Algímia d'Alfara
De Viquipèdia
Localització | |||
|
|||
Municipi del Camp de Morvedre | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Camp de Morvedre La Baronia Sagunt |
||
Gentilici | Algimià, algimiana | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
Superfície | 14,40 km² | ||
Altitud | 183 m | ||
Població (2007) • Densitat |
1.039 hab. 72,15 hab/km² |
||
Coordenades | 39° 45′ 11″ N 0° 21′ 42″ E | ||
Distàncies | 40 km de València 16,7 km de Sagunt |
||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 8 PSPV i 1 PP Francisco Salt Mocholí (PSPV) |
||
Codi postal | 46148 |
||
Festes majors | Agost | ||
Patró/Patrons | Mare de Déu dels Desemparats | ||
Fira tradicional | Porrat Segon diumenge de desembre |
||
Web |
Algímia d'Alfara, també conegut com Algímia de la Baronia, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.
Limita amb Alfara d'Algímia, Torres Torres, Quart de les Valls i Sogorb (a la comarca de l'Alt Palància).
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Municipi situat entre el riu Palància i els vessants septentrionals de la Serra Calderona. La seva superfície és accidentada; únicament en la ribera del Palància existeixen petits plans. Les principals altures són: Picaio (347 m), Rodeno (399 m) i Clapissa (447 m). Per l'extrem oriental passa el riu que serveix de límit amb el terme de Sagunt. El clima és mediterrani.
Más d'una quarta part de la seva superfície està coberta de bosc, principalment pins i forest baixa (coscolla, farigola i romaní). Hi ha pastures d'hivern, que s'arrenden tots els anys per a bestiars de Castelló i Terol.
S'accedeix a aquest poble, des de València, a través de la A-23 prenent després la CV-327.
[edita] Història
Aquesta localitat ja estava poblada amb anterioritat a la conquesta musulmana, va arribar a ser un nucli destacat de la zona, que en l'any 1602 va sobrepassar els 600 habitants. En 1609 tenia 56 cases i estava habitat per 160 famílies de moriscs, abans de quedar completament despoblat després de l'expulsió d'aquests i es va repoblar al començament de 1611. En 1646 tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Villanueva. A partir de 1930 es produïx una forta emigració, principalment cap a Sagunt, pel que la seva població va passar de 1.009 habitants en 1930 a 876 en 1994.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
861 | 870 | 876 | 829 | 819 | 856 | 939 | 969 | 980 | 1053 |
[edita] Economia
La major part de la superfície del terme està dedicada a cultius de secà, principalment garroferes, oliveres i vinyes. La superfície de regadiu està plantada de tarongers i productes de l'horta per al consum domèstic.
Hi ha diverses indústries dedicades a la fabricació de material de construcció i fusteria. També hi ha pedreres de calcària i pòrfirs, i jaciments d'argila i caolí.
[edita] Monuments
- Església de Sant Vicent Ferrer. Va ser construïda en el segle XVI. Fins a 1574 la parròquia era annexa a la de Torres Torres.
- Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats.
[edita] Llocs d'interès
- Paratge de la Font del Comte.
[edita] Festes locals
El primer diumenge d'agost es dediquen festes a la Verge dels Desemparats; el segon diumenge de desembre se celebra un porrat (fira tradicional). A l'abril se celebra la festa de Sant Vicent Ferrer.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
editar | Municipis del Camp de Morvedre | |
---|---|---|
Albalat dels Tarongers | Alfara d'Algímia | Algar de Palància | Algímia d'Alfara | Benavites | Benifairó de les Valls | Canet d'en Berenguer | Estivella | Faura | Gilet | Petrés | Quart de les Valls | Quartell | Sagunt | Segart | Torres Torres |