Sant Just Desvern al segle XIX
De Viquipèdia
Història de Sant Just Desvern |
|---|
 |
| Època feudal |
| Segle XIX |
| Segona República Espanyola |
| Primer terç del segle XX |
Durant la primera guerra carlina, de 1833 a 1840, hi va haver una intensa activitat guerrillera. Joan Canals, de 49 anys, conegut com a Joanet de Sant Just o capità Canals, forma un grup carlí vinculat a determinades famílies de renta mitjana i baixa, amb el suport indirecte de la pagesia benestant, i l'adhesió d'alguns nois de les masies riques de la localitat.
El cens Sant Just 1860 era el següent: 488 homes, 456 dones, 177 matrimonis, 200 famílies, 21 vidus, 28 vídues, 20 natalicis, 71 propietaris, 8 arrendataris, 54 artesans, 5 industrials, 3 mestres, 2 empleats, 1 eclesiàstic, 4 minaires, 182 jornalers, 23 servents, 4 pobres, 9 impossibilitats, 166 edificis, 118 llegir i escriure, 36 només llegir, 67 nens i 28 nenes a escola.
L'any 1862 el Govern Civil de la província intenta suprimir el municipi de Sant Just Desvern i agregar-lo a un altre dels adjacents, a causa del reduït nombre de veïns (caps de casa), per ser menys de 200. El projecte, degut a rivalitats entre pobles, no va prosperar per oposició dels santjustencs, ja que no tenien problemes pressupostaris.
Al 1868 un escamot va demolí la creu de terme de pedra del segle XVI, al raval, i Salvador Torrents fou el president de la primera junta revolucionaria de Sant Just.
A finals del segle XIX va començar un important moviment coral obrerista, els cors Clavé, primer es va constituir La Lira (1877), i desprès Lo Pom de Flors (1881). Es van crear uns locals socials com el Centre Santjustenc (17 de setembre de 1881 al 22 de setembre de 1900), el cafè el Colomar, situat al carrer Badò, també anomenat cal Català, seu del cor La Lira. El Casino del Provenir Santjustenc (26 de febrer de 1886 al 22 de setembre de 1900), al carrer de la Sala, actual Anselm Clavé. El cor el Pom de Flors, a l'Ateneu, fundat el 1918. Societat Recreativa La Renaixença, carrer de la Sala (30 de juliol de 1893 al 17 de juny de 1894).
Es constitueixen societats d'ajuda mútua per els casos de malaltia, eren auxilis monetaris que la seguretat social no cobria, com La Redentora Sanjustenca i la Nova Redentora Sanjustenca. Un visitador tenia cura dels qui es donaven de baixa per malalts, per tal de evitar els abusos i la distribució indeguda.
Apareixen dues societats recreatives que agrupaven les dues tendències o els dos grups d'interessos debatuts l'Ajuntament: el Centre Familiar Santjustenc, dit el Colomar, carrer Badó nº 10, propietat de Andreu Biosca, del grup Gaspar Modolell, i el cor Lo Pom de Flors, dit el Casino, carrer de la Sala, propietat de Francesc Marquet de can Gelabert, del grup Cardona-Carbonell.
[edita] Referències
- VV.AA.: Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Biblioteca «Abat Oliba», nº 57, Ajuntament de Sant Just Desvern / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1987, «Llibre del mil·lenari».
