Museu de Belles Arts de Val??ncia

De Viquip??dia

El Museu de Belles Arts de Val??ncia o Museu de Sant Pius V ??s la pinacoteca m??s important de la ciutat de Val??ncia i del Pa??s Valenci??, i una de les primeres d???Espanya. T?? rellev??ncia internacional la seua col??lecci?? de taules g??tiques de primitius valencians (segles XIV i XV), encara que les seues joies m??s conegudes s??n l???autoretrat de Vel??zquez i la Mare de D??u de Pinturicchio.

Dades del museu

Tel. 96.387.03.00
Direcci??. Palau Sant Pius V. Sant Pius V, 9. 46010-Val??ncia.
Web Oficial

[edita] Hist??ria

El Convent del Carme alberg?? l???actual col??lecci?? pict??rica del Museu de Belles Arts de Val??ncia des del 1848 fins al 1942, mentre que fou seu de la Reial Acad??mia de Belles Arts de Sant Carles. Des del 1913, per??, per mitj?? d'un reial decret de 24 de juliol, el Museu de Belles Arts qued?? deslligat oficialment de la Reial Acad??mia, per convertir-se des de llavors en una instituci?? aut??noma dependent de l'Estat, i regida per un Patronat.

Durant la Guerra Civil aquest museu, junt amb les torres de serrans serviren com a magatzem de les millors peces del Museu del Prado, per evitar els bombardeigs de Madrid, mentre que part de les obres valencianes foren traslladades al Prado.

En acabar la guerra, el director del museu Manuel Gonz??lez Mart?? va realitzar les gestions oportunes per recuperar els quadres, i el 5 de setembre de 1939, va encarregar un informe que avaluara els danys patits per l'immoble durant la contesa amb intenci?? de rehabilitar-lo, fet que no es va dur a terme, ja que es va prendre la decisi?? de traslladar les peces valencianes a l???antic col??legi seminari de Sant Pius V.

Vista del Palau de Sant Pius V des de ponent

Vista del Palau de Sant Pius V des de llevant

Vista del Palau de Sant Pius V

[edita] L???edifici

El Col??legi de Sant Pius V, actual Museu de Belles Arts i seu de la Reial Acad??mia de Sant Carles, va ser fundat per l'arquebisbe Joan Tom??s de Rocabert?? per a formaci?? de sacerdots. Projectat per Juan P??rez Castiel el 1683, la seua execuci?? es va demorar fins ben entrat el segle XVIII. Est?? compost per dues parts: el col??legi i l???esgl??sia.

El col??legi ??s de planta quadrangular disposat al voltant d'un claustre, i les seues dues torres en la fa??ana que s'aguaita al T??ria li donen un cert aspecte d'alc??sser, com era freq??ent llavors en els monestirs i en certs palaus de la ciutat. En aquesta fa??ana destaca l'encoixinat dels cantons, en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i corbs que coronen les finestres, les cornises i les rematades de pitxers i globus.

C??pula de l'esgl??sia de Sant Pius V.

Esgl??sia de Sant Pius V.

El temple s'adossa a aquest rectangle amb la seua planta octogonal i la seua gran c??pula de vidriat blau, reconstru??da despr??s d'haver sigut enderrocada el 1925. ??s de destacar tamb?? la seua fa??ana, obra de Jos?? Minguez amb dos pisos, pilastres en ressalt i un front?? curvilini que la remata. Tot aix?? se situa en el pas del barroc al neoclassicisme. Entre 1820 i 1826 va ser seu de la Benefic??ncia, i el 1835 va passar a dependre de l'Estat, que el va dedicar a magatzem de provisions de l'ex??rcit i, durant la Guerra Civil, a hospital militar. Despr??s del conflicte va passar a albergar el Museu de Belles Arts.

L'any 2007 van concloure les obres de trasllat del pati de l'Ambaixador Vich per integrar-lo al palau de Sant Pius V.

Claustre de Sant Pius V

Pati de l'Ambaixador Vich

[edita] Contingut

Compta amb unes 2.000 obres, entre les quals destaquen gran quantitat de peces d'artistes valencians dels segles XIV i XV, que fan que el museu estiga especialitzat en pintura g??tica. Possiblement la col??lecci?? de taules g??tiques dels pintors medievals anomenats ??primitius valencians?? (s. XIV-XV) ??s la que m??s renom d??na al Museu de Belles Arts de Val??ncia, tant per la qualitat com pel complet discurs art??stic.

