Escola T??cnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
De Viquip??dia
|
de la Universitat Polit??cnica de Catalunya |
|||||
|
|||||
| Fundada | 1875 | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Finan??ament | P??blic (Generalitat de Catalunya) | ||||
| Director | Ferran Sagarra Trias | ||||
| Ubicaci?? | Barcelona, Campus Sud (Espanya) | ||||
| Estudis oferts | Llicenciatura en Arquitectura, M??ster Oficial en Arquitectura, Energia i Medi Ambient, M.O. en Gesti?? i Valoraci?? Urbana, M.O. Paisatgisme, M.O. Tecnologia a l'Arquitectura, M.O. Teoria i Hist??ria de l'Arquitectura, M.O. Teoria i Pr??ctica del Projecte d'Arquitectura, M.O. Urbanisme, Graduat Superior en Paisatgisme (en extinci??) | ||||
| Adre??a | Avinguda Diagonal, 649 08028 Barcelona |
||||
| Alumnat (curs 2005-2006) |
2793 | ||||
| Personal Docent i Investigador (curs 2005-2006) |
303 | ||||
| Pressupost en milers de ??? (2007) | 382.438,10 | ||||
| Campus | Campus Sud | ||||
| P??gina web oficial | |||||
L'Escola T??cnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (l'acr??nim de la qual ??s ETSAB) ??s una de les dues escoles d'arquitectura de la Universitat Polit??cnica de Catalunya (l'altra ??s l'Escola T??cnica Superior d'Arquitectura del Vall??s al campus de Sant Cugat del Vall??s). Prepara i expedeix el t??tol d'Arquitecte, aix?? com doctorats i diversos m??sters de postgrau. Aquesta escola es va crear en 1875 sota el nom d'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, sent la m??s antiga de la Comunitat Aut??noma de Catalunya. L'actual edifici es va posar en funcionament en 1961 i est?? situat en l'Avinguda Diagonal, 649, dintre de la zona universit??ria de Barcelona.
[edita] Hist??ria
[edita] La fundaci?? de l'escola
Fundada oficialment l'any 1875, l'Escuela Prov??ncial de Arquitectura de Barcelona ??s la continuadora d'un ensenyament que arrenca a principi del segle XIX amb la Classe d'Arquitectura d'Antoni Celles a l'Escola de Nobles Arts de Llotja, promoguda per la Reial Junta Particular de Comer??. Una tradici?? docent que tindr?? episodis successius en les diferents escoles de Mestres d'Obres.
De fet, l'Escuela Provincial de Arquitectura ja funcionava des del 1871 amb una clara voluntat de diferenciaci?? qualitativa respecte les seves antecessores. La nova escola es sustentava sobre dos models pedag??gics: d'una banda, el Polit??cnic, del qual en pren el sistema d'estructurar la carrera en assignatures, amb predomini de les t??cniques. De l'altre, el de l'??cole des Beaux Arts que proporciona el gust per les qualitats pict??riques del dibuix. Bona mostra d'aquest darrer model ??s l' exercici de rev??lida que adopta l'escola per avaluar als estudiants.
Sota la direcci?? d'Elies Rogent (1871-1889) i el llarg del per??ode de la de Llu??s Dom??nech i Montaner (1900, 1905-1919), a l'Escola es desenvolupa un cicle for??a coherent. Estil??sticament el definiria una actitud ecl??ctica, propera a una tend??ncia del modernisme. En aquesta via es rebutja la tradici?? cl??ssica i s'intenta un apropament a les tradicions locals, com ara les formes de l'Edat Mitjana. L'escola participa, encara que de manera moderada, de l'efervesc??ncia del pensament nacionalista rom??ntic catal??; es visiten els monuments del passat, es fan aixecaments i projectes de restauraci??.
[edita] El llarg cicle acad??mic
Vers el 1910 l'hegemonia modernista comen??a a declinar. Dom??nech i Montaner encara ??s director de l'Escola, per?? el claustre de professors inicia una renovaci?? que en pocs anys esdevindr?? profunda. El 1914 entra en vigor un pla d'estudis nou i la carrera es fa llarga i complexa. El llarg cicle acad??mic no ??s, per??, uniforme. A l'interior s'hi van introduint falques que obren l'escola a d'altres tend??ncies. La crisi de fi de segle tamb?? l'afecta, tot i que amb retard i amb poca intensitat. El llenguatge cl??ssic es depura d'excessos ornamentals i s'aprecia la influ??ncia de la Sezession i de la Wagnerschule. I sota l'influx del Noucentisme, els projectes tendeixen a tocar de peus a terra, ocupant-se de bastir l'arquitectura de les institucions p??bliques, de la ind??stria i de la societat civil i religiosa catalana.
