Casa Asil de Sant Andreu
De Viquipèdia
Casa d'Asil de Sant Andreu de Palomar és una fundació privada fundada el 1866 a Sant Andreu de Palomar (avui districte de Sant Andreu de Barcelona) per la religiosa Anna Maria Janer Anglarill, fundadora també de la congregació de religioses Sagrada Família d'Urgell, quan en una estada va veure que una epidèmia de còlera havia deixat molta gent gran desamparada amb la mort dels joves de les seves famílies.
S'insta·là a la casa anomenada El Salí del carrer Tramuntana (avui anomenat Carrer Gran) i posteriorment fou traslladat als terrenys d'una antiga fàbrica de ceràmica del carrer de Santa Anna (avui carrer Agustí Milà). Es constituí un Patronat format per persones representatives del Municipi i representants de l'Ajuntament de Sant Andreu de Palomar, sota la presidència del Rector de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, mossèn Pere Xercavins. El 1879 es va obrir un col·legi als locals annexos.
En esclatar la guerra civil espanyola el 1936, la casa fou evacuada de religioses i residents i convertida en magatzems del ram de la construcció. L'escola continuà i s'adaptaren locals per instal·lar-hi l'Escola Municipal "Ignasi Iglésias" del passeig Torras i Bages, per la seva proximitat de les casernes i per por dels bombardeigs. En acabar la guerra es va tornar a reobrir l'asil i l'escola
Actualment hi ha 160 places de residència, 40 de centre de dia i imparteix ensenyament a més de 1000 alumnes a l'escola. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi juntament amb la Parròquia de la que depèn.
