Sant Just Desvern a la Segona República Espanyola
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Història de Sant Just Desvern |
|---|
 |
| Època feudal |
| Segle XIX |
| Segona República Espanyola |
| Primer terç del segle XX |
Segur que tothom està d’acord que les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van capgirar totalment el panorama polític de l'estat espanyol, amb el canvi de monarquia a república, i van representar un nou ordre social que va constituir el tema de fons de la pròxima dècada que tan intensament van viure els habitants de la Península Ibèrica.
Aquestes eleccions van propiciar al cap de dos dies, el 14 d’abril, la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i Llussà. Una setmana més tard, el 21 d'abril, va convertir-se en Generalitat de Catalunya.
La població de Sant Just Desvern, que llavors tenia 2400 veïns, va constituir el nou consistori presidit per Daniel Cardona i Civit amb 251 vots, que encapçalava la candidatura d'Esquerra Catalana com a coalició local de veïns catalanistes i d’esquerra que va obtenir la majoria absoluta.
Una dada a tenir present és que la llei electoral vigent en aquell moment només admetia el vot masculí dels majors de 23 anys, i l'elecció no era per llistes tancades sinó de forma oberta i sumant els vots personals.
Tot desprès de ser promulgat l'Estatut de Catalunya del 1932 i elegit el Parlament català, va ser aprovada una nova llei municipal i van ser convocades eleccions municipals el 18 de gener del 1934. Aquesta vegada l'elecció va ser per llistes tancades i, per primera vegada, amb el vot de la dona.
I el resultat és que a Sant Just Desvern la candidatura del Front Nacionalista, que encapçalava Daniel Cardona, integrada exclusivament per militants de Nosaltres Sols, va obtenir la majoria per 558 vots.
Recordem que com a reacció a la suspensió de la Llei de Contractes de Conreu, Lluís Companys i Jover va proclamar l'Estat Català dins la república federal espanyola el 6 d'octubre del 1934. Aquest fet va provocar la intervenció militar, la suspensió dels consistoris, així com l'empresonament i l'exili de molts dels seus membres.
El resultat de les eleccions generals del 16 de febrer del 1936 va donar guanyador el Front Popular, cosa que provocà el retorn a la normalitat en l'exercici de la democràcia. Daniel Cardona retornà de l'exili i es reprengué la tasca municipal amb la reposició del consistori anterior al 6 d'octubre de 1934.
Prioritàriament, els esforços del nou consistori es concentraren en normalitzar la vida política, cultural i cívica, i fins i tot sembla iniciar-se un procés de recuperació econòmica i de pau social.
Un fet singular, l'alçament militar del 18 de juliol de 1936, que derivà en una dura guerra civil, va constituir per a la Sant Just una tragèdia de la qual és difícil fer una síntesi desapassionada. Bàsicament, la revolució, les mobilitzacions, la fam, la por, els morts i ferits de la guerra són el clima sota el qual es va viure, es va combatre i es va morir en un enfrontament fratricida, com totes les guerres, i tot per defensar unes idees de llibertat.
Ben aviat una part important de la població encaixà la revolta amb desconfiança però es manté, dins la anormalitat ambiental, en una certa normalitat ciutadana, i es distingí durant les circumstàncies extraordinàries de la guerra civil com una població equilibrada i solidària.
La població es manté, dins la anormalitat ambiental, en una certa normalitat ciutadana, i es distingí durant les circumstàncies extraordinàries de la guerra civil com una població equilibrada i solidària.
I l'Ajuntament presidit per Daniel Cardona va ser cogestionat amb el Comitè Revolucionari fins el 17 d'octubre del 1936, quan un decret de la Conselleria de Seguretat Interior de la Generalitat de Catalunya va nomenar un nou ajuntament gestor amb la mateixa proporcionalitat que la representació dels partits polítics i organitzacions sindicals que integren del govern de la Generalitat.
Cal tenir en compte que el consistori municipal va ser presidit primer per Joan Viladoms i Càlix, i posteriorment, el 25 de juny del 1937, es nomenat nou alcalde Alfred Arís i Reinal, els dos de Esquerra Republicana de Catalunya.
Aquesta població, des de l'inici de la guerra va ser modèlica, fins al punt que la violència de la rereguarda i les malifetes dels incontrolats es van minimitzar molt gràcies a la intervenció enèrgica de les autoritats i dels veïns al formar patrulles de vigilància armades que s’enfrontaven als elements forasters.
Al final de la guerra, el país sofreix la pèrdua de gent molt valuosa de totes les classes i estaments socials. La postguerra significà l'abolició de les institucions i la pèrdua de la identitat i les llibertats. En definitiva marca la fi d'un somni de modernitat i democràcia per a la majoria de la població. A Sant Just es va fer palesa aquesta situació amb l’empresonament de 32 veïns, alguns en camps de concentració i altres en batallons de treball.
Recordar el passat forma part de la memòria històrica, i la història son fets, llocs i persones. El període republicà es desenvolupa en 7 àmbits diferents que representen el reflex popular de la nostra societat durant aquesta època.
A conseqüència de la limitació d'espai, aquesta redacció no permet reflectir tota la realitat, però és una mostra prou significativa dels àmbits més representatius, de com es vivia durant el període de la II República, des del 14 d’abril de 1931 fins al 25 de gener de 1939.
