Quart de les Valls

De Viquipèdia

Quart de les Valls

Localització
Municipi del Camp de Morvedre
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Camp de Morvedre Mancomunitat de Les Valls Sagunt
Gentilici	Quarter, quartera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	8,41 km²
Altitud	54 m
Població (2007)   • Densitat	1.100 hab. 130,8 hab/km²
Coordenades	39° 44′ 28″ N, 0° 16′ 17″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 39.74111 Error de l'expressió: Operador * inesperat">39.74111, Error de l'expressió: Operador * inesperat
Distàncies	34,8 km de València 9 km de Sagunt
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	1 4 PP, 4 PSPV i 1 EUPV José Sevilla Ibars (PSPV)
Codi postal	46510
Festes majors	Tercera setmana de setembre
Patró/Patrons	Mare de Déu del Pópul i Sant Miquel
Agermanament	Charlaval (França)
Web	http://www.quartdelesvalls.es

Quart de les Valls és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Sagunt, Benifairó de les Valls, Quartell i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).

[edita] Geografia

Municipi situat en el sector nord-oest de la Vall de Segó. La superfície del terme és muntanyenca, a excepció del sector oriental. Quart es el poble mes elevat de "Les Valls" (54 m) i està al resguard d'un arc de muntanyes i llomes d'escassa altura, totes elles poblades de pins. Destaquen: la muntanya de La Creu de 347 metres d'altitud, La Catxola, Lloma del Codoval, Mola de Vent, Lloma Llarga, Coronat i Retoresa, entre altres alturons de menor rellevància.

[edita] Història

La tradició popular vol que el topònim indique que Sagunt es troba a un quart de milla; antiga alqueria islàmica que apareix citada en el Llibre el Repartiment com Quarcel; Jaume I (1208-1276) donà terres del lloc a un porter seu anomenat Bartolomé, el 1248; més endavant fou propietat d'un tal Fabra, a qui se'l va confiscar, i l'adquirí Roderic Díaz, després de la guerra de la Unió; en el segle XVI pertanyé el senyoriu al comte de Cocentaina i a Lluís Ferrer; lloc de moriscs (60 focs el 1609) de la fillola de Vall d'Uixó; va pertànyer als Pròxita, comtes d'Almenara, des del segle XVII, i finalment als comtes de Faura; fins no fa molt hi havia unes mines d'algeps al poble que s'abandonaren a l'exhaurir-se.

En el segle XVIII va arribar a la vila des d'Itàlia la Venerable Ordre dels Servita, que va construir un convent que avui és església parroquial. Per la llei de Mendizábal, els religiosos del convent de Quart van ser expulsats, passant els seus propietaris a ser patrimoni de l'Estat.

Existeixen a Quart dos santuaris, un dedicat al Crist de l'Agonia i altre a la Mare de Déu del Pópul, petit bust de la Verge amb el nen que es va trobar entre les ruïnes d'un mur en 1649.

[edita] Demografia

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura. Els cultius de secà ocupen 350 Ha, collint-se olives, ametlles i diverses fruites. Les terres de regadiu estan dedicades al cultiu de taronger.

[edita] Administració

[edita] Monuments

Església de Sant Miquel Arcàngel

• Església de Sant Miquel Arcàngel. Va ser erigida en parròquia en l'any 1535, reconstruint-se el temple un segle més tard. Després, donada les seves petites dimensions i el seu estat ruïnós, va començar a utilitzar-se com temple parroquial l'església del convent de religiosos Servites, edificat en el segle XVIII. Hi ha una capella en la qual es conserva un quadre trobat en 1649, però destruït en la Guerra Civil, al que se li coneix sota la advocació de la Mare de Déu del Pópul, patrona del poble.
• Casa de la Cultura. Antiga església del poble que data del segle XV.

[edita] La Font de Quart

En el terme es troba també situada l'antiga i coneguda "Font", el ric cabal de la qual rega les terres dels pobles de la vall i les d'Almenara a Castelló.

En el fons de la vall, al començar el vessant i en el centre geomètric de l'hemicicle muntanyenc, neix l'aigua, formant dos estanys que desguassen per un canal que conduïx les aigües al primer sistar o partidor. Neixen les aigües des dels ulls de la deu, movent les fines sorres. El cabal és normalment d'uns quaranta mil litres per minut, variant segons el règim de pluges podent així algunes vegades quedar totalment seca.

La població, la riquesa i la fertilitat d'aquesta terra depèn de la font. Les aigües ocupen tres-cents peus de diàmetre i deixen entre elles diverses illetes i terrenys de sis peus d'altura recollint en un canal comú, dividit després en uns altres més xicotets.

[edita] Festes i celebracions

Les festes de Quart es celebren en el mes de setembre sent dedicades principalment al Crist de l'Agonia, Sant Miquel i Mare de Déu del Pópul. La festa que reuneix a gent dels cinc pobles que formen "Les Valls". Havent actuacions de ball, bous, cavalcada,... durant unes dues setmanes acabant així amb aquest municipi les festa de les diferent viles de la Vall de Segó.

[edita] Fills il·lustres

• Josep Miquel Martínez Giménez. Compositor.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quart de les Valls

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.