Sant Just Desvern

De Viquip??dia

Article inacabat!
Un (o m??s d'un) viquipedista treballa en l'edici?? de la present entrada, per la qual cosa ??s possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacci??, contacteu amb els col??laboradors m??s recents amb un missatge a la p??gina de discussi?? de l'article en q??esti?? abans de realitzar modificacions o substitucions importants.

El seu ??s ??s temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'av??s un cop estigui acabat, o b?? es podr?? treure despr??s d'uns dies d'inactivitat.

Sant Just Desvern

(En detall)
Localitzaci??
Municipi del Baix Llobregat
L'esgl??sia de Sant Just Desvern
Estat ??? Autonomia ??? Prov??ncia ??? ??mbit funcional ??? Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolit?? Baix Llobregat
Gentilici	Santjustenc, santjustenca
Superf??cie	7,81 km??
Altitud	122 m
Poblaci?? (2005)   ??? Densitat	15.282 hab. 1.956,72 hab/km??
Coordenades	41?? 22??? 56??? N 2?? 4??? 42??? ECoordenades: 41?? 22??? 56??? N 2?? 4??? 42??? E
Sistema pol??tic Entitats de poblaci??	1
Agermanament	Camoapa (Nicaragua) Horb am Neckar (Alemanya)

Sant Just Desvern ??s un municipi que es troba situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, abastant el seu terme municipal una extensi?? de 7,81 quil??metres quadrats. Quan la Generalitat de Catalunya f??u l???any 1936 la seva divisi?? territorial en comarques, el va integrar dins del Barcelon??s, juntament amb la ve??na poblaci?? d???Esplugues de Llobregat. Atenent a la tradicional vocaci?? d'ambdues poblacions, el Parlament de Catalunya les va incloure en la comarca del Baix Llobregat el 12 de desembre de 1989.

[edita] El medi f??sic^[1]

[edita] Situaci?? i l??mits

El terme municipal de Sant Just Desvern es troba compr??s entre les latituds 4580763 i 4584788 i les longituds 420832 i 425157 (Coordenades UTM, datum Europeu),^[2] presentant una forma sensiblement rectangular, en la que l???eix major est?? orientat de sud-oest a nord-est. La seva m??xima cota es troba situada a 405 metres sobre el nivell del mar, gaireb?? al cim del Tur?? de Merl??s (416 m), mentre que el punt m??s baix del terme ho est?? a uns 40 m, dins del parc de la Torreblanca. Limita al nord amb Barcelona (antic terme de Vallvidrera), a l???oest amb Sant Feliu de Llobregat (en part, antic terme de Santa Creu d???Olorda), al sud amb Sant Joan Desp?? i Esplugues de Llobregat, i a l???est amb Esplugues de Llobregat i Barcelona (en part, antic terme de Sant Vicen?? de Sarri??).

[edita] Orografia

Les muntanyes de Sant Just Desvern s??n les que envolten la conca hidrogr??fica de la riera de Sant Just, la qual forma una vall que s???obre al pla del Llobregat entre els turons de la Penya del Moro i Sant Pere M??rtir. Seguint la l??nia de carenes entre un i altre tur??, trobem que les diferents elevacions que configuren el terme municipal s??n: l???abans esmentada Penya del Moro (276 m), el coll de Can Solanes (223 m), el tur?? de ca n???Oliveres (258 m), els dos cims de la Coscollera (361 i 372 m), el coll de les Torres (347 m), el tur?? de Merl??s (416 m, el cim del qual es troba en terme de Barcelona), el coll de can Cui??s (312 m), el tur?? de Llevallol (377 m), el tur?? de l???Espinagosa (353 m), el tur?? d???en Cors o Puig Aguilar (389 m), la Muntanya Pelada (356 m), el cim de l???entrecanal dels torrents de la Font del Rector i de la Font del Ferro (351 m), el coll del Portell (337 m) i la muntanya de Sant Pere M??rtir, antigament anomenada Puig d???Ossa, on el cim fa parti?? entre Esplugues de Llobregat i Barcelona, i en la que el terme de Sant Just Desvern arriba fins a la cota 367 m. Des de Sant Pere M??rtir, la l??nia de muntanyes baixa r??pidament cap al pla per la pla??a Mireia (227 m), tur?? del Temple (264 m, el cim del qual est?? en terme d???Esplugues de Llobregat), tur?? de???n Ramoneda (197 m) i Creu del Padr?? (175 m), essent el Serral (130 m) el seu darrer contrafort.

