Utiel

De Viquipèdia

Utiel

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Plana d'Utiel
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Plana d'Utiel Manc. Terra del Vi Requena
Gentilici	Utielà, utielana
Predom. ling.	Castellà
pressupost	10.582.000
Superfície	236,90 km²
Altitud	720 m
Població (2007)   • Densitat	12.053 hab. 50,88 hab/km²
Coordenades	39° 34′ 02″ N 1° 12′ 24″ OCoordenades: 39° 34′ 02″ N 1° 12′ 24″ O
Distàncies	83,2 km de València 16 km de Requena
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	7 8 PP, 7 PSPV-PSOE i 2 Utiel S.XXI José Luis Ramírez Ortiz (PP)
Codi postal	46300
Festes majors	Del 6 al 15 de setembre
Patró/Patrons	Verge del Remei i Crist amb la Creu a coll
Fira tradicional	FICU (Setembre) Utiel Gastronòmica (Octubre)
Agermanament	Pertuis, França
Web	http://www.gva.es/utiel

Utiel és una ciutat valenciana que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

Limita amb Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Requena i Sinarques (a la mateixa comarca); i amb Benaixeve i Xelva (a la comarca dels Serrans).

[edita] Geografia

El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà perllongat cap al sud i l'est tancada per vores muntanyenques pel nord-est i l'oest, mentre que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una petita vall de fons pla que és com un passadís fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nord-est s'aixeca la Serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a aquesta comarca de la dels Serrans. En aquesta serra es troba el pic del Remei, cim de la comarca amb 1.306 metres d'altitud.

El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadament gèlids. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant aquest període i les pedregades i tempestes severes durant l'època estival. Una mica més extrem que en la part oriental de la comarca.

[edita] Nuclis

• Utiel
• Las Casas
• Los Corrales
• Las Cuevas
• Estenas
• El Remedio
• La Torre

[edita] Història

Els seus orígens es remunten al neolític, amb jaciments íbers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àrabs. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pere I de Castella el Justicier li va atorgar la Carta de poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felipe IV li va concedir el títol de Ciutat en l'any 1645, sent doncs una de les ciutats més antigues d'Espanya.

En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant això, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seva incorporació a la de València, de la qual va passar a dependre.

La inauguració en 1885 del línia ferroviària València-Utiel (com primer pas per a la línia València-Madrid) va revolucionar el sector vinícola de la zona degut al fet que la producció es podia transportar al port de València per a ser exportada a tota Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 els vinyers d'Utiel van sofrir els atacs de la fil·loxera, però el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va anar en 1950, estant l'epidèmia ja superada, quan l'extensió de la superfície de vinyers va ser màxima.

[edita] Demografia

[edita] Economia

L'autèntic flux socioeconòmic de la ciutat d'Utiel i les seves poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat un celler cooperatiu, possiblement la major del País Valencià, on s'elaboren uns excel·lents vins, predominantment negres; procedents de la varietat Boval. No obstant això la introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes com Cabernet sauvignon, Merlot, Chardonnay i altres, han vingut a coadjuvar dintre del més pur estil clàssic, una posada al dia amb excel·lents brous, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en barrica i negres actuals com el tipus madurat en barrica.

El sector ramader compta amb diverses granges de porc, avícoles, caps de llanar i de boví.

La indústria es va iniciar durant el segle XVIII amb diverses destil·leries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van malmetre en el segle XX, quan la recuperació dels vinyers francesos va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.

[edita] Política i administració

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de l'Assumpció. D'estil gòtic isabelí. La seva construcció data de mitjan del segle XVI. En 1665, es va portar a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura del tester que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit la imatge de Crist amb la Creu a coll, co-patró d'Utiel amb la Verge del Remei, i un esplèndid terna renaixentista, amb figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la Capella de la Comunió, en pur art neogòtic.
• Església de la Mercé. D'estil Neoclàssic, va albergar a l'origen als Mercedaris des de 1635 fins a la desamortització de 1835. La fàbrica de la seva església té planta rectangular amb una important nau central i laterals amb diverses capelles. El creuer és ampli, obrint-se el braç esquerre a un espaiós sagrari, presenta elevat presbiteri amb pintures al fresc i igual que les de la part superior dels braços del creuer fan referència a l'orde dels Mercedaris i els seus fundadors. És significativa la seva cúpula recoberta de teules vidriades blaves i blanques amb el gran escut de la seva façana, conservat en bon estat.
• Església de Sant Francesc. Fundat en 1751, del mateix estil que la de la Mercè, i anàloga disposició, encara que de data posterior i més petita. Edificada sobre un pujol, té esvelta torre campanar, que es converteix en fita de referència que domina la part occidental del caseriu.
• Ermita del Remei. (segle XVI) gòtic barroc i neoclàssic.

