Quart de les Valls

De Viquip??dia

Quart de les Valls ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Sagunt, Benifair?? de les Valls, Quartell i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Hist??ria 3 Demografia 4 Economia 5 Administraci?? 6 Monuments 7 La Font de Quart 8 Festes i celebracions 9 Fills il??lustres 10 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Municipi situat en el sector nord-oest de la Vall de Seg??. La superf??cie del terme ??s muntanyenca, a excepci?? del sector oriental. Quart es el poble mes elevat de "Les Valls" (54 m) i est?? al resguard d'un arc de muntanyes i llomes d'escassa altura, totes elles poblades de pins. Destaquen: la muntanya de La Creu de 347 metres d'altitud, La Catxola, Lloma del Codoval, Mola de Vent, Lloma Llarga, Coronat i Retoresa, entre altres alturons de menor rellev??ncia.

[edita] Hist??ria

La tradici?? popular vol que el top??nim indique que Sagunt es troba a un quart de milla; antiga alqueria isl??mica que apareix citada en el Llibre el Repartiment com Quarcel; Jaume I (1208-1276) don?? terres del lloc a un porter seu anomenat Bartolom??, el 1248; m??s endavant fou propietat d'un tal Fabra, a qui se'l va confiscar, i l'adquir?? Roderic D??az, despr??s de la guerra de la Uni??; en el segle XVI pertany?? el senyoriu al comte de Cocentaina i a Llu??s Ferrer; lloc de moriscs (60 focs el 1609) de la fillola de Vall d'Uix??; va pert??nyer als Pr??xita, comtes d'Almenara, des del segle XVII, i finalment als comtes de Faura; fins no fa molt hi havia unes mines d'algeps al poble que s'abandonaren a l'exhaurir-se.

En el segle XVIII va arribar a la vila des d'It??lia la Venerable Ordre dels Servita, que va construir un convent que avui ??s esgl??sia parroquial. Per la llei de Mendiz??bal, els religiosos del convent de Quart van ser expulsats, passant els seus propietaris a ser patrimoni de l'Estat.

Existeixen a Quart dos santuaris, un dedicat al Crist de l'Agonia i altre a la Mare de D??u del P??pul, petit bust de la Verge amb el nen que es va trobar entre les ru??nes d'un mur en 1649.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
1.094	1.083	1.075	1.093	1.083	1.048	1.069	1.087	1.092	1.100

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura. Els cultius de sec?? ocupen 350 Ha, collint-se olives, ametlles i diverses fruites. Les terres de regadiu estan dedicades al cultiu de taronger.

[edita] Administraci??

Llista d'alcaldes des de la recuperaci?? de la democr??cia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit pol??tic
1979-1983	Miguel Llueca Pascual	UCD
1983-1987	Miguel Llueca Pascual	Grup Independent
1987-1991	Emilio Sevilla Guillem	PSPV
1991-1995	Emilio Sevilla Guillem	PSPV
1995-1999	Jos?? Sevilla Los Santos	PSPV
1999-2003	Jos?? Sevilla Los Santos	PSPV
2003-2007	Jos?? Sevilla Los Santos	PSPV
2007-2011	Jos?? Sevilla Ibars	PSPV

[edita] Monuments

• Esgl??sia de Sant Miquel Arc??ngel. Va ser erigida en parr??quia en l'any 1535, reconstruint-se el temple un segle m??s tard. Despr??s, donada les seves petites dimensions i el seu estat ru??n??s, va comen??ar a utilitzar-se com temple parroquial l'esgl??sia del convent de religiosos Servites, edificat en el segle XVIII. Hi ha una capella en la qual es conserva un quadre trobat en 1649, per?? destru??t en la Guerra Civil, al que se li coneix sota la advocaci?? de la Mare de D??u del P??pul, patrona del poble.
• Casa de la Cultura. Antiga esgl??sia del poble que data del segle XV.

[edita] La Font de Quart

En el terme es troba tamb?? situada l'antiga i coneguda "Font", el ric cabal de la qual rega les terres dels pobles de la vall i les d'Almenara a Castell??.

En el fons de la vall, al comen??ar el vessant i en el centre geom??tric de l'hemicicle muntanyenc, neix l'aigua, formant dos estanys que desguassen per un canal que condu??x les aig??es al primer sistar o partidor. Neixen les aig??es des dels ulls de la deu, movent les fines sorres. El cabal ??s normalment d'uns quaranta mil litres per minut, variant segons el r??gim de pluges podent aix?? algunes vegades quedar totalment seca.

La poblaci??, la riquesa i la fertilitat d'aquesta terra dep??n de la font. Les aig??es ocupen tres-cents peus de di??metre i deixen entre elles diverses illetes i terrenys de sis peus d'altura recollint en un canal com??, dividit despr??s en uns altres m??s xicotets.

[edita] Festes i celebracions

Les festes de Quart es celebren en el mes de setembre sent dedicades principalment al Crist de l'Agonia, Sant Miquel i Mare de D??u del P??pul. La festa que reuneix a gent dels cinc pobles que formen "Les Valls". Havent actuacions de ball, bous, cavalcada,... durant unes dues setmanes acabant aix?? amb aquest municipi les festa de les diferent viles de la Vall de Seg??.

[edita] Fills il??lustres

• Josep Miquel Mart??nez Gim??nez. Compositor.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Quart de les Valls

• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers | Alfara d'Alg??mia | Algar de Pal??ncia | Alg??mia d'Alfara | Benavites | Benifair?? de les Valls | Canet d'en Berenguer | Estivella | Faura | Gilet | Petr??s | Quart de les Valls | Quartell | Sagunt | Segart | Torres Torres