L??nia Lleida-La Pobla de Segur

De Viquip??dia

Estaci?? de Tremp

La l??nia ferrovi??ria Lleida-La Pobla de Segur uneix aquests dos municipis catalans des de 1951. La infraestructura ??s propietat de FGC (l'operador ferroviari de la Generalitat) des de 2005, tot i que ser?? gestionada per Renfe fins el 2010.

El 70% del volum d'usuaris es concentra en el tram Lleida-Balaguer, que es pot considerar de rodalia ferrovi??ria. La resta del trajecte, que travessa el prepirineu lleidat?? fins arribar a La Pobla de Segur, t?? un caire m??s tur??stic.

Es triga una hora i cinquanta minuts en rec??rrer ??ntegrament el trajecte.

Taula de continguts

1 Caracter??stiques t??cniques
2 Estacions i baixadors
3 Material m??bil que circula per la l??nia
- 3.1 Trens di??sel
- 3.2 Trens tur??stics
4 Ocupaci??
5 Hist??ria
6 Actualitat
7 Refer??ncies
8 Enlla??os externs

[edita] Caracter??stiques t??cniques

Longitud: 89,35 km de via, sense electrificar.
Ample de via: ib??ric (1.668 mm).
Estacions: 17.
T??nels: 41.
T??nel m??s llarg: Palau, amb 3.499 m sota la serra del Mont-roig.
Ponts: 31.
Pont m??s llarg: pont sobre el riu Segre a Balaguer, de 160 m
Passos a nivell: 21.
Tipus de bloqueig: telef??nic.

[edita] Estacions i baixadors

La l??nia t?? 17 parades. Nom??s a Lleida-Pirineus i a Balaguer hi ha despatx de venda de bitllets:

* S??n parades facultatives. ??s a dir, cal avisar pr??viament al personal a bord perqu?? el tren s'hi aturi.

[edita] Material m??bil que circula per la l??nia

[edita] Trens di??sel

Una unitat 593 estacionada a La Pobla

El servei regular de la l??nia es realitza amb el seg??ent material di??sel:

Unitats 592.2, popularment conegudes com supermans. Disposen de 200 seients distribu??ts en tres cotxes i assoleixen una velocitat m??xima de 140 km/h.
Unitats 596, popularment conegudes com tamagotxis. Disposen de 56 seients distribu??ts en un ??nic cotxe i assoleixen una velocitat m??xima de 120 km/h.
Unitats 593, popularment conegudes com camells. Disposen de 228 seients distribu??ts en tres cotxes i assoleixen una velocitat m??xima de 120 km/h.

[edita] Trens tur??stics

L'Associaci?? per a la Reconstrucci?? de Material Ferroviari (ARMF) organitza circulacions especials amb aquest material cl??ssic^[1]:

Locomotores di??sel 10.817 i 10.820, popularment conegudes com yeye's.
Locomotora de Vapor 282F-0421, popularment conegudes com garrafetes.

[edita] Ocupaci??

L'ocupaci?? total de la l??nia durant els darrers anys ??s la seg??ent:

Any	Passatgers
1998	121.626
1999	104.875
2000	90.017
2001	91.708
2002	105.233
2003	117.000
2004	117.467
2005*	138.544
2006*	204.940

* El tram Balaguer-La Pobla de Segur va romandre tancat per obres entre juny de 2005 i juny de 2006.

[edita] Hist??ria

Un tren estacionat a La Pobla (2004)

El tram entre Lleida i La Pobla de Segur ??s nom??s una secci?? d'una gran l??nia internacional de 850 km que havia d'unir Baeza (Ja??n), amb la comuna francesa de Sent Giron?? (l'Ari??ja), passant per Albacete, Utiel, i Terol. Pel tram catal?? s'aprofitaria la l??nia Lleida-Balaguer (inaugurada el 1 de febrer de 1924 i constru??da per l'estat^[2]) i es perllongaria cap a la frontera travessant els Pirineus pel port de Salau.