Les pintures valencianes m??s antigues del Museu s??n les Escenes de la vida de Sant Lluc, quatre taules provinents de Sant Joan del Mercat, del Mestre de Villahermosa (final XIV). A trav??s de Lloren?? Saragoss?? (Santa Caterina i Sant Francesc), el Regne de Val??ncia rep tend??ncies pict??riques de Catalunya, vinculades a l???art italog??tic (tosc?? i sien??s del XIII, influ??t pel bizant??).

A partir de 1400 els tallers aut??ctons, amb models propis models, assoleixen la maduresa de la pintura medieval valenciana, comparable a l???art m??s bell i refinat d???Europa. Durant el segle XV es desenvolupen dos estils:

l???internacional, primera meitat XV, que fusiona de diverses tend??ncies en un nou estil de l??nies sinuoses, de preciosisme refinat i detallista, com en l???extraordinari Retaule de Fra Bonifaci Ferrer o dels Sacraments (1398), obra de gran perfecci?? t??cnica (Gerardo Starnina?). El Retaule de la Santa Creu, de Miquel Alcany??s, obra mestra pel seu intens dinamisme. El Retaule de Sant Mart??, Santa ??rsula i Sant Antoni, de Gon??al Peris Sarri??, pintor elegant i de refinat tra?? de l??nies, quadre m??s representatiu de l???estil internacional. Tamb?? pint?? la petita taula bifa?? de la Ver??nica de la Mare de D??u i l???Anunciaci?? de Gon??al Peris.

L???estil flamenc (segona meitat del XV), ??s menys idealitzat, i amb m??s gran captaci?? de la realitat quotidiana, per?? encara amb convencionalismes com el fons daurat. Destaquen les obres del Mestre de Bonastre, D??ptic de l???Anunciaci??, amb una t??cnica impecable i preciosista; o el m??s modest Mestre d???Altura, amb una Santa Caterina a meitat cam?? entre l???estil internacional i flamenc.

Jaume Ba??o, Jacomart, que abans de 1451 treball?? a N??pols, t?? estil protorrenaixentista, d???influ??ncia flamenca i quatrocentista. Pint?? la taula de Sant Jaume i Sant Gil, on continua la concepci?? espacial i iconogr??fica medieval, per?? amb figures m??s humanes. Joan Reixach pint?? el Tr??nsit de la Mare de D??u i la Predela amb escenes de la Passi??, on fuig del fons ??uric i fa un paisatge descriptiu, amb escenes de la passi??.

Sala de primitius valencians de Sant Pius V.

Del Renaixement destaquen els artistes Paolo de San Leocadio, Y????ez de la Almedina, Vicent Macip, Joan de Joanes i l'itali?? Pinturicchio, amb el seu ??nic exemple a Espanya.

Dels segles XVII i XVIII cal esmentar Ribalta, Ribera, Vel??zquez, amb el seu autoretrat, Murillo, Juan de Vald??s Leal, Lucca Giordano i Goya.

Dels segles XIX i XX Vicent L??pez, Mu??oz Degrain, Josep Benlliure, Ignasi Pinazo i Joaquim Sorolla.

Tant la col??lecci?? de dibuixos com de gravats, que superen els 10.000, romanen normalment guardades a causa de la seua fragilitat, perqu?? requereixen especials condicions de temperatura i il??luminaci??. A banda de consultes puntuals, tan sols s'exhibeixen en exposicions temporals. Destaca l'enorme fons de gravats de Giovanni Battista Piranesi, uns 880 que en la seua major part van ser adquirits en el mateix segle XVIII.

Disposa a m??s d'una interessant mostra d'art contemporani, un pavell?? d'escultura i una important col???lecci?? arqueol??gica, a m??s d'albergar peri??diques mostres temporals d'arts pl??stiques, i objectes d'??poca.

[edita] Galeria

Olis sobre tela

Sant Joan Baptista (detall) El Greco	Autorretrat Diego Vel??zquez	Joc de xiquets, l'engrunsador Francisco de Goya y Lucientes	Grupa valenciana Joaquim Sorolla i Bastida
Eixida de missa a Rocafort Josep Benlliure Ortiz