Alfons Sala i Argemí
De Viquipèdia
Alfons Sala i Argemí (Terrassa 1863 - Barcelona 1945) fou un industrial, advocat i polític català.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Dirigí l'empresa tèxtil Sala Badrinas. Va ser membre de la comissió organitzadora de la Caixa de Pensions. President de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa durant 1891-1896, creà l'Escola d'Enginyers Industrials Tèxtils d'aquesta ciutat. Al 1926 fou nomenat comte d'Ègara.
[edita] Actuació política
Va ser diputat provincial els anys 1888 i 1892 i diputat al Congrés dels Diputats els anys 1893, 1896, 1898, 1899, 1901, 1903 i 1905. El 1906, en crear-se la Solidaritat Catalana i veient en perill la reelecció per la forta influència social d'aquesta coalició catalanista, va decidir no presentar la seva candidatura. Fou elegit de nou al 1910 i successivament en diferents processos electorals fins al 1922, essent anomenat finalment senador vitalici pel rei Alfons XIII el 1923.
Sempre representant el districte de Terrassa des dels rengles del Partit Liberal (tot i que això no li va impedir defensar el proteccionisme des del Congrés dels Diputats i des del Foment del Treball Nacional), aglutinà un nuclí de partidaris de caràcter conservador, anticatalanista i monàrquic que conformaren un moviment polític oligàrquic de poder, localista i caciquil, conegut com el "salisme", enfrontat a republicans, catalanistes d'esquerra i, fins i tot, a la Lliga Regionalista.
El febrer de 1918 i per fer front al creixent moviment catalanista, que havia aconseguit el 1914 la Mancomunitat de Catalunya, va promoure i participà de forma activa en la fundació de la Unión Monárquica Nacional, coalició de les fraccions dinàstiques més dretanes, conservadores i centralistes de Catalunya, de la qual fou nomenat president. Des d'aquesta formació va combatre l'autonomisme, es negà a participar a l'Assemblea de Parlamentaris i rebutjà el projecte d'Estatut d'Autonomia de 1919.
Arran del cop d'estat del general Primo de Rivera el 1923, col·laborà amb la seva dictadura i fou designat president de la Mancomunitat de Catalunya després de la destitució de Josep Puig i Cadafalch, on n'inicià un procés de desmantellament que culminà en la seva supressió definitiva el 25 de març del 1925.
Públicament inactiu durant la Segona República espanyola, en fracassar inicialment a Catalunya l'aixecament militar del 1936 passà a Burgos, des d'on retornà a Terrassa el 1939 una vegada ocupada Catalunya per l'exèrcit sublevat.
[edita] Bibliografia
[edita] Obres d'Alfons Sala
- Fundamentos básicos de la política económica de España. Barcelona, 1925.
- Intervenciones parlamentarias. Barcelona, 1927.
- Fundamentos básicos de la sociedad y de la patria. Sabadell, 1942.
[edita] Obres sobre Alfons Sala
- Alfonso Sala Argemí, conde de Egara, d' Aurelio Joaniquet. Madrid, 1955.
- Alfons Sala i Argemí. Industrial i polític, 1863-1945, de Josep Puy. Terrassa, 1983.
- Qui ha manat a Terrassa? i altres reflexions, de Xavier Marcet. Terrassa, 1991.
[edita] Fonts bibliogràfiques
Aquesta entrada "Alfons Sala i Argemí" s'ha confeccionat sobre la base de les seguents fonts:
- Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana. Espasa-Calpe, S.A., Madrid, 1926, tom LIII, pàgs. 90-91.
- Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona, 1988, volum 20, pàg. 159.
- Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, S.A., Barcelona, 1992, pàgs. 953-954.