[edita] Hidrografia

L?????mbit definit per les muntanyes esmentades a l???apartat anterior constitueix principalment el tram superior de la conca de la riera de Sant Just. Aquesta riera t?? el seu origen a la part septentrional del terme, i, despr??s d???un recorregut de 6,8 quil??metres, aboca les aig??es al riu Llobregat, ja en terme de Sant Feliu, on ??s anomenada riera Pahissa. En el seu inici est?? formada per la uni?? del torrent de les Fatjones amb el de la Font del Rector. Els seus afluents per la dreta s??n el torrent de can Cui??s, situat al curs superior, el de can Solanes, i el torrent del Pou Nou, aquest darrer quan la riera ja s???obre al pla. La resta s??n curtes torrenteres en fort pendent que davallen dels vessants de la Coscollera i de la Penya del Moro. Els afluents per l???esquerra, generalment de major recorregut que els anteriors, s??n el torrent de la Font del Ferro, el Torrent Bo i el de can Biosca, amb el subafluent de can Cort??s. Emmascarat pel nucli urb?? hi ha un darrer afluent que segueix aproximadament els carrers Batista i Roca, Salut i Baixada del Mas. A m??s de la conca de la riera de Sant Just, en el terme hi ha d???altres torrents i rieres. Aix??, en el sector sud-oriental del terme es troba la riera de la Fontsanta, que fa parti?? amb la ve??na localitat d???Esplugues, i que actualment queda oculta pel carrer de Sant Ferran, pla??a de Maragall i avinguda del Doctor Ribalta. Aquesta riera desguassa en el riu Llobregat en terme de Sant Joan Desp??. Un altre torrent ??s el del Pont Reixat, afluent de l???anterior, que tamb?? queda desfigurat pel nucli urb??. Aquest torrent t?? el seu origen entre el Serral i la Creu del Padr??, presenta un curs sensiblement paral??lel al de la riera de Sant Just, i s???ajunta a la riera de la Fontsanta ja en terme de Sant Joan Desp??. Al sud-oest de Sant Just Desvern, i confrontant amb Sant Feliu de Llobregat, es troba el torrent de Mat??sens, que t?? el seu origen als vessants de la Penya del Moro, creua el Mas Llu?? i desemboca en el riu Llobregat en terme d???aquesta darrera poblaci??.

[edita] Hist??ria de Sant Just Desvern

Hist??ria de Sant Just Desvern
??poca feudal
Segle XIX
Segona Rep??blica Espanyola
Primer ter?? del segle XX

[edita] Edat Mitjana

[edita] Els primers documents sobre Sant Just Desvern

La primera menci?? escrita coneguda sobre Sant Just Desvern es troba en un document redactat el 8 de desembre de l???any 965 (una vintena d???anys abans de la terrible falconada d???Al-Man?????r sobre Barcelona i el seu territori), contingut en el Cartulari de Sant Cugat del Vall??s, que es custodia a l???Arxiu de la Corona d???Arag??. Es tracta d???una carta de donaci?? relativa a un llegat efectuat per un prevere anomenat Joan, i en ella el que despr??s ser?? Sant Just Desvern rep el nom de Villa Birce^[3].

Els seg??ents documents ja corresponen al per??ode immediatament posterior a l???atac sarra?? de l'any 985, i fan refer??ncia a dues de les seves v??ctimes. Es tracta del testament sacramental d???un home dit Moci??, datat el 26 de juny de 987 i que es conserva a l???Arxiu Dioces?? de Barcelona^[4], i d'una carta escrita per una dona anomenada Dadil, sense datar, per?? pressumiblement coet??nia al document anterior, continguda en el Liber Antiquitatum n??mero 4 de l???Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona^[5]. Les denominacions que figuren en aquests dos documents s??n, respectivament, Berce i Vercio.

Els documents successius, cada cop m??s freq??ents, aniran mostrant, de mica en mica, la transici?? d'aquest top??nim des de la forma original Birce fins l'actual Desvern.

[edita] Llocs d'inter??s

• Esgl??sia dels sants Just i Pastor ??? esgl??sia parroquial documentada des de l'any 987.
• Can Ginestar ??? antiga masia documentada des de l'any 1403, transformada en estil modernista a partir de l'any 1904.
• Walden 7 ??? edifici singular del Taller d'Arquitectura de Ricard Bofill.
• Penya del Moro ??? tur?? de la serra de Collserola amb el jaciment d'un poblat ib??ric i d'una fortificaci?? medieval.

[edita] Santjustencs rellevants

• Pol??tica: Daniel Cardona i Civit, Antoni Malaret i Amig??, Ferran Mascarell i Canalda, Josep Maria Ra???? i Blasco.
• Literatura: Joan Margarit i Consarnau
• M??sica: Lleonard Balada Iba??ez
• Teatre i cinema: Clara Segura

[edita] Demografia

[edita] Refer??ncies

1. ??? Ochoa Gonzalez, Juli: ??mbit geogr??fic i hidrografia. A Les mines d'aigua de Sant Just Desvern. Grup Espeleol??gic Rats Penats i Centre d'Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern, 1995. PP.13-15
2. ??? Mapa: Hipermapa de la Generalitat de Catalunya
3. ??? Torra Pann??n, Coral, i Ochoa Gonzalez, Juli: El llegat del prevere Joan. Noves aportacions sobre els or??gens documentals de Sant Just Desvern. A Miscel??l??nia d'Estudis Santjustencs XI. Centre d'Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern, 2002. PP.5-49
4. ??? Tenas i Alib??s, Mn. Antonino: Notes Hist??riques del poble i parr??quia de Sant Just Desvern. Fidel R. Ferran, impressor. Barcelona, 1947. PP 13-14 i 18-20.
5. ??? Rovira Sol??, Manuel: Notes documentals sobre alguns efectes de la presa de Barcelona per al-Mansur (985). A Acta Historica et Arch??ologica Medi??valia n??m. 1. Barcelona, 1980. P??g. 42 i ap??ndix I.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Sant Just Desvern

• Lloc web oficial de l'Ajuntament
• Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
• Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya
• Patrimoni hist??ric i art??stic de Sant Just Desvern