Malgrat la intenci?? de mirar a l'exterior, l'horitz?? de l'Escola ??s estret i limitat; ho confirma la timidesa amb qu?? es reben determinades propostes de caire m??s agosarat. Els estudiants dels anys vint es troben davant l'al?? d'una incipient onada d'avantguarda i, vers la fi de la d??cada, adopten postures m??s radicals en la cr??tica a la instituci?? i als models d'ensenyament que promou. Una de les alternatives a la doc??ncia oficial fou la que es propos?? des de l'Associaci?? d'Estudiants d'Arquitectura, organitzant confer??ncies i exposicions amb la intenci?? d'omplir el buit de discussi?? que hi havia tant a l'Escola com a l'??mbit professional.
La interrupci?? b??l??lica tampoc no va permetre que l'Escola reb??s amb m??s intensitat les propostes de l'anomenada avantguarda ni que aquestes fossin aplicades. El 1936 la guerra civil imposa una nova situaci??: l'Escola es va buidant d'alumnes i professors. El conflicte pol??tic ??s el marc en qu?? es replantegen els programes educatius. Amb la redacci?? d'un programa pedag??gic, preparat el 1937 pel Sindicat d'Arquitectes de Catalunya dins del CENU, es planteja la socialitzaci?? de la professi??, que tamb?? afecta l'organitzaci?? de l'ensenyan??a. El nomenament de Josep Torres Clav?? com a Comissari delegat de la Generalitat a l'Escola, l'any 1938, permet convocar una s??rie de reunions per a revisar els plans d'estudi. La refer??ncia al model Bauhaus, la liberalitzaci?? de les proves d'avaluaci??, la relaci?? de l'ensenyament amb la pr??ctica directa de la professi??, la mobilitat del professorat i la destituci?? dels catedr??tics de l'etapa anterior, s??n els principals punts de la transformaci??. El nou pla d'estudis vol donar resposta a les necessitats d'una nova configuraci?? social, per?? no es portar?? a la pr??ctica degut al tancament de l'Escola durant aquells anys.
Despr??s del col??lapse de la guerra, la represa de l'activitat docent tindr?? un clar caire de continu??tat amb actituds anteriors. La in??rcia, tant del professorat com dels m??todes i sistemes lligats a l'academicisme, refor??ar?? un ensenyament ret??ric i poc creatiu. L'Escola, abstreta en una obsoleta monumentalitat i al marge de les exaltacions de l'est??tica del franquisme, m??s aviat viu de les rendes de la gran Barcelona proposada al 1929.
[edita] L'Escola Moderna
A la d??cada dels cinquanta, l'ensenyament de l'arquitectura s'haur?? de capgirar per afrontar una realitat immediata i condicionant. Les onades migrat??ries, l'augment de la producci?? industrial i l'acceleraci?? del sector de la construcci??, exigeixen una qualificaci?? professional que ja no te res a veure amb els programes inconcrets o d'escala monumental de la primera postguerra. Els joves arquitectes que s'han titulat han anat temptejant i intuint possibles sortides a l'academicisme rebut a les lli??ons de l'Escola. El proc??s de modernitzaci?? de l'arquitectura s'est?? produint fora de l'??mbit docent.
A partir de 1961, sota la direcci?? de Robert Terrades i Via, l'Escola es trasllada a la nova zona universit??ria de Pedralbes coincidint amb un considerable augment d'estudiants. L'aplicaci?? del pla d'estudis de 1964 -que comporta la supressi?? dels dos cursos d'Ingr??s i Selecci?? i l'entrada d'una nova generaci?? docent- encetar?? el cam?? cap a la normalitzaci?? professional i cap a la construcci?? d'una l??gica d'ensenyament m??s adequada a les exig??ncies de la demanda social. Aquest cam?? no ser?? f??cil -recordem la implicaci?? de la Universitat en la situaci?? pol??tica d'aquells anys i les llargues interrupcions docents motivades per aquest comprom??s -. Tampoc no ser?? immediata la reacci?? a la demanda d'especialitzaci?? i de noves qualificacions professionals. L'espectre de les velles estructures trigar?? encara bastant temps a desapar??ixer de la Diagonal.
