Algar de Palància
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Camp de Morvedre | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Camp de Morvedre La Baronia Sagunt |
||
| Gentilici | Algarenc, algarenca Algareny, algarenya |
||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 13,2 km² | ||
| Altitud | 204 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
542 hab. 41,06 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 46′ 53″ N 0° 21′ 58″ O | ||
| Distàncies | 42 km de València 19 km de Sagunt |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 4 PP i 3 PSPV Juan Arnal Font (PP) |
||
| Codi postal | 46593 |
||
| Festes majors | Setembre | ||
| Patró/Patrons | Verge de la Mercé i Sant Pere | ||
| Web | |||
Algar de Palància o, simplement, Algar és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.
Limita amb Alfara d'Algímia i Torres Torres (a la mateixa comarca) i amb Sogorb, Sot de Ferrer i Soneixa (a la comarca de l'Alt Palància).
Taula de continguts |
[edita] Geografía
Municipi situat entre les serres d'Espadà i Calderona, en les riberes del riu Palància. La superfície del terme és irregular, prou muntanyosa amb zones planes en les riberes del Palància. Les altures principals són: Castellet (371 m), la Solana (337 m), Picaio (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua banda central, de noroest a suroest; per l'esquerra afluïx la rambla d'Assuévar i per la dreta la rambla d'Arruïnes que servix de límit entre Algar de Palància i el terme d'Alfara d'Algímia. El clima és mediterrani. El poble s'alça junt amb el marge dret del Palància, en un xicotet altell.
S'accedix a esta localitat, des de València, a través de la a-23 i prenent després la CV-327. Un altre trajecte més còmode és utilitzar la a-23 i prendre en l'eixida 18 la N-225.
[edita] Història
D'oríge àrab, va ser reconquistat l'any 1238, pertanyent a l'Orde de la Mercé i mantenint la seua població morisca fins a la data de la seua expulsió en 1609, per la qual cosa va quedar pràcticament despoblada. En 1610 és novament repoblada per cristians.
[edita] Economia
Hi ha 245 ha. del terme són de propietat comunal, cobertes de pins i muntanya baixa; s'utilitzen per a pastos d'hivern. La ramaderia és de caràcter domèstic. La garrofera ocupa la major part del secà, seguits per les oliveres, vinyes, ametlers i cereals.
La superfície del regadiu comprén els cultius següents: tarongers, llimeres, cirerers i excel·lents nispros.
Hi ha una fàbrica de farines i una altra d'algeps.
[edita] Monuments
- Església Parroquial. D'estil barroc, data del segle XVIII, i està dedicada a la Mare de Déu de la Mercé.
[edita] Llocs d'interés
- Assut d'Algar. D'on pren aigües del Palància la Séquia Major de Sagunt; la seua construcció data dels segles XIII al XIV.
[edita] Festes locals
- Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener.
- Vuitaba. En la tercera setmana d'agost té lloc esta festa el major exponent de la qual són els bous al carrer.
- Festes Patronals. Se celebren en honor de la Mare de Déu de la Mercé i a Sant Pere Nolasco a partir del 21 de setembre.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis del Camp de Morvedre | |
|---|---|---|
|
Albalat dels Tarongers | Alfara d'Algímia | Algar de Palància | Algímia d'Alfara | Benavites | Benifairó de les Valls | Canet d'en Berenguer | Estivella | Faura | Gilet | Petrés | Quart de les Valls | Quartell | Sagunt | Segart | Torres Torres |
||
