Metro de Barcelona

De Viquip??dia

S'ha proposat retirar la distinci?? d'aquest article com a Article de Qualitat. Seguiu la votaci?? corresponent en aquest enlla??. Podeu treballar en millorar l'article i resoldre'n els defectes perqu?? compleixi els criteris de qualitat i pugui mantenir la distinci??.

Si sou vosaltres qui heu posat aquesta plantilla, seguiu aquest enlla?? per crear la corresponent p??gina de votaci??.

Mapa de totes les estacions de metro

El Metro de Barcelona s'inaugur?? el 1924 , amb una primera l??nia sota el nom de Gran Metro (actual L3), que circulava ??nicament entre Lesseps i Pl. Catalunya. Dos anys m??s tard s'inici?? el servei del Metro Transversal entre Bordeta i Catalunya (actual L1) que fou constru??t amb motiu de l'Exposici?? Universal de Barcelona de 1929, unint el centre de la ciutat amb l'exposici??, a la pla??a Espanya i Montju??c. Fou inaugurat per l'alcalde Darius Rumeu i Freixa, segon bar?? de Viver.

Actualment compta amb 9 l??nies gestionades per dos operadors diferents (TMB i FGC) amb tarifes integrades (excepte bitllet senzill) dins el sistema creat per l'Autoritat del Transport Metropolit?? (ATM) que inclou tamb?? autobusos urbans i interurbans, tramvia i trens de rodalia dins l'??rea Metropolitana de Barcelona.

Com a conseq????ncia de l'aprovaci?? del Codi d'Accessibilitat mitjan??ant el Decret 135/1995 de 24 de mar??, tota la xarxa de metro i ferrocarril suburb?? ha d'??sser accessible a les persones amb mobilitat redu??da l'any 2006, i nombroses estacions estan essent adaptades amb la instal??laci?? d'ascensors en almenys un dels seus accessos i adaptant les andanes a l'altura de les portes dels combois.

[edita] Operadors de transport de metro

[edita] L1, L2, L3, L4, L5 i L11

[edita] Ferrocarril Metropolit?? de Barcelona SA

Societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessi?? de la l??nia de ferrocarril subterrani que havia d'unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de M??ller. Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l'ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, pass?? pr??cticament a controlar-la. El 1958 l'ajuntament compr?? l'empresa, que el 1961 absorb?? el Gran Metropolit?? de Barcelona SA, i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolit?? de Barcelona SA/SPM.

[edita] Gran Metropolit?? de Barcelona SA

Societat creada a Barcelona el 1921 per a la construcci?? i l'explotaci?? del ferrocarril subterrani metropolit?? o Metro en les l??nies de Lesseps-Correus i Lesseps-Liceu, amb enlla?? a Arag??, iniciades el 1924 i acabades el 1934 i el 1946, respectivament. Al 1961 la societat fou absorbida per la del Ferrocarril Metropolit?? de Barcelona SA.

Les l??nies de Ferrocarril Metropolit?? de Barcelona (Sigui amb el nom comercial de Transports Metropolitans de Barcelona), (operador que tamb?? gestiona tamb?? els autobusos urbans i del funicular de Montju??c ) utilitzen unes vies que s??n exclusives per al metro, amb freq????ncies entorn als 3-4 minuts en hora punta i un horari de 5h del mat?? a 12h de la nit, prolongat fins a les 2h de la matinada els divendres, i vig??lies de festiu i els dissabtes tota la nit ininterrompudament.

L??nia	Color	Obertura	Recorregut
L??nia 1	Vermella	1926	Hospital de Bellvitge - Fondo
L??nia 2	Lila	1995	Paral??lel - Pep Ventura
L??nia 3	Verd	1924	Zona Universit??ria - Canyelles
L??nia 4	Groga	1973	Trinitat Nova - La Pau
L??nia 5	Blava	1969	Cornell?? Centre - Horta
L??nia 11	Verd Clar	2003	Trinitat Nova - Can Cui??s

[edita] L6, L7 i L8

Les l??nies operades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya s??n fru??t de la millora de freq????ncies als trams urbans de les l??nies de ferrocarril suburb?? del Vall??s i del Baix Llobregat. Les vies i estacions s??n compartides amb els serveis suburbans que s??n tamb?? accessibles per a fer trajectes exclusivament urbans amb el mateix bitllet. Els horaris als trams urbans tamb?? han estat ampliats els caps de setmana fins a harmonitzar-los amb la resta de la xarxa de metro, per?? amb freq????ncies baixes.

