Centre del Carme
De Viquipèdia
Dades del museu
- Horari: de dimarts a diumenge de 10:00 a 20:00. Dilluns tancat
- Tel. 96.315.20.24
- C/ Museu, 2
46003 València (barri del Carme, districte de Ciutat Vella)
El Centre del Carme, dependent del Museu de Belles Arts de València és un espai cultural ubicat a l’antic Convent del Carme de la ciutat de València, i serà la futura seu del Museu del Segle XIX. Actualment són obertes al públic les sales de les exposicions temporals.
El convent del Carme, que és el que dóna dom al barri del Carme, té els seus orígens en el segle XIII, quan els carmelites calçats es van establir a València a la mort de Jaume I. Amb l'exclaustració del segle XIX el convent va quedar deshabitat i l'església va passar a dir-se Església de la Santa Creu.
El convent s'articulava al voltant de dos claustres, el més antic d'estil gòtic dels segles XIV i XV i el segon d'època renaixentista del segle XVI. El claustre gòtic disposa de quatre arcs apuntats en cadascun dels seus costats tancat amb voltes de creueria i mènsules historiades, mentres que el renaixentista es compon de dos pisos amb huit arcs en el primer pis i setze en el segon. Els arcs de tots dos pisos són de mig punt. Les voltes són d'arestes de rajola i les columnes d'orde dòric.
En una de les antigues capelles que disposava el claustre gòtic, en l'actualitat hi ha el sarcòfag de l'escriptor valencià Vicent Blasco Ibáñez, de Marià Benlliure (1935), encara que mai ha arribat a contindre les restes del famós escriptor que va morir a França en 1933 i les restes de les quals van arribar a València en 1935 i soterrades al cementeri general on encara reposen.
Encara que prou desvirtuat per les modificacions realitzades durant la recuperació de l'edifici per a la funció que hui compleix, el convent disposava al voltant del claustre gòtic de refectori construït en el segle XIV, sala capitular i església conventual, coneguda com a Església del Carme (hui de la Santa Creu).
|
|
El 1839 amb el convent ja buit per l'exclaustració, es va inaugurar l'edifici com a Museu del Carme, a fi d'arreplegar totes les obres d'art que havien quedat òrfenes als convents, esglésies i monestirs arran de la desamortització de Mendizábal. El 1848 la Acadèmia de Sant Carles que també disposava d'un fons de pintures i que es trobava ubicada a l'edifici de la Universitat es va traslladar al convent del Carme i va mamprendre la gestió dels fons depositats en aquest, tot creant el germen de l'actual Museu de Belles Arts de València. El 1913 la gestió del museu passà a mans estatals. El 1946 i com a conseqüència dels danys patits per l'edifici durant la guerra civil, els fons del museu passaren a l'edifici de Sant Pius V, on es troben actualment.
El convent del Carme va quedar en estat d'abandó fins als anys 1980 en què progressivament ha anat sent restaurat i ha tornat a complir funcions museístiques, dependent del Museu de Belles Arts de València. Fou declarat monument historicoartístic el 1983.
Pel que fa a l’església, l'any 1842 s’havien enderrocat els veïns convent i església de la Santa Creu, traslladant-se la titularitat de l'església a aquesta parròquia del convent del Carme, per la qual cosa indistintament se la coneix com a Església del Carme o de la Santa Creu.
La primitiva església conventual, consagrada en 1343, va registrar successives millores i ampliacions, que han determinat la varietat d'estils arquitectònics. D'aquesta manera, la capçalera fou reformada en 1555, emprant el sistema constructiu tradicional de volta de creueria estrelada, actualitzat amb detalls ornamentals de gust renaixentista, incorporats així mateix també en la sagristia. En el segle XVII es va allargar la nau de l'església remodelada interiorment mitjançant un ordenament classicista.
La seua actual fàbrica ens parla d'un temple de planta rectangular d'una sola nau, arcs de diafragma, capelles laterals, volta de canó i llunetes. El presbiteri cobert amb volta de creueria té forma poligonal.
Destaca la fatxada, que dóna a la plaça del Carme, una de les millors façanes retaule manieristes alçades a València. Fou realitzada en dues fases: la primera que correspon al cos inferior, la va dur a terme durant la primera meitat del segle XVII el frare arquitecte Gaspar de Sant Martí, qui la va dotar d'un aspecte encara bastant clàssic i sever. En canvi, després de la seua mort en 1644, els arquitectes barrocs Joan Baptista Vinyes i Josep Bonet van executar els cossos superiors seguint una estètica molt mes recarregada. Les estàtues són obres de Juli Capuz.
La torre campanar començada per Gaspar de Sant Martí, va ser paralitzada a la seua mort en 1644, per a tornar a ser represa en 1647 per Joan d’Yraola i Maties Coder. En 1741 Josep Mínguez hi afegí la cupuleta que remata la torre. Construït en pedra, té planta quadrada. En el cos de campanes s'obri un arc de mig punt en cadascun dels seus costats, flanquejats per pilastres estriades d'orde dòric. Sobre aquest una balustrada amb adorns de boles i flames.
|
|
[edita] Enllaços externs
Pàgina sobre el Centre del Carme
