Fabra i Coats
De Viquipèdia
La Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coatsfou fundada el 1903, fruit de la fusió de la S.A. Sucesora de Fabra y Portabella amb el grup anglès 'J&P Coats Ltd', convertint-se en la primera inversió estrangera en l'economia industrial catalana.
[edita] Història
A començaments del segle XIX , Sant Andreu era un petit nucli agrícola. A partir de 1830, com a conseqüència de la industrialització, es produeix un important increment poblacional i urbà. A Barcelona, a mesura que passava el segle l´agricultura es convertia en una activitat residual, però Sant Andreu era una excepció a causa de les possibilitats que oferia el mercat de Barcelona i les condicions agrícoles excepcionals que propiciaven l´existència del Rec Comtal. Així persistien coetàniament l´agricultura amb una indústria emergent, fins que l´any 1880 el poble comença a ser clarament industrial.
Els orígens de Can Fabra es remunten a l´any 1839, quan Ferran Puig i Gibert, un industrial potent i relacionat socialment, crea el “vapor de Fil” una fàbrica de filatures ubicada a Sant Andreu de Palomar. Va casar la seva filla amb un bon client Camil Fabra i Fontanils, i des de 1860 l´empresa passarà a dir-se Fernando Puig e hijo (Puig i Fabra). Aquesta fou la primera fàbrica de troques i cabdells de fil de cotó d´Espanya. L´any 1884 l´empresa es consolida ja plenament amb el nom de Filatures Fabra, al fusionar-se amb “Manuel Portabella e hijo” (els alemanys). L´any 1903 es fusiona amb la casa anglesa “J&P Coats” i en surt l´empresa “compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats” que monopolitzarà el sector en l´àmbit estatal.
L´any 1915, l´empresa tenia més de 1.500 treballadors i en el seu moment àlgid va arribar a donar feina a tres mil persones, majoritàriament veïnes de Sant Andreu.
El conjunt d´instal·lacions fabrils que formaren part de l´empresa o giraven en torn de la Fabra, han tingut al llarg de la seva vida diversos noms populars, des d” el vapor del fil o el vapor del rec”, “els alemanys”, “les filatures”, “Ca n´Alzina”, “Can Portabella”, “Can Mamella” o “Can Fabra”: els primers per l´energia que s´utilitzava, el vapor; “els alemanys” per l´origen dels seus directius; i “Can Mamella”, per nodrir una població obrera extensa i alhora prodigar un seguit d´avantatges socials, realment pioners a l´època. L´edifici, ara ja conegut com “Can Fabra”, ocupava dues illes, entre la fàbrica de Sant Andreu i la Fàbrica del Rec, i va ser construït a finals del segle XIX, d´acord amb els models constructius del segle XVII.
Cal destacar que amb la introducció de la firma britànica es va dur a terme ( a partir de 1903), una sèrie d'innovacions en el camp dels serveis socials de l´Empresa. Can Fabra anirà donant a Sant Andreu els trets de colònia industrial seguint el model de Torelló. Als anys trenta va ser una de les primeres empreses que atorgava als treballadors una setmana de vacances pagades i poc a poc la seva organització interna va anar millorant, creant-se, fins i tot, un cos de bombers propi.
A partir de l´any 1949, el grup britànic va anar augmentant la seva participació fins arriba al 85% l´any 1992.
L´any 1970 van començar els tancaments d'instal·lacions i l´acomiadament de treballadors.
Les diferents naus s´anaren tancant fins que només va quedar activitat a la nau del carrer Sant Adrià, ara ja tancada.
Recentment ha estat restaurada una part de la nau industrial convertint-la en el Centre Cultural Can Fabra. D´aquesta manera un edifici simbòlic del desenvolupament industrial, econòmic i social, es converteix en un equipament cultural llargament reivindicat pels veïns del barri de Sant Andreu.
La resta d´espai que encara ocupa la vella fàbrica ha estat adquirit per l´Ajuntament i properament es decidirà com modificar-lo.