[edita] Monuments civils

• Casc històric. El nucli antic, replet de sabor medieval i amb traçats que denoten el seu passat àrab, en els carrers com la d'Armes, Trinitat, Enmig i Beat Gálvez, es poden trobar habitatges de planta baixa, que en el seu moment va ser vestíbul i pis únic, amb volada i parets encofrades amb suports verticals de taules i bigues de cap llaurat. De major entitat van ser les casones pairals dels nobles i gentilhomes de les quals encara es conserven algunes amb els seus blasons en llindes i façanes. Altres residències d'algunes famílies de llinatge nobiliari van ser construïdes posteriorment en el que van ser ravals o extramurs com són les de Medina, Córdova i Alamazón, aquesta última va ser restaurada recentment i és propietat municipal, en l'actualitat s'utilitza per a mostrar exposicions artístiques. Destaca la casa de Pasiego, construïda en el passat segle, és una grandiosa mansió amb 24 balconades a l'exterior, planta baixa i dos pisos amb un important pati, jardí i cotxeres. Al llarg de tot el nucli antic es poden admirar petites construccions típiques amb portes tallades en les quals hi ha interessants baldes o picaportes, reixes de forja en rombes i la característica mitja canya, sobre la qual descansen les típiques balconades, que per sort ostenten encara moltes cases utielanes.

• Coves. Utiel conserva en el subsòl un impressionant entramat de galeries subterrànies, moltes d'elles d'època medieval, que van servir de refugi i magatzem durant la història de la ciutat.

• Casa Consistorial. És un noble edifici de sòbria i elegant arquitectura castellana, amb bella portada d'estil neoclàssic. Té planta baixa i dos pisos amb balconades de típica traça. Sota el ràfec l'escut Real Espanyol de l'època dels Borbó. En l'interior de l'Ajuntament es conserven diversos documents de l'època medieval, entre ells la Carta de poblament concedida per Pere I de Castella a Utiel en 1355.

• Plaça de bous La Utielana. Monumental plaça, una de les més antigues del País valencià, inaugurada en 1858, que el seua galeria amb capacitat per a 10.000 espectadors, està cobert en part de llotges i "nayas" per un graciós sostre sostingut per 108 columnes amb capitells de ferro de volutes jòniques.

[edita] Museus

• Museu del Vi. Situat en el famós Celler Rodona (seu del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Utiel-Requena), on alberga les nombroses marques de vi de la denominació i utensilis de camp, al costat d'instruments utilitzats per a l'elaboració del vi durant anys. En l'actualitat, es tracta d'un Museu permanent. Visitar aquest museu suposa endinsar-se en el coneixement d'una indústria de gran interès i tradició.

• El Almazar. És un dels Museus i Monuments emblemàtics de la ciutat. Ací es pot admirar i conèixer l'aparell destinat a l'extracció de la cera dels panals d'abella, pràcticament l'únic que es conserva en el món juntament amb un altre de Portugal. És la seu del Museu de la mel i de la cera.

[edita] Festes i celebracions

• Falles. Utiel celebra les seves festes a Sant Josep, en el dia de les quals es cremen falles al model de València.
• Sant Joan Baptista. Se celebra el 24 de juny.
• Festes Patronals. Se celebren aquestes festes en honor de la Verge del Remei del 6 al 15 de setembre amb processó des de l'ermitori fins a Utiel entre altres actes lúdics i religiosos.
• Setmana Santa. Processons i actes religiosos.
• Carnestoltes.

[edita] Fires

• F.I.C.U. (Fira de la Indústria i del Comerç d'Utiel). Organitzada pels empresaris i comerciants locals anualment des de 1998, al voltant de les festes patronals.
• Utiel Gratronómica. Fira d'alimentació local on destaquen els vins i caves dels cellers integrats en el Consell regulador de la D.O. Utiel-Requena, els productes de carnisseries i forns que pertanyen a l'Associació Marca de Qualitat Utiel Gastronòmica, com mel, olis d'oliva, etc.

[edita] Fills il·lustres

• Gabriel Albiac (Utiel, 1950) és un filòsof, escriptor i columnista.

[edita] Vegeu també

• Denominació d'Origen Utiel-Requena
• Mancomunitat de l'Interior Terra del Vi

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament d'Utiel
• Turisme d'Utiel
• Associació Industria Começ Utiel
• Utiel Gastronómica
• D.O. Utiel-Requena
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.