Taula de continguts |
[edita] Construcció d'obra pública i urbanisme
La principal conseqüència de la crisi econòmica mundial, iniciada amb el “crack” del 1929 a la borsa de Nova York, va ser la multiplicació dels desocupats, i aquesta circumstància fou la primera preocupació de l'ajuntament republicà que prengué possessió oficial el 15 d’abril del 1931, i per tant van adoptar les mesures adients per donar treball a la gent sense feina. Son executades d'urgència nombroses obres públiques com la construcció de voreres, arranjament de carrers, construcció de clavegueram, pavimentació de carrers, construcció d’una fossa sèptica de les aigües residuals d'una part de la població, i especialment la construcció d’un parc públic amb la font de “La Bonaigua”.
[edita] Activitat econòmica, industrial i comercial
Dintre la estructura productiva i comercial del poble, la principal font d’ocupació era l'agricultura, junt amb boters i minaires, encara que es tractava d'una economia d'autoconsum, amb venda dels excedents als mercats de Barcelona. Un altre sector important de la població activa es dedicava a la construcció de cases. La geologia del terreny, la demanda creixent i l'Exposició Universal de 1929 a Barcelona van desenvolupar la ubicació de 7 bòbiles i teuleries, i també oficis relacionats com ferrers, fusters, etc. Una de les primeres indústries fou La Auxiliar de la Construcción (LACSA) que produïa ciment tipus “pòrtland” marca “Sansón”, que tanta importància tingué per a l'esdevenidor del poble, gràcies a la proximitat de la pedrera de la Santa Creu d'Olorda que enllaçava amb una línia de vagonetes aèries. Un altre va ser Pastes Alimentoses Gaig, on a l'embolcall d'aquestes pastes figurava com a marca de fàbrica un gaig. Les dones, a més de les feines del camp, treballaven a fabriques de teixits de L'Hospitalet i Sant Feliu.
[edita] Política i consistoris
La vida política es va viure des de la quotidianitat popular. L'esperit idealista, d’acord amb el clima d’aquell moment, queda reflectit en la figura de Daniel Cardona i Civit que va fer una excel·lent administració municipal, i a més va ser el nervi que va reactivà i va promoure l'activitat econòmica i cultural de la població. Durant tota l'època republicana, els diferents consistoris municipals, representats per 3 alcaldes i 44 regidors, tots elegits democràticament, van demostrar una especial sensibilitat i preocupació per donar feina a tots els veïns, el proveïment dels articles de menjar a tota la població, i pel benestar, moral i material dels nostres conciutadans.
[edita] Associacionisme i esport
La quantitat d’associacions presents a la població deixen constància de l'important entramat associatiu català. Cal destacar l'Ateneu Santjustenc, que desplegava tota una sèrie d’activitats socials i culturals, i on es confonien les diverses tendències polítiques, amb els corresponents enfrontaments verbals, però sempre en un clima de sentida convivència. També hi havien algunes agrupacions com el Club de Futbol Sant Just, amb el camp situat al costa del carrer Major, un club de hoquei, una secció ciclista, una agrupació sardanística, un grup de aficionats al teatre, el cor Pom de Flors, i el grup excursionista Els Isards. El 1934 té lloc la creació de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc (SEAS).
[edita] Les festes, les tradicions i la vida social
El calendari religiós i “el cicle de la vida” determinaven les pautes a seguir. Les festes majors es celebraven en la forma tradicional; es a dir, primer la missa, en honor dels sants Just i Pastor, i desprès les festes populars a l’envelat i l'Ateneu, amb un programa que sempre constava d'una funció teatral, ball (matí, tarda i nit), i concert nocturn a la plaça de l’Ajuntament. Els costums tradicionals es desenvolupaven amb les caramelles, pianos de maneta pels carrers, partits de futbol, balls populars a dojo, i el carnaval. El 1932 es va institucionalitzar el repartiment de regals als pobres durant les festes de Nadal i Reis. La diada de Sant Jordi de 1936 és celebra la primera festa del llibre, amb la presencia de nacionalistes bascos de visita per la nostra terra.
[edita] Autobusos i transport
Tot i ser una població relativament petita en quant a nombre d’habitants, des de 1930 hi havia la competència directa entre dues línies d'autobusos que oferien un servei de transport públic cap a Barcelona. Això va suposar un gran avantatge pel desenvolupament econòmic i social de la població. Tanmateix, cal destacar el desplaçament de la població civil de Barcelona en busca de llocs propers i segurs de l'abast dels freqüents bombardejos durant la guerra. En primer lloc hi havia la companyia La Santjustenca, que donava servei entre la Plaça Campreciós de Sant Just i la Plaça d'Espanya de Barcelona (Bar La Pansa), que durant la guerra va passar a formar part de l’empresa Autobusos G i va ser rebatejada amb la denominació “JD”. D’altra banda, la Companyia General d'Autobusos de Barcelona (CGA) va posar en servei la línia “SJ” entre la Rambla Modolell de Sant Just i la Plaça de Catalunya de Barcelona.
[edita] Ensenyament, educació i cultura
La necessitat de l'educació i els canvis qualitatius que es van produir, especialment a l'escola primària, van provocar una preocupació important pel millorament de l’ensenyament i de la cultura en general. Prova d’això és que durant la República hi havien 3 escoles amb diferents models educatius. Un centre era les Escoles Nacionals al carrer de la Creu, amb pavellons separats per nois i noies, on va entrar com a professora Carmen Pérez Verdú la qual més tard en va ser directora, i Manuel Pardo Palahí. Un altre centre era les Escoles de l'Ateneu al carrer Montserrat, que més tard va comprar l'ajuntament per formar el Grup Escolar Municipal i mantenir l'ensenyament en català. El tercer centre va ser la Fundació de les Escoles Parroquials Núria, al carrer Bonavista.
[edita] Referències
- VV.AA.: Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Biblioteca «Abat Oliba», nº 57, Ajuntament de Sant Just Desvern / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1987, «Llibre del mil·lenari».