L??nia	Color	Obertura	Recorregut
L??nia 6	Malva	1863	Pla??a Catalunya - Reina Elisenda
L??nia 7	Marr??	1954	Pla??a Catalunya - Avinguda Tibidabo
L??nia 8	Rosa	1912	Pla??a Espanya - Mol?? Nou-Ciutat Cooperativa

[edita] L??nies de TMB

[edita] L??nia 1

Unitat hist??rica serie 100 que circul?? al Tranvesral

La L1 (vermella), oberta el 1926 amb el nom de Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona, ??s la segona l??nia en antiguitat per?? la m??s llarga (20,7 km) i l'??nica amb ample de via ib??ric antic (1674 mm). Actualment circula entre Hospital de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat) i Fondo (Santa Coloma de Gramenet) travessant de sud-est a nord-oest la ciutat de Barcelona i enlla??ant amb la majoria de l??nies de metro i ferrocarril de la zona.

El primer tram inaugurat circulava entre les estacions de Bordeta (fora de servei des de 1983) i Catalunya. Constru??da amb motiu de l'Exposici?? Universal de 1929, pretenia unir amb un ferrocarril subterrani les diferents estacions de ferrocarril de la ciutat i el nou recinte firal. Posteriorment s'ha anat ampliant fins al recorregut actual, que ??s totalment subterrani excepte un petit tram entre pla??a de Sants i Santa Eul??lia. El seu recorregut ser?? perllongat pr??ximament fins al Prat de Llobregat per l'extrem sud connectant amb la futura L9, i fins a Badalona-Centre pel nord on connectar?? amb el perllongament de la L2.

El segon tram entre Catalunya i Pla??a d'Espanya, inaugurat l'any 1926, conegut com el Metro Transversal de Barcelona, ??s obra dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, dirigit (1923-25) i projectat per Esteban Terradas i Illa. Els t??nels foren els primers a la pen??nsula en ser excavats amb el m??tode austr??ac.

Estaci?? de Bellvitge (L1)

Actualment est?? en construcci?? el perllongament des de Fondo fins a Badalona Centre (futur enlla?? amb la L2) amb un termini d'execuci?? fins el 2011. Tamb?? est?? en projecte el tram entre Hospital de Bellvitge i el Prat de Llobregat on es formar?? un important intercanviador amb L2, L9 i Renfe.

[edita] L??nia 2

Estaci?? de La Pau, que va ser l'estaci?? terminal de la l??nia 2 entre 1992 i 2002

Estaci?? de Sant Mart??

La L2 (lila) ??s la m??s moderna, exceptuant la curta i recent L11, malgrat que les primeres seccions de t??nel es constru??ren a mitjans dels anys 1960. Inicialment havia d'unir el barri d'Horta amb el centre de la ciutat, passant per Sagrada Fam??lia. Finalment el tram entre Sagrada Fam??lia i Horta va ser aprofitat per a la L5 i el t??nel quasi acabat entre Sagrada Fam??lia i Universitat va quedar en des??s fins a la inversi?? realitzada amb motiu dels Jocs Ol??mpics de 1992. Malgrat que havia d'??sser inicialment inaugurada el 1992, es va finalitzar el 1995 utilitzant els t??nels existents i perllongant-la cap als dens barri de la Verneda. Finalment, el 2002, aquesta l??nia va ??sser ampliada assumint l'??ltim tram de la L4 cap a Badalona. Aquesta l??nia t?? via d'ample europeu (1435 mm), ??s totalment subterr??nia i el sistema d'alimentaci?? ??s de caten??ria r??gida. Va ser la primera l??nia de Barcelona en que es va instal??lar aquest sistema d'alimentaci??, que s'ha acabat imposant a la resta de la xarxa de TMB, ja que en construir-se els t??nels als anys 60 s'havia previst emprar l'alimentaci?? per tercer carril, que permet t??nels m??s estrets (i per tant m??s econ??mics) que la caten??ria convencional, de manera que per millorar la seguretat respecte el tercer carril aprofitant els mateixos t??nels es va haver d'emprar la caten??ria r??gida. La major peculiaritat ??s el canvi en el costat de circulaci?? que es produeix entre Monumental i Tetuan, quan es passa d'anar sota el carrer Marina per agafar la Gran Via. Aix??, la circulaci?? entre Paral??lel i Tetuan ??s per l'esquerra, inversa a la resta de la xarxa (per?? com a Londres). Els combois estan formats, com a les l??nies L1, L3, L4 i L5, de cinc cotxes de passatgers amb quatre portes per costat a cadascun. Totes les unitats que circulen en aquesta l??nia compten amb passad??s central que comunica els cotxes d'extrem a extrem.

