Parròquia de Sant Andreu de Palomar
De Viquipèdia
Parròquia de Sant Andreu de Palomar està situada al barri de Sant Andreu de Palomar, avui inclosa al districte de Sant Andreu de Barcelona. El temple fou construït a finals del segle XIX. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi juntament amb la Casa Asil de Sant Andreu, creat el 1866 i vinculat a la parròquia.
[edita] Història
El primer esment documental més antic de l'existència del temple de Sant Andreu data del 966, del 985 el primer on se'ns parla de la seva destrucció a mans d'Al-Marred, i de l'any 990 la primera referència a una parròquia pertanyent al temple de Sant Andreu.
El 992 Na Mel i l'abat Othó de Sant Cugat van heretar una terrenys amb el topònim de Palomar (del llatí palumba, colom). El 1100 el bisbe Berenguer beneí l'església, però el 1115 fou destruïda per un atac almoràvit. Per això, el 1131 l'arquebisbe sant Oleguer defineix els terrenys del temple i el 1132 el beneí.
El 8 de juny de 1640 més de 3.000 camperols i segadors, presidits per la imatge del Sant Crist (dels Segadors) de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, es dirigiren cap a Barcelona a protestar contra el virrei pels abusos dels soldats en el conegut Corpus de Sang.
El 1850 l'església es quedà petita i es decidí reconstruir-la per ampliar-la, amb el material del temple antic, a càrrec de Pere Falqués i Urpí. El dia de Corpus de 1881 s'inaugura l'absis, la sagristia, la capella, el creuer, el presbiteri i la cúpula. Però el 9 d'agost de 1882 caigué la cúpula ocasionant 7 morts i 11 ferits. Falqués abandona l'obra, que fou encarregada a Josep Domènech i Estapà, qui reconstruí la cúpula, fent-la doble i de 68 metres d'altura. El 5 de març de 1889 s'acaba el campanar i el 1904 la façana. Però altre cop, durant la Setmana Tràgica (27 i 29 de juliol de 1909) l'església fou incendiada pels seguidors radicals de Josep Miquel i Baró. El 30 de novembre del 1910 fou restaurada, i beneïda pel pàrroc D. Marià Casals.
De nou, durant la guerra civil espanyola, el 1936, el temple fou incendiat i fins el 1939 no és reconstruït. L'aparença de l'església no era molt bona, per això Mn Josep Casanovas contracta al pintor Josep Verdaguer, qui entre 1954 i 1960, amb un ajudant, pinta tots els murals de l'església que encara avui podem admirar.
Durant les obres de prolongació del metro de Barcelona de 1965 a 1967, es causen unes grans esquerdes al temple i fins 1981 no es comencen les obres de reparació gràcies a Mn Jaume Serrano, que van durar fins 1985 i van permetre recuperar l'espai que no es feia servir per precaució.