L'any 1926, durant el r??gim de Primo de Rivera s'aprov?? l'anomenat Pla de Ferrocarrils d'Urgent Construcci??, conegut per Pla Guadalhorce pel ministre que l'impuls??. Aquest pla preveia la construcci?? de milers de quil??metres de noves l??nies f??rries que haurien de millorar les comunicacions de Madrid amb la resta de la pen??nsula i Fran??a. L'adveniment de la Segona Rep??blica, per??, comport?? la suspensi?? del Pla i la posterior guerra civil impossibilit?? l'execuci?? de moltes de les grans obres p??bliques projectades a l'??poca. Per tot aix?? de la l??nia Baeza-Lleida-St. Girons nom??s se'n constru?? alguns trams inconnexes que no van arribar a entrar en funcionament.

Amb la instauraci?? de la dictadura franquista es recuper?? el Pla Guadalhorce i es reinici?? la construcci?? de noves l??nies ferrovi??ries per la nova empresa estatal, Renfe. Aix?? doncs, el tren arribaria a Cellers el 1949, a Tremp el 1950 i a La Pobla de Segur el 13 de novembre de 1951.

L'any 1962, per recomanaci?? del Banc Mundial^[3], l'Estat espanyol va decidir aturar la construcci?? de noves l??nies f??rries i concentrar-se en la millora de les ja operatives. Aix?? va suposar que el govern paralitz??s la l??nia Baeza-Saint-Girons; al tram sud es va desaprofitar el tram entre Baeza i Utiel, pr??cticament finalitzat, i al nord es descart?? la interconnexi?? amb Fran??a a favor de les de Canfranc i Puigcerd??, ja operatives. Conseq??entment, la l??nia que hauria d'haver travessat el cor dels Pirineus moriria a La Pobla de Segur, tot i haver arranjat ja el terreny per perllongar-la fins a Sort.

Locomotora de vapor del tipus Beyer - Garratt. Matricula oficial RENFE: 282F-0421 Ara fa viatges tur??stics a la l??nia.

Durant la d??cada dels 60 i els 70 Espanya va viure una gran popularitzaci?? del vehicle privat, que cada cop era m??s assequible per a les economies familiars, juntament amb el gradual despoblament de zones rurals com els Pirineus. El transport per carretera va despla??ar el ferroviari a un segon pla, i tant les inversions governamentals (concentrares en ampliar i millorar la xarxa de carreteres) com el passatge de les l??nies en actiu minv?? notablement.

Entrats els 80, el nou govern de Felipe Gonz??lez prioritz?? l'ingr??s d'Espanya a la Comunitat Econ??mica Europea. Una de les mesures preses per assolir el sanejament econ??mic requerit per accedir a la CEE fou establir el 1984 un "contracte-programa" amb Renfe que comprometria l'ens ferroviari a racionalitzar la despesa per continuar sent subvencionada. Una de les cl??usules del contracte ordenava que l'1 de gener de 1985 s'haurien de tancar totes les l??nies considerades "altament deficit??ries", ??s a dir, aquelles que no podien generar el 23% de la seua despesa en concepte d'ingressos. D'altra banda, per??, les comunitats aut??nomes, diputacions i altres ens locals podrien evitar el tancament d'aquelles l??nies que transcorreguessin pel seu territori si es comprometien a sufragar els costos que generessin.

Una de les l??nies deficit??ries que evit?? el seu tancament gr??cies a l'esfor?? econ??mic de les institucions catalanes (la Diputaci?? de Lleida i la Generalitat de Catalunya) fou la L??nia de la Pobla. Des d'aquell moment s'inici?? una llarga batalla pol??tica entre el govern catal?? i el govern estatal per aconseguir que es traspass??s la l??nia a la Generalitat. El principal escull fou que el govern socialista de Gonz??lez i posteriorment el popular d'Aznar exigien una compensaci?? econ??mica (al voltant dels 1.000 milions de pessetes) pel trasp??s, quelcom inacceptable pels catalans perqu?? la l??nia exigia una gran inversi?? econ??mica degut al seu p??ssim estat de conservaci??^[4].