Actualment, est?? en construcci?? el tram Pep Ventura - Badalona Centre, amb la inauguraci?? prevista pel 2009. Aquest mateix any s'iniciaran les obres per la construcci?? del tram Sant Antoni - Fira 2. En aquesta darrera estaci?? compartir?? vies amb la L9 fins l'aeroport, i es preveu que aquests dos trams s'inaugurin el 2012. L'actual final de l??nia Sant Antoni - Paral??lel quedar?? fora de servei, el transbordament amb la L3 es realitzar?? a Poble Sec.

[edita] L??nia 3

Estaci?? de Liceu

La L3 circula entre Zona Universit??ria, a l'entrada sud-oest de Barcelona per la Diagonal, i Canyelles a l'extrem nord-est dibuixant una forma de V amb el v??rtex situat a Drassanes, pr??xim a les terminals mar??times de passatgers del Port de Barcelona.

Aquesta l??nia t?? l'origen en la l??nia m??s antiga de Barcelona, inaugurada el 1924 sota el nom de "Gran Metro de Barcelona" amb un recorregut des de Lesseps (al barri de Gr??cia) i la Pla??a de Catalunya. Posteriorment es van prolongar en dues branques en forma de Y, per la Rambla fins a Liceu, i per la Via Laietana amb estacions a Jaume I i "Correos" (actualment sense servei, situada entre Jaume I i Barceloneta). Finalment aquesta segona branca va ser aprofitada per la futura L4 mentre que resta de l??nia es va unificar al 1982 amb l'antiga "l??nia IIIB" que funcionava de forma independent entre Zona Universit??ria i Paral??lel des del 1975.

Est?? actualment en construcci?? el perllongament cap al nord afegint les estacions de Roquetes i Trinitat Nova (enlla?? amb la L4 i la L11); aquest tram entrar?? en servei el setembre del 2008. En un futur s'ampliar?? fins Trinitat Vella on enlla??ar?? amb la L1.

Est?? en projecte el perllongament cap al Baix Llobregat de Zona Universit??ria (futur enlla?? amb L9/L10) fins a l'estaci?? de Torreblanca (amb la qual tindr?? correspond??ncia amb la T3 de Trambaix).

[edita] L??nia 4

Estaci?? de Jaume I

La L4 (groga) d??na servei a la meitat nord de Barcelona, dibuixant una gran C amb extrems a La Pau (al barri de la Verneda) i Trinitat Nova, on enlla??a amb la nova L11. Aquesta l??nia fou constru??da cap als anys 60, un cop totes les l??nies de metro ja eren en mans d'una ??nica empresa. Inclou el tram de ramal entre passeig de Gr??cia i Barceloneta que formava part del "Gran Metro", estenent-se cap al Poble Nou, el Bes??s, Sant Adri?? i Badalona pel costat mar, i cap al Guinard?? i Nou Barris pel costat muntanya.

Es tracta d'una l??nia de 16,7 km de longitud, totalment subterr??nia, amb un ample de via internacional (1435 mm) i amb el sistema d'alimentaci?? el??ctric recentment implantat de "caten??ria r??gida", que permet una major seguretat durant els treballs de manteniment de via que l'anterior sistema de "tercer carril".

L'any 2002 el tram La Pau-Pep Ventura va passar a formar part de la L2 mentre que al 2004 s'ha inaugurat l'estaci?? Maresme | F??rum per a donar servei al F??rum Universal de les Cultures i, amb l'acabament d'aquest, al barri del F??rum, constru??t amb motiu de l'esdeveniment.

A l'estaci?? terminal per l'altre extrem, Trinitat Nova, l'andana permet comunicar directament amb els combois de la L11, que surten d'aquesta estaci?? cap als barris de Torre Bar??, Ciutat Meridiana i Can Cui??s.

Est?? previst el perllongament des de La Pau cap a la nova estaci?? de ferrocarril de la Sagrera-TAV (enlla?? amb la futura L9/L10), incloent una estaci?? al carrer Santander. Aquest tram es completar?? amb l'ampliaci?? fins a l'actual parada Sagrera de la L1 i L5, que passar?? a anomenar-se Sagrera-Meridiana. Sense calendari d'execuci??.

