Darius Rumeu i Freixa

De Viquipèdia

Darius Rumeu i Freixa (Barcelona 1886 - 1970) fou un polític i financer català, segon baró de Viver, fill de Darius Rumeu i Torrents, primer baró de Viver. Estudià dret i treballà a les empreses de la família. El 1919 fou un dels fundadors de la Unión Monárquica Nacional amb la que el 1920 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera el president de la Mancomunitat de Catalunya, el seu company de partit Alfons Sala i Argemí, comte d'Egara, el nomenà conseller de cultura.

Del 1925 al 1929 fou alcalde de Barcelona, i durant la seva gestió es va perllongar l'avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat, es va urbanitzar i edificar la plaça de Catalunya, i es cobrí el ferrocarril del carrer de Balmes, i també va inaugurar el metro de l'a línia transversal (actual línia 1) així com Ràdio Barcelona, considerada la primera emissora de ràdio a Espanya, començà la zona franca del port i s'inicià la primera campanya per a erradicar el barraquisme. Se'l considera un dels artífex de l'Exposició Internacional del 1929, per la qual raó fou nomenat grande d'Espanya.

Després de la guerra civil espanyola ocupà nombrosos càrrecs econòmics. El 1944 fou president del Banco Hispano Colonial, president del consell dels Ferrocarrils de Catalunya i president del consell regional del Banco Central. Anys després també fou vicepresident de la Compañía Española de Petróleos. També se'l considerà líder dels monàrquics liberals catalans, i fou membre del consell privat del comte de Barcelona.