S??n anys on s'alternen directors-comissaris, situats en el seu c??rrec per posar ordre en una Escola rebel, amb d'altres que intenten, dins l'estret marge de les condicions pol??tiques i educatives de l'??poca, formar professionals aptes per a treballar en una societat immersa en el proc??s modernitzador.
Un primer canvi institucional consistir?? en el trasp??s de l'Escola de la Universitat de Barcelona a la nova Universitat Polit??cnica l'any 1973, a la qual pertany fins al moment present. Un altre arrib?? amb Oriol Bohigas, que ser?? director entre 1977 i 1980. En aquell per??ode s'endega un pla d'estudis nou (1979) i l'ampliaci?? de l'edifici (1978-1985), amb el projecte de Jos?? Antonio Coderch. Tamb?? alguns trets que, en cert sentit, havien caracteritzat l'Escola de Barcelona, com ara la seva vinculaci?? amb la ciutat, prenen un sentit nou. L'Escola i els seus professors continuen atents al context que els envolta, be sigui el que t?? per focus esdeveniments puntuals, com els Jocs Ol??mpics o el F??rum de les Cultures, be sigui el que marca la construcci?? de la ciutat i el territori. Per?? all?? fonamental de la implicaci?? de l'Escola d'Arquitectura amb el seu entorn es troba en els exercicis proposats als estudiants. Un cat??leg de treballs que permet comprovar com l'Escola estudia temes o zones de la ciutat pendents de resoluci??, constituint una esp??cie de banc de proves i d'experimentaci??.
En els darrers anys, el proc??s d'integraci?? europea obre l'Escola a d'altres universitats i a un nou marc d'ensenyament que comporten la configuraci?? d'un espai d'estructura complexa i din??mica, on coincideix la tradici?? de l'arquitecte generalista amb la voluntat de cercar respostes a la demanda d'especialitzaci??, reptes que han de trobar adient resposta amb el nou pla d'estudis que s'inscriur?? de ple a l'Espai Europeu d'Educaci?? Superior (EEES).
[edita] Titulacions
[edita] Llicenciatura en Arquitectura
La llicenciatura en Arquitectura que ofereix la etsaB es regeix pel Pla d'Estudis aprovat per la resoluci?? de 8 de setembre de 1994 (BOE n??m. 238 de 5 d???octubre de 1994. El Pla d'Estudis divideix la carrera en cinc cursos (tres de primer cicle i dos de segon cicle), el primer dels quals ??s de caire selectiu: cal aprovar-lo ??ntegrament en un termini m??xim de dos anys per poder passar a segon. Aix?? mateix, i com a culminaci?? dels estudis s'ha de realitzar un Projecte Final de Carrera (PFC) que ??s avaluat per un tribunal en una exposici?? p??blica.
[edita] M??ster Oficial Arquitectura, Energia i Medi Ambient
El m??ster t?? un ampli ??mbit tem??tic i l??nies d'especialitat que s'orientaran preferentment cap a la recerca en l'energia i/o el medi ambient a l'arquitectura i l'urbanisme. Existeix una demanda important de coneixements sobre la tem??tica del m??ster en tot el m??n, i la nostra Universitat ha de seguir essent un punt de refer??ncia sobre el coneixement cient??fic en el ??mbit de l'Arquitectura. Aquest m??ster aporta el tractament cient??fic i seri??s d'uns temes que actualment s'estan considerant d'una manera superficial at??s que, tant l'energia com el medi ambient, s??n q??estions que han agafat una import??ncia estrat??gica en l'entorn social en els darrers anys. Per tot aix?? es pret??n desenvolupar la capacitat i habilitat investigadora en l'avaluaci?? energ??tica de l'arquitectura i de les estructures urbanes, la valoraci?? medi ambiental de projectes arquitect??nics i urban??stics, el coneixement i les aplicacions de les t??cniques naturals i artificials de condicionament ambiental (clim??tic, ac??stic i lum??nic).
[edita] M??ster Oficial Gesti?? i Valoraci?? Urbana
Aquest m??ster pret??n fomentar la investigaci?? en el camp de la planificaci?? i la gesti?? de la ciutat i del territori ??s l'objectiu fonamental d'aquest M??ster, que vol desenvolupar la capacitat i l'habilitat investigadora entorn a la problem??tica territorial, urbana i immobili??ria des d'una perspectiva transdisciplin??ria, t??cnica i alhora jur??dica, econ??mica i social.