[edita] L??nia 5

Imatge de l'estaci?? de Gavarra (L5)

Estaci?? de Can Vidalet (L5)

La L5 (blava) creua tamb?? de forma transversal la ciutat de Barcelona, per?? comunicant, amb els seus 16,6 km. i les seves 23 parades, els barris situats a la banda muntanya. Inicialment el tram Horta - Sagrada Fam??lia va ??sser constru??t per a la L2, per?? fou provisionalment unit a la L5, configuraci?? que finalment ha esdevingut definitiva.

Actualment s'est??n des de Cornell??, on enlla??a amb la l??nia R4 de Rodalies RENFE i les l??nies T1 i T2 del tramvia (Trambaix), passant per L'Hospitalet en el seu l??mit amb Esplugues, fins a Horta, passant per l'Estaci?? de Sants, la principal estaci?? de ferrocarril de la ciutat.

Aquesta l??nia utilitza tamb?? vies d'ample internacional (1.435 mm) i un sistema d'alimentaci?? el??ctrica de caten??ria, darrerament convertida en caten??ria r??gida. La l??nia ??s subterr??nia excepte un curt tram prop de l'estaci?? de Can Boixeres. Actualment hi circulen els combois m??s antics de la xarxa de metro, la s??rie 1000, que estan en proc??s de substituci?? per les noves unitats de la s??rie 5000.

Est?? en construcci?? el perllongament de l'extrem nord, des d'Horta fins a la Vall d'Hebron (enlla?? amb L3). Aquest tram en construcci?? ser?? el de major profunditat de la xarxa, amb la futura estaci?? de Teixonera-Coll a m??s de 70 metres per sota de la superf??cie. Es construir?? un ascensor inclinat paral??lel a les escales mec??niques en un dels accessos. El 27 de gener de 2005, al barri del Carmel, va col??lapsar un dels t??nels auxiliars, que s'havia excavat mesos enrere amb el nou m??tode austr??ac (vegeu esfondrament del Carmel). Es va formar un esvoranc en superf??cie de 35 metres de profunditat que va empassar-se literalment un garatge (situat al carrer Calafell, 12), va obligar a desallotjar m??s de 1.000 persones. Tamb?? es van haver d'enderrocar quatre edificis d'habitatges m??s perqu?? la seva estructura va resultar massa danyada. L'episodi va acabar amb una crisi pol??tica. La inauguraci?? del tram s'ha endarrerit fins el 2010.

Per altra banda, est?? projectada la construcci?? d'una nova estaci?? entre Collblanc i Pubilla Cases, a L'Hospitalet, que enlla??ar?? amb la parada de Sant Ramon del Trambaix. L'intercanviador entrar?? en funcionament l'estiu del 2010.

[edita] L??nia 11

Estaci?? de Trinitat Nova (L4)-(L11)

La L11 ??s la darrera l??nia de metro que ha entrat en servei, inaugurada el 2003. D??na servei a una petita per?? densament poblada zona a l'entrada nord de Barcelona. Les caracter??stiques de la zona, molt muntanyosa i poc accessible, van fer que s'opt??s per una mena de metro lleuger. Est?? en estudi prolongar la l??nia de Can Cui??s fins a Ripollet, passant per l'UAB. Es tracta d'una l??nia for??a diferent a la resta:

La major part del tra??at ??s en via ??nica amb un desdoblament als extrems i a l'estaci?? central, per facilitar i abaratir la construcci?? en una zona tant accidentada.
Els combois consten de nom??s de 2 cotxes, a causa de la baixa demanda esperada.
La dist??ncia entre parades ??s molt curta (300 metres), per?? els forts pendents de la zona fan que calguin punts d'acc??s m??s propers per tal de donar servei a la poblaci??.
Les freq????ncies s??n baixes en relaci?? a la resta de la xarxa, de 7,5 minuts en hora punta i 15 minuts la resta del dia.

[edita] L??nies de FGC

[edita] L??nia 6

L'estaci?? terminal de Reina Elisenda, de nit, es fa servir tamb?? de dip??sit de trens

La L6 ??s la nova denominaci?? que rep la l??nia dels FGC des de Pl. Catalunya a Reina Elisenda. Gr??cies a l'augment de freq????ncies i a la integraci?? tarifaria amb TMB ha passat a considerar-se una l??nia de metro m??s.

La l??nia de ferrocarril per on circula podria considerar-se de les m??s antigues ja que el ferrocarril de "Barcelona a Sarri??", en superf??cie i tracci?? de vapor, fou inaugurat el 1863, connectant Barcelona amb les viles (aleshores independents) de Gr??cia, Sarri?? i Sant Gervasi. L'extensi?? de l'Eixample i la consolidaci?? de la urbanitzaci?? fora muralles va fer que es decid??s soterrar el tram barcelon?? a partir de 1929. Al 1976 es va finalitzar el ramal cap a Reina Elisenda.

