[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Joan Margarit i Consarnau - Viquipèdia

Joan Margarit i Consarnau

De Viquipèdia

Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig del 1938) és poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona.

Joan Margarit neix a Sanaüja, a la comarca de la Segarra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el front d'Aragó ja era a prop d'aquelles terres, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de l'Ametlla de Mar.

El pare i la mare s'havien casat el juliol de 1936 a Barcelona, però la Guerra Civil els va obligar a retirar-se a Sanaüja, a casa de l'àvia paterna, on va néixer el poeta.

Acabada la guerra i fins el 1948, la família canvia moltes vegades de domicili: Barcelona, Rubí, Figueres i Girona. De retorn a Barcelona, la família viu davant del Turó Park i Joan Margarit fa el batxillerat a l'Institut Ausiàs March que aleshores estava situat al carrer Muntaner.

L'any 1954 la família es trasllada a les illes Canàries i, des del 1956, Margarit passa els cursos acadèmics a Barcelona per estudiar arquitectura, al Col·legi Major Sant Jordi, on residirà fins el 1961. El 1962 coneix Mariona Ribalta amb qui es casa l'any següent, i amb qui tindrà tres filles, Mònica, Anna i Joana, i un fill, Carles.

Margarit s'havia donat a conèixer com a poeta en castellà el 1963 i el 1965. Després d'un llarg parèntesi de deu anys, escriu “Crónica”, publicat pel seu amic Joaquim Marco, director de la col·lecció “Ocnos”, de Barral Editores. A partir del 1980, inicia la seva obra poètica en català.

Des del 1975, Margarit i la seva família viuen a Sant Just Desvern, on també hi ha l'estudi d'arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, amic i soci, des del 1980. Des del 1968, Margarit és catedràtic, jubilat actualment, de Càlcul d’estructures de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.

L'any 1987, amb motiu del mil·lenari de Sant Just Desvern, l'Orfeó Enric Morera va estrenar la seva Cantata de Sant Just.

Taula de continguts

[edita] Obra

[edita] Llibres de poesia

  • L'ombra de l'altre mar Barcelona: Edicions 62, 1981
  • Vell malentès València: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
  • El passat i la joia Vic: Eumo, 1982
  • Cants d'Hekatònim de Tifundis Barcelona: La Gaia Ciència, 1982
  • Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe Barcelona: Edicions 62, 1983
  • L'ordre del temps Barcelona: Edicions 62, 1985
  • Mar d'hivern Barcelona: Proa, 1986
  • Cantata de Sant Just Alacant: Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1987
  • La dona del navegant Barcelona: La Magrana, 1987
  • Llum de plua Barcelona: Península, 1987
  • Poema per a un fris Barcelona: Escola d'Arquitectes de Barcelona, 1987
  • Edat roja Barcelona: Columna, 1990
  • Els motius del llop Barcelona: Columna, 1993
  • Aiguaforts Barcelona: Columna, 1995
  • Remolcadors entre la boira Argentona: L'Aixernador, 1995
  • Estació de França Madrid: Hiperión, 1999
  • Poesia amorosa completa (1980-2000) Barcelona: Proa, 2001
  • Joana Barcelona: Proa, 2002
  • Els primers freds. Poesia 1975-1995 Barcelona: Proa, 2004
  • Càlcul d’estructures. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2005

[edita] Obra poètica traduïda

  • A l’anglès:
Tugs in the fog , versions d’Anna Crowe (Bloodaxe Books, 2006)
  • Al rus:
Llums dels instants (Universitat de San Petersburg, 2003)
  • A l’hebreu:
Mai no m’he tingut per grec, versions de Shlomo Avayou (Keshev Publishing House, Tel Aviv, 2004)

[edita] Enllaços