[edita] M??ster Oficial Paisatgisme
Donar una resposta actualitzada a les problem??tiques del paisatgisme, en la l??nia que ha desenvolupat fins ara el t??tol propi de segon cicle de Graduat Superior en Paisatgisme. Els postgraduats i postgraduades, amb coneixements i compet??ncies en an??lisi, planificaci??, projecci?? i gesti?? del paisatge, seran capa??os d'assumir els nous reptes que planteja la transposici?? de les directives europees, lleis i normatives diverses, referides directament o indirectament al paisatge.
[edita] M??ster Oficial Tecnologia a l'Arquitectura
L'objectiu d'aquest m??ster ??s aprofundir en els coneixements adquirits en els estudis de grau que condueixen a les titulacions relacionades amb el m??n de l'edificaci??, per tal de formar especialistes en els ??mbits tem??tics que demanda amb m??s for??a en aquests moments el sector, com s??n l'??mbit de la construcci?? i les noves tecnologies, el de les estructures arquitect??niques, el de les instal??lacions i efici??ncia energ??tica, i el de la restauraci?? i rehabilitaci?? d'edificis. Es pret??n, de fet, aconseguir professionals amb coneixements tecnol??gics avan??ats i capacitat per a formar part d'equips de recerca i innovaci?? tecnol??gica en el seu camp d'especialitat.
[edita] M??ster Oficial Teoria i Hist??ria de l'Arquitectura
M??ster orientat a la reflexi?? i l'aprofundiment en el camp de l'arquitectura de la ciutat i de les arts pl??stiques, s'adre??a als arquitectes interessats en la pr??ctica professional entesa des d'una voluntat cr??tica i experimental; als universitaris interessats en la professionalitzaci?? en l'??mbit de la hist??ria i la cr??tica i als qui, amb la voluntat d'ocupar-se dels aspectes relacionats amb la ciutat i l'arquitectura en el camp de la gesti?? i l'economia cultural, cerquen en les humanitats una manera professionalitzada d'incidir en el paisatge urb?? i en les manifestacions culturals referides a la ciutat.
[edita] M??ster Oficial Teoria i Pr??ctica del Projecte
El m??ster t?? com a objectiu dotar d'instruments per aprofundir en les t??cniques d'investigaci?? sobre la teoria i la pr??ctica del projecte; donar els elements b??sics per a una recerca sobre la po??tica, l'??tica i l'epistemologia del disseny arquitect??nic; aprofundir en l'estudi de l'obra d'autors de refer??ncia en aquest camp i recuperar la idea de funci?? en el sentit m??s ambici??s possible, per restaurar-la al centre del projecte, s??n alguns dels objectius d'aquest M??ster.
[edita] M??ster Oficial Urbanisme
El camp de l'urbanisme no pot ser ali?? a les r??pides transformacions de la nostra societat en la nova era de la informaci?? i a la complexitat creixent dels fen??mens urbans i de les seves interaccions. L'urbanista ha de desenvolupar els m??todes i instruments d'intervenci?? m??s adequats per actuar en aquest context i l'objectiu d'aquest m??ster ??s dotar-lo de recursos per afrontar els reptes de l'urbanisme contemporani i de noves eines per a una intervenci?? cr??tica en contextos diversos.
[edita] Departaments i Seccions
- Departament de Composici??
- Departament de Construcci??
- Secci?? d'Estructures de l'Arquitectura
- Departament d'Expressi?? Gr??fica
- Departament de Projectes
- Departament d'Urbanisme
- Secci?? de F??sica Aplicada
- Delegaci?? d'Organitzaci?? d'Empreses
[edita] Laboratoris
Centres Espec??fics de Recerca (CER):
- Centre de Documentaci?? de Projectes d'Arquitectura de Catalunya - CDPAC
- Centre de Pol??tica de S??l i Valoracions - CPSV
Amb seu a l'escola:
- Laboratori de Modelitzaci?? Virtual de la Ciutat Web - LMVC
- Laboratori de T??cniques Gr??fiques Arquitect??niques - LTGA
- Laboratori d'Urbanisme de Barcelona - LUB
[edita] Associacions
- DEdAB - Delegaci?? d'Estudiants d'Arquitectura de Barcelona
- ESFA - Espai Social i de Formaci?? d'Arquitectura
- IAESTE - International Association for the Exchange of Students for Technical Experience
- BEST - Board of European Students of Technology
[edita] Vegeu tamb??
- Universitat Polit??cnica de Catalunya
- Arquitectura d'Espanya
- Escola T??cnica Superior d'Arquitectura de Madrid
- Escola T??cnica Superior d'Arquitectura del Vall??s