Es perllongar?? de Reina Elisenda fins a Sant Boi, passant per l'Hospital Sant Joan de D??u.

La L6 comparteix vies amb la L7, que se separa per anar cap al Tibidabo, i amb les l??nies suburbanes dels FGC. Es tracta d'una via d'ample internacional i amb sistema d'alimentaci?? per caten??ria.

Est?? en projecte el perllongament de la l??nia de Reina Elisenda fins Sant Joan de D??u, terme municipal d'Esplugues de Llobregat, on enlla??ar?? amb la L3. En estudi, sense data d'execuci??.

[edita] L??nia 7

L'estaci?? d'Avinguda Tibidabo ??s l'??nica estaci?? dels FGC a Barcelona amb una sola via

La L7 ??s el nom que ha rebut el servei de metro que realitzen els trens de la l??nia del Vall??s de FGC que prenen el ramal que duu a l'Avinguda de Tibidabo, al peu d'aquesta muntanya. Aquesta l??nia ??s situada ??ntegrament a la ciutat de Barcelona i comparteix el tram Pla??a Catalunya - Gr??cia amb la L6 i la resta de l??nies suburbanes dels FGC.

La estaci?? terminal de la L6 i la L7, Pla??a de Catalunya, iniciar?? el 2009 la construcci?? d'una cua de maniobres al final de la estaci?? que permetr?? millorar les freq????ncies de pas. Aquesta actuaci?? tamb?? permetr?? una posible ampliaci?? de la l??nia fins a Gl??ries on enlla??aria amb L1, L8(posible projecte), tramvia i Renfe(en estudi).

[edita] L??nia 8

Estaci?? de Mol?? Nou

La L8 ??s la denominaci?? que rep el servei de metro entre Pla??a Espanya (Barcelona) i Mol?? Nou (Sant Boi) que realitzen els combois per la l??nia dels FGC del Baix Llobregat. La millora de freq????ncia de pas i l'obertura de noves estacions a Barcelona (Ildefons Cerd??), a L'Hospitalet (Sant Josep) i el soterrament total de la l??nia fins al Llobregat ha perm??s considerar-la com a metro amb serveis cada 3-5 minuts en hora punta, si es consideren la resta de trens suburbans a Martorell o Olesa que s'aturen a totes les estacions de la L8 i pels quals s??n v??lids els bitllets de metro, malgrat no siguin oficialment trens pertanyents a la L8.

La l??nia del Baix Llobregat t?? l'origen en una l??nia constru??da per al transport de mercaderies, especialment dels productes miners de la conca salina de S??ria-Cardona, i els productes t??xtils de la conca del Llobregat i l'Anoia. Al 1983 enlla??ava Igualada i Martorell, i al 1912 es va inaugurar el tram Mag??ria - Martorell per on circula actualment la L8.

Aquesta l??nia t?? un ample de via m??tric (1.000 mm) i un sistema d'alimentaci?? per caten??ria. Habitualment els combois estan formats per tres cotxes de viatgers, amb el central prove??t d'una zona de s??l baix i portes accessibles a les persones amb mobilitat redu??da.

Est?? en planificaci?? l'ampliaci?? de la l??nia cap a l'interior de Barcelona, a la Pla??a Francesc Maci?? (enlla?? amb les l??nies de tramvia del Trambaix), fins a enlla??ar amb la l??nia del Vall??s dels FGC. Una altre opci?? seria el perllongament de Pla??a Espanya fins a Gl??ries on es formaria un important intercanviador.

[edita] L??nies en construcci?? o projecte

[edita] L??nia 9 / 10

Les l??nies L9 i L10, que es troben actualment en construcci??, travessaran la ciutat de Barcelona donant servei a una amplia zona, des de Badalona i Santa Coloma fins a la Zona Franca i l'Aeroport del Prat. Ambdues l??nies compartiran el tronc central des de Bon Pastor, passant per la Sagrera, el Guinard??, Lesseps, el Campus Nord fins a la Torrassa, a l'Hospitalet. Per cadascun dels extrems d'aquest tronc central es bifurquen dues branques: cap a Badalona i Santa Coloma al nord, i cap a El Prat-l'Aeroport i la Zona Franca pel sud. Esdevindr?? la l??nia m??s llarga d'Europa amb 42,6 km i 51 estacions (conjuntament).

