d'un bloc de pisos al barri del Carmel de Barcelona a causa d'unes obres en un túnel de l'ampliació de la línia 5 del metro.
[edita] L'esfondrament
Article principal: Esfondrament del Carmel
El 27 de gener del 2005 al matí es va enfonsar el túnel de l'ampliació de la línia 5 del metro de Barcelona ocasionant un esvoranc d'uns 35 metres de profunditat i 30 de diàmetre, on hi va desaparèixer un garatge situat al carrer Calafell, 12.
L'esmentat garatge i l'edifici del número 10 del mateix carrer van ser desallotjats dos dies abans arran d'uns primers despreniments al túnel. D'aquesta manera, les destrosses ocasionades per l'esfondrament només varen provocar pèrdues materials.
[edita] Conseqüències
Com a conseqüència de l'esfondrament, el mateix dia 27 es van desallotjar les famíles de 84 edificis (500 habitatges) i 2 col·legis, essent un total de 1.057 les persones afectades. L'endemà, alguns veïns van poder recollir alguns dels seus objectes personals.
El dia 31, 350 veïns van rebre permís per tornar als seus domicilis, però no tots ho s'hi van traslladar ja que temien per la seva seguretat. El dia 2 de febrer, molts veïns afectats van rebre tres certificats garantint la seguretat del subsòl. L'endemà però va haver-hi un segon col·lapse, de molta menys magnitud que el primer, però que va obligar a desallotjar de nou molts veïns que ja havien estat reallotjats. La invalidesa dels certificats i els redesallotjaments va fer que els veïns perdessin la confiança amb el Govern català i l'Ajuntament i es comencessin a demanar dimissions. El dia 4, la Generalitat va informar que tres edificis estaven greument afectats i s'haurien d'enderrocar. Dies després, s'enunciaria l'enderrocament d'un quart immoble.
Les feines d'estabilització del terreny es van iniciar el dia 4 de febrer. Van consistir en el reblert de l'esvoranc amb formigó i una extensa campanya d'injeccions.
El dia 6 de febrer, Pasqual Maragall i Joan Clos van visitar la zona. L'endemà, el president de la Generalitat va comparar l'esfondrament del Carmel amb el desastre del Prestige. L'anunci de l'arribada de recursos europeus, va ser desmentida el dia següent.
El dia 9 de febrer, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal va comparèixer al Parlament. Els grups del govern van votar en contra de la creació d'una comissió d'investigació.
A mitjants de febrer, alguns veïns van poder veure els nous pisos del carrer Garcilaso.
El 26 de febrer el Partit Popular va presentar una moció de censura al president, Pasqual Maragall, que no va prosperar. Maragall però va acusar el govern de CiU de rebre comissions il·legals de les constructores a canvi de contractar-les. Esclatava la crisi del 3%. A part de la investigació judicial per esclarir les responsabilitats de l'esfondrament, finalment, es va crear una comissió d'investigació, que va aprovar les seves conclusions el dia 25 de maig.
A nivell veïnal, les conseqüències directes van ser la creació del Partido Azul, per representar els veïns del Carmel a les eleccions, i la constitució de la plataforma AVE pel litoral, davant de la por a nous esvorancs al centre de la ciutat com a conseqüència de les obres del TGV.
