Sant Just Desvern a l'època feudal
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Història de Sant Just Desvern |
|---|
 |
| Època feudal |
| Segle XIX |
| Segona República Espanyola |
| Primer terç del segle XX |
Fins l'any 1243 els termes parroquials de Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Santa Creu d'Olorda havien format un territori, el cap del qual era Sant Feliu de Llobregat que no tenia parròquia pròpia, però es trobava a la meitat d'un camí important des del pas de Martorell cap a Barcelona.
L'any 1243 el rei Jaume I fa la permuta de la seva senyoria de Sant Feliu pel castell de Tuïr al Rosselló, però es reservà per a ell i els seus successors totes les franqueses o franquícies de la parròquia de Sant Just, amb les exempcions del pagament d'alguns drets.
Els titulars de la senyoria abans 1243 eren els Comtes de Barcelona, a partir de l'any 1243 la família Durfort, i desprès de l'any 1325 la Pia Almoina i la família Ferriol.
L'any 1250, tenin en compte que molts homes eren robats, maltractats i vexats per malfactors, el rei Jaume I establi el primer sagramental o sometent al pla del Llobregat. Cada cap de casa havia d'estar armat, i en cas que algun habitant fos agredit o damnificat “meti so” i els altres habitants tenien l'obligació de donar-li ajuda immediata.
Hi ha referències de que hi havia com a mínim tres molins situats a la riera de Sant Just, un dels quals encara es conserva, es el Molí Mitjà de l'any 1306. Probablement bona part de l'any devien estar aturats per la manca de l'element motriu (l'aigua).
Entre els anys 1333 i 1371 la ciutat de Barcelona i la seva rodalia es veieren afectades per quatre epidèmies de pesta que causà més de 10.000 víctimes a Barcelona. Les conseqüències van ser: molts orfes, abandó de masos i de terres, despoblament, dispersió de famílies, misèria, fam, escassetat de braços per treballar, paralitzacions, i crisi.
La jurisdicció de Sant Just pertocava als senyors de Sant Feliu, i s'estableix per la sentencia arbitral de l'1 de març de 1342, els quals tenien les funcions de dictar sentències, posar bans, fixar els preus dels queviures, i castigar les injúries. Sant Feliu i Sant Just es mantingueren com un sol territori jurisdiccional durant molt temps.
- De 1350 a 1450 hi va haver un promig de 50 cases que son entre 200 i 250 habitants
- De 1450 a 1600 hi va haver un promig de 25 cases que son entre 100 i 125 habitants
- Al 1650 hi havia 33 cases i 168 habitants
- Al 1746 hi havia 41 cases i 349 habitants
El 30 de setembre de 1360 el batlle de Sant Feliu recorda a la Vegueria de Barcelona que els habitants de Sant Just resten exempts de contribuir a la construcció de les muralles de Barcelona per estar subjectes als senyors de la vila de Sant Feliu, els quals tenien uns privilegis sobre ells.
Sembla que el primer agrupament de cases era prop de l'indret on hi havia l'Hostal Vell, entre els actuals carrers de la Creu i del Raval, en l'anomena't Camí Reial, que venia del poble d'Esplugues per l'actual carrer de la Creu cap a Sant Feliu, i realitzava la funció de servei i agrupació de les botigues i l'antic centre de govern de la vila.
L'any 1524 les parròquies de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí segregaren la seva part del sur-oest fins al riu Llobregat per a constituir-se la nova parròquia de Sant Feliu de Llobregat.
El 16 de gener de 1570 en Pau Modolell i Jeroni Cardona són nomenats síndics, encarregats d'afers concrets, de la parròquia i de la universitat per tal de arribar a un acord amb Lleonart Bosc, mestre de cases, i organitzar tota la recaptació per a sufragar les despeses d'edificació de la nova església parroquial.
Els síndics Pau Modolell i Jeroni Cardona, els obrers Miquel Solanes i Antoni Solà, i el mestre de cases Lleonart Bosc van acordar desfer l'antiga església i edificar-ne un altra seguin el model de la parròquia de Vallvidrera, un altar major amb dos graons, quatre capelles amb un graó, una sagristia, portal de pedra picada, i una trona com la de Papiol.
El 2 de desembre de 1579, Joan Carbonell i Antoni Ramoneda compraren el retaule que feia Bernat Pujades de la parròquia de Riudellots per a la vila de Palamós. La pedra a utilitzar havia de ser de Montjuïc, el portal d'entrada havia de ser com la capella de Sant Cristòfol a Barcelona.
Els catalans nomenaren el rei de França Lluís XIII comte de Barcelona i les tropes del marquès de Vélez eren derrotades per catalans i francesos a la batalla de Montjuïc. El 23 de gener de 1641 al passar les tropes castellanes per Torreblanca cap a Montjuïc fou assassinat l'hereu Miquel, i a Sant Just mataren un fadrí traginer d'en Cortès.
Documents de can Mèlic i can Cardona del inici segle XVIII citen noves plantacions de vinya on abans era bosc o erm. Les masies escampades eren treballades pels pagesos, i tenien llogades terres a altres agricultors coma parcers.
El 20 d'abril de 1686 els representants jurats per la parròquia de Sant Just, Pau Campreciós i Joan Riera tenen la facultat de considerar la proposició de Pau Mir de construir un hostal en el Camí Reial, en el lloc anomenat la Creu.
El decret de Nova Planta va crear un règim municipal uniformista i centralitzador, i Sant Just passà a formar part del corregiment de Barcelona. L'ajuntament substituí la Universitat i els regidors substituïren els jurats, nomenats per la Catedral amb vist-i-plau de Audiència.
L'ajuntament de Sant Just estava constituït per un batlle com a delegat del senyor institucional, dos regidors amb la fiscalització del batlle, un tresorer, un síndic, i un procurador. La funció principal era administrar els bens comunals.
La Casa del Comú estava situada entre C/ Raval i C/ Creu, que a la vegada era hostal, fleca, carnisseria, taverna i botiga. La Casa de la Vila al lloc actual des del 1773. L'Hostal de la Creu es va construir abans del 1700, però el 1763 el rei Carles III féu construir la nova carretera reial, allunyada del poble. I el 1766 es féu l'Hostal Nou.
L'any 1714 diversos caps de casa de Sant Just, Santa Creu i Vallvidrera protagonitzaren el robatori de 992 crestats que pasturaven per Collserola, i que estaven al càrrec del coronel de cavalleria borbònic Juan de Zerezeda. Aquest ramat fou introduït dins l'assetjada ciutat de Barcelona. Com a repressàlia, el duc de Pòpuli, de l'exèrcit borbònic, va manar que les universitats d'aquests tres pobles paguéssin el valor.
El rector Alonso de Castilla y Muñiz l' any 1789 va deixar constància que la riera va causar danys al poble el 1777, que el terme tenia 20 fonts d'aigua poc abundant, que hi havien mines de plom, de vernís, i de terra negra (tints), que hi havia el Monestir de Sant Joan d l'Erm (Can Cuiàs), i existien les runes del castell del Moro
Els camins descrits de l'època eren els següents:
- Camí de dalt o d'Esplugues, pel Raval, Badó, can Cardona, i riera de Sant Feliu
- Camí de Vallvidrera, pel Padró, plaça Bruixes, pou del Vernís, i font de ferro
- Camí de Sant Joan, per can Trullent, plana Modolell, i cementiri de Sant Joan
- Camí de Sant Creu d'Olorda, per la Salut
[edita] Referències
- VV.AA.: Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Biblioteca «Abat Oliba», nº 57, Ajuntament de Sant Just Desvern / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1987, «Llibre del mil·lenari».