La principal caracter??stica d'aquesta obra ??s la gran profunditat a que es construeix, per evitar la resta de l??nies de metro i ferrocarril, clavegueram i altres serveis. Aix?? facilita enormement la construcci?? per?? augmentar?? el temps d'acc??s dels passatgers des del carrer a l'andana. S'ha previst la instal??laci?? de grans ascensors que faran aquest descens. ??nicament un tram del ramal de la Zona Franca es construir?? en viaducte, donades les caracter??stiques de la zona.

La construcci?? es desenvolupa en la quasi totalitat del tra??at mitjan??ant tuneladores que permeten una construcci?? m??s segura i m??s r??pida. Les tuneladores utilitzades per aquesta obra s??n d'un di??metre anormalment gran, de 12 metres, de manera que la secci?? del t??nel ser?? de forma cont??nua el mateix que el de les estacions (que inclouen les andanes en dos nivells diferents). La ra?? d'aquesta tria de di??metre ??s la dificultat de construir les estacions des de la superf??cie donada la gran profunditat de la l??nia. D'aquesta manera nom??s es perfora un gran pou d'ascensors des de la superf??cie, cosa que evita expropiacions en superf??cie per a realitzar les estacions. Per contra, els costos d'aquesta sistema constructiu s??n tamb?? for??a majors, amb grans volums de terres extretes, de formig?? per al sosteniment etc. Cal afegir els problemes de la falta d'experi??ncia pr??via, ja que es tracta del primer cop que s'utilitza una tuneladora d'aquestes dimensions. La inversi?? total prevista va ser 2.248 M??? (any 2000) tot i que la xifra ja supera els 6000 M??? degut a les continues modificacions del tra??at (increment de estacions al Prat de Llobregat i major fond??ria del t??nel en el tram central)

Calendari previst:

2009 Can Zam/Gorg - Bon Pastor

2010 Sagrera - Bon Pastor

2011 Zona Universit??ria - Gornal

2012 Aeroport - Gornal

2014 Zona Universit??ria - Sagrera (obres no iniciades)

[edita] L??nia R3

Una nova proposta, l'anomenada L12, per un abast territorial millor, optimitza la uni?? dels municipis amb la resta de Rodalies, Metro i Tram, per donar solucions necess??ries dels municipis i facilitar un acc??s millor del Baix Llobregat fins a Barcelona. D'una banda, la nova l??nia ferrovi??ria proposada la R3 evitar?? els problemes t??cnics que comportava la L12 a Sarri??, que obligava a fer un transbordament fins a Barcelona i unes voltes massa complicades. El perllongament de la L3 permet donar una soluci?? a municipis importants, com Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Desp??, amb una demanda de molts viatgers diaris. El cost d'aquestes obres es xifra en 870 MEUR, amb un horitz?? d'execuci?? total situat al 2015. Aquestes actuacions seran incloses en el PDI 2006-2015 que es dur?? a terme durant aquest any. El document de proposta que es presenta als alcaldes busca ser concretat amb el m??xim consens. Per tal de completar les comunicacions en la comarca, tamb?? s'ha proposat el perllongament de la L1 des d'Hospital de Bellvitge fins a Sant Boi de Llobregat i dels FGC des de Reina Elisenda a Finestrelles-Hospital de Sant Joan de D??u. El comprom??s adquirit amb els alcaldes del Baix Llobregat, en el sentit d'elaborar un pla global per millorar el transport p??blic a la comarca, fa impulsar els estudis per iniciar les obres el m??s aviat millor. A part d'aquesta nova l??nia R3 de RENFE soterrada comportar?? unes obres com:

Perllongar la L1 des d'Hospital de Bellvitge passant per El Prat fins a Sant Boi de Llobregat (projecte desestimat per elevat cost i poca demanda: 1 estaci?? en 3 km)

Perllongar la L3 des de Zona Universit??ria fins a Sant Joan Desp??

Perllongar la L6 dels FGC de Reina Elisenda a Hospital de Sant Joan de D??u

[edita] La Xarxa al 2012

L??nia	Recorregut	Obertura	kms	Estacions
L1	Estaci?? del Prat - Badalona Centre	1926	22	34
L2	Terminal D - Morera	1995	32,53	33
L3	Sant Joan Desp?? - Trinitat Nova	1924	19,22	26
L4	Trinitat Nova - Sagrera Meridiana	1926	20	28
L5	Cornell?? Centre - Vall d'Hebron	1930	19,16	27
L6	Pla??a de Catalunya - Reina Elisenda	1929	5,38	9
L7	Pla??a de Catalunya - Avinguda Tibidabo	1954	4,63	7
L8	Pla??a Espanya - Mol?? Nou/Ciutat Cooperativa	1912	11,26	11
L9	Can Zam - Terminal D	2009-2014	42,6	31
L10	Gorg - Zona Franca ZAL	2009-2014		31
L11	Trinitat Nova - Ripollet	2003	10,1	13
Totals			157,51	209

[edita] Trens

L??nia 1: Actualment hi circulen els trens de la s??rie 4000, amb la curiositat que ??s d'ample de via ib??ric antic (1.674 mm), per aix?? es destina a un dels metros m??s grans. Les altres l??nies estan amb ample internacional. S'incorporaran trens de la s??rie 6000.

