Faura

De Viquip??dia

Faura ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb les localitats de Benifair?? de les Valls, Quart de les Valls, Quartell i Benavites.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Hist??ria 3 Demografia 4 Economia 5 Administraci?? 6 Monuments 7 Turisme 8 Festes 9 Personatges il??lustres 10 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Situat en la subcomarca de la Vall de Seg?? (popularment "Les Valls"), la superf??cie del terme ??s plana, amb excepci?? d'un petit sector al sud-oest pel qual penetra en les muntanyes de la Rodana, i poblada d'horts de tarongers.

[edita] Hist??ria

D'origen musulm??, ??s el resultat de la progressiva fusi?? d'una s??rie d'alqueries conegudes com els Llogarets de Seg??; despr??s de la conquesta romangu?? sota la jurisdicci?? de Morvedre; Joan II (1398-1479) en 1473 va constituir un senyoriu amb Faura, Rumbau i Almorig i li'n va donar a Pere Raimon de Monsoriu a la fam??lia del qual va pert??nyer fins finals del XVI en qu?? passa als Vilarrasa. En 1647 Felip IV (1606-1665) va transformar-lo en comtat; poc despr??s passa als Vives de Camanyars en poder dels quals estigu?? fins a la supressi?? dels senyorius en 1814; en la segona meitat del segle XIX va absorbir el lloc de Rumbau; el lloc es fusion?? el 1844 amb Benifair?? i constitu??ren La Vila de La Uni??, fins que el 1906 tornaren a separar-se ambdues poblacions; durant la Rep??blica i la guerra civil fou un important reducte esquerr?? la qual cosa li costa una forta repressi?? en la postguerra; la petitesa del terme va motivar una s??rie de contenciosos amb Sagunt, entre els anys 40 i 60, amb la fi d'ampliar l??mits i recursos; iniciatives que no arribarien a fructificar.

L'antic recinte de la vila el formaven la pla??a Major, la placeta dels Oms, carrer de Dalt, placeta del hostal, carrer de la Volta, del Mig i el carrer de Baix. Extramurs, el carrer?? del Abrevador i unes poques cases al costat del cam?? de l'ermita de Santa B??rbara. Fins al passat segle es van conservar les muralles amb els seus dos portals: el de Morvedre al migdia, i el de Sant Josep al septentri??.

En el segle XVII va sortir la vila del seu recinte amurallat, edificant un carrer Nou i actualment Major. Per?? ha estat en les primeres d??cades del segle XX i sobretot en els anys 50-70 i encara avui dia, quan la poblaci?? s'ha est??s cap al ponent ocupant ??mplies zones que van anar de vinyers en la part m??s alta i de regadiu en la m??s pr??xima al nucli antic.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
2.789	2.821	2.840	2.809	2.819	2.830	2.792	2.743	2.959	3.029	3.177

[edita] Economia

Basada en l'agricultura amb clar predomini del cultiu dels c??trics i recolzada en la ind??stria de manipulaci?? i transformaci?? dels mateixos.

[edita] Administraci??

Llista d'alcaldes des de la recuperaci?? de la democr??cia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit pol??tic
1979-1983	Jes??s Forner P??rez	UCD
1983-1987	Enrique Ferrer Soriano	PSPV
1987-1991	Enrique Ferrer Soriano	PSPV
1991-1995	Enrique Ferrer Soriano	PSPV
1995-1999	Enrique Ferrer Soriano	PSPV
1999-2003	Enrique Ferrer Soriano	PSPV
2003-2007	Antoni Francesc Gaspar Ramos	PSPV
2007-2011	Antoni Francesc Gaspar Ramos	PSPV

[edita] Monuments

• Esgl??sia dels Sants Joans(s. XVI) reedificada als s. XVII i XVIII deixant de la primera la torre campanar. L???esgl??sia de Faura ??s possiblement la major de tota la comarca, per darrere tan sols de Santa Maria de Sagunt, i tamb?? una de les poques bastides amb tres naus. El detall m??s impressionant ??s la gran c??pula que s???al??a sobre el creuer amb tambor octogonal i llanterna.
• Palau senyorial, un dels edificis d???inter??s hist??ricoart??stic millor conservats, torre als primers temps i transformada el (s.XV-XVI) en joia g??tica. Conserva la s??lida escala, sense l???ampit, que d??na pas des del pati a la primera planta, i la cisterna que abastia d???aigua el poble.
• Ermita de Santa B??rbara del 1716, s???arriba pel calvari (s.XVIII) renovat el 1948, i actualment, en proc??s de rehabilitaci??. Es disposa d???una zona d???acampada al peu de la muntanya de la Rodana.

[edita] Turisme

Des de les muntanyes que protegeixen i equilibren el clima benigne d'aquestes valls es veu una gran panor??mica. Als voltants es troba la Font de Quart, que en anys generosos rega gran part de les terres d'aquesta vall; la medieval Torre de Benevites; l'esgl??sia del despoblat lloc de Benicalaf; el castell d'Almenara, i darrere, les les coves de Sant Josep en la Vall d??Uix??. Les platges d'Almenara i Sagunt, i a uns 5 km de Faura, la hist??rica ciutat amb vestigis del seu passat glori??s de Sagunt. En ella pot admirar-se el teatre rom?? i en el museu, l'esmentat bou ib??ric, i el castell, amb id??ntic goig dif??cil de superar en la vista dels seus paisatges des de qualsevol punt del seu cim.

[edita] Festes

Faura celebra les seues festes majors amb diversos actes religiosos, culturals i recreatius a l'Assumpci?? de la Verge el 15 d'Agost, a Sant Roc el 16, i el diumenge seg??ent als Sants Joans i Santa Barbara, la qual ??s baixada la vespra de la seua festa des de l'ermita a l'esgl??sia amb gran acompanyament de llums i actuacions. T?? fira concedida per privilegi real el dia lit??rgic de l'esmentada Santa Barbara, el 4 de desembre, al present celebrada el diumenge immediat amb gran concurr??ncia de p??blic de Faura i dels pobles ve??ns.

[edita] Personatges il??lustres

• ??lvaro Navarro Serra, ??lvaro, pilotari.

[edita] Enlla??os externs

• Ajuntament de Faura
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers | Alfara d'Alg??mia | Algar de Pal??ncia | Alg??mia d'Alfara | Benavites | Benifair?? de les Valls | Canet d'en Berenguer | Estivella | Faura | Gilet | Petr??s | Quart de les Valls | Quartell | Sagunt | Segart | Torres Torres