Alfara d'Algímia

De Viquipèdia

Alfara d'Algímia, també conegut com Alfara de la Baronia, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments civils 6 Festes patronals 7 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat al nord-oest de la comarca del Camp de Morvedre, en la vall del riu Palància. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el nucli urbà a la dreta. Les muntanyes més elevades del terme municipal són el Picaio (388 m.), la Costanera (261 m.) i l'anomenada popularment Muntanyeta de l'ermita (229 m.), als peus de la qual s'estenen les cases del poble. El clima és mediterrani. La zona muntanyosa del terme (365 ha.) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també timó, romer i quelcom d'espart.

S'accedix a este poble des de València a través de la a-23 prenent després la CV-327 després de travessar la localitat veïna.

[edita] Història

La zona ja estava poblada durant l'època ibera, perquè s'han trobat en el seu terme restes arqueològiques de forns ibers i també gran quantitat de ceràmica.

En època romana, la zona de l'actual Alfara d'Algímia pertanyia a l'Ager Saguntinus.

La zona no va patir, en el Segle V, ni la invasió dels vàndals ni el posterior control dels visigots, motiu pel qual cal considerar que la seua estructura poblacional es va mantindre inalterada des de la crisi de l'Imperi Romà, (Segle III) moment en què la població de l'Ager Saguntum es va recloure en les viles rurals, fins a la invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, en 1233, el rei Jaume I va arribar –segons conta la seua Crònica – A la zona del Palància. Després de la conquesta, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt amb la d'Algímia, va passar a formar part de la baronia de Torres Torres. En 1249, Jaume I va fer donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no va poder ser efectiva perquè el baró no residia en Torres Torres, de manera que va continuar subjecta al patrimoni reial fins que l'any 1270 es va fer efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia va passar a altres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i els Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).

En 1609, Alfara va quedar despoblada per l'expulsió dels moriscos. En 1611 li va ser atorgada una nova carta pobla, sent baró de Torres Torres Miguel Vallterra.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
548	534	522	509	499	502	488	487	498	120

[edita] Economia

Està basada tradicionalment en l'agricultura. Actualment, a pesar d'haver augmentat l'àrea dedicada al cultiu de la taronja per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a la indústria i als servicis. La indústria ja no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població l'han tancat. En l'actualitat es manté un magatzem de taronja i una fusteria que no té un futur cert.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Ermita de la Mare de Déu dels Afligits. Edifici construït en el Segle XVII. El més destacable és la seua portada, que pertany a la tipologia denominada mixtilínia, sent un dels primers exemples del País Valencià.
• Església de Sant Agustí. Iniciada la seua construcció a finals del Segle XVI. En 1799, es va decidir ampliar el vell edifici i es va encarregar a Cristóbal Bueso la construcció del creuer, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, es va encarregar al mateix arquitecte la unificació ornamental de l'edifici en estil jònic. En el seu interior cal destacar l'obra pictòrica de Joaquín Oliet Cruella. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Mare de Déu, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Baptista, l'Asunción de Mare de Déu, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs d'Aquino i Sant Bonaventura són motius principals de les seues obres.

[edita] Monuments civils

• La cisterna. Construcció tradicional amb aljub descobert per a abastir-se de l'aigua de la Séquia Major de Sagunt. Es creu haver sigut construïda a finals del segle XVIII, durant l'etapa de Floridablanca, qui va alliberar al poble del pagament de l'impost de la seda per a arreplegar fons per a la seua construcció. Una recent restauració ha desvirtuat la seua fisonomia original.

[edita] Festes patronals

Alfara d'Algímia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última setmana d'agost i la primera de setembre.

• Festa de Sant Agustí, titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.
• La Mare de Déu dels Afligits té lloc la festa el 8 de setembre. La vespra la seua imatge és traslladada des de l'ermita al temple parroquial.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers | Alfara d'Algímia | Algar de Palància | Algímia d'Alfara | Benavites | Benifairó de les Valls | Canet d'en Berenguer | Estivella | Faura | Gilet | Petrés | Quart de les Valls | Quartell | Sagunt | Segart | Torres Torres