L??nia 2: Circulen els trens de la s??rie 2100, actualment s'estan incorporant alguns dels nous trens de la s??rie 5000 i 9000 per millorar la freq????ncia de pas. Des del 2007 nom??s hi circulen trens de les noves s??ries 5000 i 9000.

L??nia 3: Per aquesta l??nia circulen els trens de la s??rie 3000 i els de la s??rie 2000 que provenen de la L2, actualment s'estan incorporant alguns dels nous trens de la s??rie 5000 per millorar la freq????ncia de pas.

L??nia 4: Per aquesta l??nia circulen els trens de la s??rie 1100, molt semblants exteriorment als de la L5 (s??rie 1000). Des del 2007 s'estan incorporant trens de la s??rie 2100.

L??nia 5: Durant molts anys han circulat els trens de la s??rie 1000, les unitats m??s velles del metro de Barcelona. Han estat substitu??des progressivament pels trens de la s??rie 5000, i des de principis de 2007 ja nom??s circulen trens de la nova s??rie.

L??nia 6: Circulen trens de la s??rie 111. En algunes ocasions s'ha fet el servei amb trens de la s??rie 112.

L??nia 7: Circulen trens de la s??rie 111. La s??rie 112 no hi pot circular per problemes de g??lib.

L??nia 8: Normalment circulen trens de la s??rie 213 de FGC encara que a vegades hi circulen algunes 211.

L??nia 11: Per aquesta l??nia de via ??nica circulen les unitats de la s??rie 500 classificades com a metro lleuger.

Tren model 1000 de CAF	Tren model 1100 de CAF	Tren model 2000 de CAF	Tren model 2100 de CAF
Tren model 3000 de CAF	Tren model 4000 de CAF	Tren model 5000 de CAF	Tren model 500 de CAF
Tren model 111 dels FGC	Tren model 213 dels FGC

[edita] Estacions tancades o no inaugurades

El Metro de Barcelona compta amb diverses estacions que han deixat de prestar servei o que mai han arribat a ser inaugurades.

[edita] Estacions tancades

El primer grup s??n les estacions que van estar en servei per?? van ser cancel??lades o modificades:

Santa Eul??lia (L??nia 1). Oberta l'1 de juliol de 1932 i tancada el 5 de juliol de 1980 quan es va traslladar a l'actual estaci?? amb el mateix nom per a permetre la prolongaci?? de la l??nia cap al sud.
Bordeta (L??nia 1 entre Mercat Nou i Santa Eul??lia). Va apar??ixer en el primer tram de la l??nia (10 de juny de 1926), Bordeta-Catalunya, i va ser la seva cap??alera. Va romandre activa fins al 23 de desembre de 1983 quan va ser tancada durant les obres d'ampliaci??, a causa de la seva proximitat a l'estaci?? de Santa Eul??lia.
Fernando (L??nia 3 entre Liceu i Drassanes). El 15 d'abril de 1946 es va inaugurar amb l'obertura del tram de Liceu a Fernando i va ser finalment tancada l'1 de mar?? de 1968 per a permetre l'obertura del tram de Fernando a Drassanes.
Correus (L??nia 4 entre Jaume I i Barceloneta). Va ser inaugurada el 20 de febrer de 1934 quan la l??nia 3 va ser ampliada de Jaume I a Correus i va servir de cap??alera. El 1972 el tram Passeig de Gr??cia-Correus de la l??nia 3 va ser integrat en la l??nia 4 i l'estaci?? va ser tancada per a permetre la seva prolongaci?? cap a Barceloneta. Es diu que era utilitzada pels serveis de Correus.

