Quartell

De Viquipèdia

Quartell és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Benavites, Quart de les Valls, Benifairó de les Valls, Sagunt, Faura i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Llocs d'interés 8 Festes i celebracions 9 Personatges il·lustres 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Se situa en el sector central de la plana que conforma la Vall de Segó. Per tant, la superfície del territori és plana ocupant els conreus el 86.3 % del total del sòl; i la no productiva del 13,8 %. Les últimes estribacions de la Serra d'Espadà, envolten a la vall que està la població, el qual desemboca, en un recorregut de 7 km, en la mar Mediterrània.

[edita] Història

Malgrat trobar-se dintre del Terme General del Saguntum romà i d'haver-s'hi trobat dues inscripcions votives romanes la fundació del lloc és musulmana; la primera menció escrita que tenim es refereix a Quarcel i apareix al Llibre de Repartiment; entre 1248 i 1300 la veiem com a propietat de la Corona; en 1330 és el seu senyor Guerau Fabra; el 1340 és el porter reial, Bartomeu Fabra, qui posseeix el senyoriu fins el 1349 en què l'és confiscat el lloc que és comprat per Roderic Borja, en 1383 Francesc Munyós torna a comprar-lo a la Corona juntament amb Quart; fins el moment de l'expulsió era un lloc de moriscs pertanyent a la fillola de la Vall d'Uixó; en 1611 Pere Eixarch i Castellví i Gastó Roiç de Corella, comte de Cocentaina, senyors proindiviso de Quartell donen carta pobla al quasi despoblat lloc; des d'aleshores fins el 1837, data de l'abolició dels senyorius, encara passà per les mans de Jaume Ferrer, els Pròxita, comtes d'Almenara, i, finalment, dels comtes de Faura; en la guerra de Successió l'alferes reial Jordi Ausoles posà Quartell del bàndol botifler; en 1869 s'adherí a al causa carlista fins i tot amb una milícia armada composada pels veïns del poble. Com a curiositat, en 2006 aquest menut municipi valencià va saltar a les primers planes de tota la premsa per haver segut triat com a poble pilot per a l'estudi antopomètric de les dones de l'estat per a la unificació de talles.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
1.348	1.356	1.361	1.374	1.366	1.369	1.369	1.395	1.410	1.431

[edita] Economia

L'economia del poble es basa fonamentalment en el cultiu de la taronja, encara que als últims anys està prenent força el sector industrial amb la incorporació de diverses empreses al seu polígon industrial.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Miguel Marqués Marqués	UCD
1983-1987	José Torrente Oller	PSOE
1987-1991	Francisco Huguet Queralt	PP
1991-1995	Francisco Huguet Queralt	PP
1995-1999	Francisco Huguet Queralt	PP
1999-2003	Francisco Huguet Queralt	PP
2003-2007	Francisco Huguet Queralt	PP
2007-2011	Francisco Huguet Queralt	PP

[edita] Monuments

• Església de Santa Anna. De 1669. És la més antiga de la Vall però ha estat molt modificada per successives intervencions. En l'actualitat presenta una decoració típica del Barroc Valencià tardà. Segueix l'esquema de nau central de grans dimensions, coberta per una volta de canó els seus arcs fajons arrenquen de pilastres, que serveixen de separació a les capelles cobertes amb volta d'aresta.
• Palau senyorial. Any 1741. Antic palau dels Comtes de Faura. La seva organització s'hereta dels palaus del gòtic valencià amb un pati central al voltant del com s'organitza tota l'edificació. La porta principal és de pedra i amb entrada suficient per als carruatges, sobre aquesta se situa el pis senyorial i finalment en “l'andana” se situava tota la collita recollida en els horts dels senyors per a la seva conservació, manteniment i sobretot per a magatzematge de la seda. En estat de ruïna.
• Molí Nou o Doblons. Segle XVIII. Encara pot observar-s'hi part de la maquinària i la mola d'arròs que es conserva perfectament.
• Safareig Municipal. Encara en ús.
• L'Auditori. Reconstruït recentment és la seu de la Unión Musical de Quartell, la segona banda de música més antiga del País Valencià.

[edita] Llocs d'interés

• El Quadro. Dintre del terme de Quartell i a uns quilòmetres de distància, es troba el Quadro, zona de marjal, de gran valor ecològic. No solament per la gran quantitat de flora i fauna autòctona que alberga, sinó per la reserva nacional del samaruc (València hipánica, peix d'aigua dolça característic del País Valencià).
• Font de Quart. És un veritable paradís natural per als visitants, immers en les últimes estribaciones de la Serra d'Espadà.

[edita] Festes i celebracions

Les festes de Quartell se celebren igual que les altres viles, a l'estiu, exactament es celebren en el mes de juliol i és la segona vila després de Benevites a celebrar les seues festes les quals estan dedicades a la patrona Santa Anna.

[edita] Personatges il·lustres

Quartell té entre fills il·lustres a José Polo de Bernabe Esborres (polític i escriptor nascut en 1812), el mestre Joaquín Rodrigo i Joaquín Soriano, fill adoptiu de Quartell i un dels millors pianistes a nivell mundial.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quartell

• Ajuntament de Quartell
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers | Alfara d'Algímia | Algar de Palància | Algímia d'Alfara | Benavites | Benifairó de les Valls | Canet d'en Berenguer | Estivella | Faura | Gilet | Petrés | Quart de les Valls | Quartell | Sagunt | Segart | Torres Torres