Finalment, per??, el govern de Rodr??guez Zapatero acord?? el 2004 el trasp??s gratu??t de la l??nia a la Generalitat^[2], que es feu efectiu a partir de l'1 de gener de 2005. Segons les condicions de l'acord, el govern catal?? passaria a ser propietari de tota la infraestructura des del quil??metre 1,927 fins La Pobla, i tindria dret a utilitzar la via des d'aquest mateix quil??metre fins l'estaci?? Lleida-Pirineus i a fer ??s de la mateixa. Paral??lelament, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Renfe signaren un convenci segons el qual l'ens estatal es fa c??rrec de gestionar la l??nia i aportar material m??bil perqu?? la companyia catalana no disposa encara de recursos propis adients.

Fullet?? distribu??t durant les obres de renovaci??

Una de les primeres mesures preses pel govern per revitalitzar la l??nia fou renovar la via des de Balaguer fins La Pobla (el tram Balaguer-Lleida ja es renov??, amb material de segona m??, el 2002). Les obres, amb un pressupost de 60 milions d'euros, s'iniciaren el juny de 2005, es perllongaren durant un any^[5] i aconseguiren que el trajecte entre la capital lleidatana i el municipi pallar??s es fes en una hora i cinquanta minuts, aproximadament deu minuts menys del que es trigava abans de la remodelaci??. Mentre s'executaven les obres un bus substitutori cobr?? el trajecte entre la capital de la Noguera, la Pobla i, com a extensi?? del servei, Sort. Al tram que va romandre obert s'aprofit?? la disponibilitat de material m??bil per augmentar les freq????ncies entre Balaguer i Lleida, amb bona acceptaci?? entre els usuaris. El 2006 Renfe substitu?? part del material m??bil que circula per la l??nia amb nous trens, cosa que ha perm??s mantindre les noves freq????ncies entre la capital del Segri?? i la de la Noguera, tot i que entre aquesta i La Pobla continuen sent les mateixes, tres al dia.

La l??nia ha vist incrementat considerablement el seu nombre de passatgers des que ??s propietat de FGC^[6], la qual pret??n oferir un servei de rodalies entre Lleida i Balaguer i potenciar el vessant tur??stic de la l??nia en el tram Balaguer-La Pobla.

[edita] Actualitat

S'ha adequant i reobert al p??blic l???estaci?? de Tremp. S'ha instal??lat un bar als baixos de l???edifici on tamb?? s???expedixen els bitllets, seguint un model que ja aplica Renfe Operadora en algunes de les seues estacions de rodalies a Barcelona. Durant els propers mesos tamb?? s'obrir?? un nou baixador a Cellers, una zona d'inter??s tur??stic.

A partir de l'abril de 2008 es va iniciar la integraci?? tarif??ria en el tram Lleida-Balaguer de la l??nia, cosa que permet amb un mateix bitllet transbordar gratu??tament entre el tren i els diversos autobusos urbans i interurbans que operen a la comarca del Segri??. Per fer-ho efectiu, les estacions i el personal disposen d'aparells capa??os de llegir targetes sense contacte, el m??tode de tarificaci?? escollit per l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'??rea de Lleida.

Entre els plans de futur de FGC hi ha l'adquisici?? de material m??bil per poder gestionar plenament la l??nia des de la pr??pia empresa catalana. L'elecci?? quedaria supeditada entre l'adquisici?? de trens-tram (un h??brid entre tren i tramvia que ja opera a Alacant) o trens convencionals.

La creaci?? d???un nucli ferroviari de rodalies a l?????rea de Lleida, reclamada per les institucions i grups pol??tics locals, hauria de suposar un augment de la freq????ncia dels trens entre la capital del Segri?? i Balaguer.

A Balaguer es preveu soterrar les vies i construir una nova estaci?? subterr??nia, que donaria servei als terrenys de l???antiga paperera Inpacsa, una de les principals zones d???expansi?? urban??stica de la ciutat.

Ja a m??s llarg termini s???estudia una possible prolongaci?? de la l??nia, la qual arribaria a Sort i des d???all?? podria dirigir-se a Esterri d'??neu i Fran??a o cap a La Seu d'Urgell i Andorra^[7], un trajecte que inclouria un t??nel de 20 km.^[8]