Altres estacions no van ser tancades sin?? que es van transformar:

Espanya (L??nia 1). En 1929 contava amb una tercera andana que va ser utilitzada durant l'Exposici?? Internacional del mateix any. Posteriorment aquesta andana va servir per a aparcar trens i, finalment, en 1975 va ser transformada en un acc??s i botigues.
Universitat (L??nia 1). L'estaci?? original es va obrir el 10 de juny de 1926 per?? va ser tancada el 27 de juliol de 1971 i transformada per etapes per a construir el t??nel de Renfe entre la Pla??a Catalunya i l'Estaci?? de Sants. Aquesta nova estaci?? es va construir en dos nivells, un per via i va ser inaugurada el 23 de desembre de 1972.
Catalunya (L??nia 1). Encara que l'estaci?? inicial es va obrir al p??blic el 10 de juny de 1926, va ser tancada aviat i transformada per a permetre la construcci?? del t??nel de Ferrocarrils del Nord entre la Pla??a Catalunya i l'Estaci?? del Nord. En 1928 va ser reinaugurada. Despr??s va ser modificada una altra vegada per la construcci?? d'un vest??bul superior i la separaci?? de les vies de Renfe i del Metro.

[edita] Estacions no inaugurades

El segon grup ??s el de les estacions que mai no van ser inaugurades:

Gaud?? (L??nia 5 entre Hospital de Sant Pau i Sagrada Fam??lia). Va ser constru??da com enlla?? entre l'antiga l??nia 2 i la l??nia 5 per?? mai no va entrar en funcionament, en integrar-se al 1970 aquest tram de la l??nia 2 en la l??nia 5. En l'actualitat es pot veure algunes vegades des dels vagons del tren quan es troba il??luminada.
Travessera (L??nia 3 entre Diagonal i Fontana). A l'altura de la Travessera de Gr??cia, per a salvar l'enorme dist??ncia entre les estacions Diagonal i Fontana es va planificar aquesta estaci?? que mai es constru??.
Banc/Banc (L??nia 4 entre Urquinaona i Jaume I). Va ser constru??da per l'Ajuntament en 1911 i afegida a la l??nia en 1925 per a ser utilitzada com magatzem de materials de la via. Es diu tamb?? que aquesta estaci?? podria haver estat utilitzada per a l'??s per les oficines banc??ries de la pla??a Antoni Maura.

[edita] Trens de Rodalies

Finalment les sis l??nies de Rodalies Renfe Operadora (empresa estatal de ferrocarril), R1, R2, R3, R4, R7 i R10, que travessen Barcelona i tota l'??rea metropolitana de Barcelona, funcionen com un metro expr??s, integrades tarif??riament i assolint altes freq????ncies en els trams comuns de diverses l??nies en hores punta. En general les estacions no estan adaptades a les persones amb mobilitat redu??da i l'accessibilitat als combois es dif??cil.

De la mateixa manera, els trens de servei suburb?? dels FGC tamb?? funcionen com a metro completant els serveis de les L6, L7 i L8 en els trams comuns.

[edita] Vegeu tamb??

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Metro de Barcelona

[edita] Enlla??os externs

Pl??nol oficial de la xarxa integrada de metro i ferrocarril de Barcelona (PDF) .
Web de TMB Transports Metropolitans de Barcelona (L1, L2, L3, L4, L5, L11, Funicular de Montju??c, Autobusos Urbans, Bus Tur??stic).
Web dels FGC Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (L6, L7, L8 i trens de rodalia del Vall??s i del Baix Llobregat).
Web de Tramvia Metropolit?? Trambaix i Trambes??s.
Wefer.com Web amb fotografies i informaci?? diversa sobre el metro de Barcelona, els Ferrocarrils de la Generalitat i RENFE.
Les estacions fantasmes del metro de Barcelona A Barcelona hi ha un total de 13 estacions fantasmes. 11 de metro i 2 de Rodalies RENFE.
Trenscat.cat P??gina molt completa del ferrocarril a Catalunya, amb fotografies de totes les estacions metropolitanes.
tramvia.org Web no oficial per?? molt completa sobre els nous tramvies de Barcelona.
Rodalies RENFE Web de Rodalies RENFE a Barcelona. (castell??)
Web de la L9
El metro de Barcelona a UrbanRail.net, web molt completa sobre metros del m??n. (angl??s) - (castell??)
Terradas i la construcci?? del t??nel del Metro Transversal de Barcelona. (castell??) - (PDF)
TransporteBCN.es P??gina sobre el transport p??blic de la ciutat de Barcelona. (castell??)
Transport El transport p??blic a Barcelona i la seva ??rea Metropolitana.

Xarxes de metro, rodalies i tramvia als Pa??sos Catalans

Categories: Viquip??dia:Articles de qualitat | Metro de Barcelona