Palau de la Generalitat Valenciana
De Viquip??dia
El Palau de la Generalitat, a la ciutat de Val??ncia, ??s la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valenci?? en el seu t??tol I, article 5.1. El Palau de la Generalitat de Val??ncia, igual que el Catalunya ??s un dels pocs edificis d'origen medieval a Europa que es mant?? com a seu del govern i de la instituci?? que el va construir, la Generalitat del Regne de Val??ncia.
Aquest edifici ??s ple de simbolisme per als valencians, entre altres motius perqu?? a pesar de segles de conting??ncies hist??riques i pol??tiques, hui dia continua sent, juntament amb les Corts Valencianes, el s??mbol de la unitat i de la identitat valencianes.
Monument historicoart??stic des del 1931, ??s un dels edificis m??s reeixits de la ciutat, elaborat a base de materials locals, com ara pedra de Godella i Rocafort, taulells de Manises i Paterna, marbres del Buixcarr?? i fusta tallada dels boscs aut??ctons.
Taula de continguts |
[edita] La Generalitat
La Generalitat o Diputaci?? General era una comissi?? delegada de les Corts Valencianes creada l'any 1361. Es feia c??rrec de la gesti?? i administraci?? dels donatius i impostos oferits pels tres bra??os integrants de les Corts (eclesi??stic, militar i civil) a la Corona. Per generalitats (o compartiments) eren coneguts els imposts indirectes creats en les Corts de Monts??. La prec??ria situaci?? econ??mica de la Corona a principis del segle XV portaria a la consolidaci?? d'aquest tipus d'impostos, fet que supos?? la fixaci?? d'una instituci?? encarregada d'administrar-los, que seria la Generalitat, els membres de la quals eren anomenats diputats.
El 1403 les Corts Valencianes van anomenar trenta-dos diputats (huit en representaci?? del rei, el bra?? civil, el militar i l???eclesi??stic, respectivament) per a la Generalitat amb el fi de legislar sobre q??estions que les Corts consideraven menors. El 1418 Alfons el Magn??nim convert?? la Generalitat del Regne de Val??ncia en ??rgan d???administraci?? dels fons del Regne i en m??xim representant d???aquest en abs??ncia de Corts. Tres anys despr??s comen???? la construcci?? del palau.
L'antic emblema de la Generalitat, omnipresent arreu del palau, era format per Sant Jordi, representant l???estament militar i nobiliari, la Mare de D??u, del bra?? eclesi??stic, i l?????ngel Custodi, de les ciutats i viles reials. Hui aquest emblema ??s el de les Corts Valencianes, i per a la Generalitat s???empra l'her??ldica del rei Pere el Cerimoni??s, que consta d???un escut quadribarrat inclinat cap a la dreta, acompanyat d???un elm de plata coronat, un mantellet en atzur, una creu pat?? curvil??nia i, al capdamunt, un drac alat.
|
|
[edita] ??s i funcions
El palau s???inici?? el 1421 amb el fi d???albergar la mateixa entitat que hui acull i que li d??na nom, la Diputaci?? General o Generalitat del Regne de Val??ncia, m??xima instituci?? foral dels valencians des del 1418.
Despr??s de la Guerra de Successi?? el rei Felip V de Borb?? abol?? els Furs (1707) i l???edifici perd?? la seua funci??. L???edifici alberg?? l'Audi??ncia Territorial de 1751 a 1923, any en qu?? s'instal??l?? la Diputaci?? provincial. Despr??s de l'adveniment de la democr??cia actual i la recuperaci?? de les institucions valencianes, torn?? a ser seu de la Generalitat, i s??mbol de la unitat i la identitat valenciana. El 1978 acoll?? de nou el Consell i les Corts, per?? el 1984 aquestes foren traslladades al Palau de Benicarl?? i l'edifici qued?? exclusivament per al Consell de la Generalitat Valenciana.
[edita] Ubicaci??
L'edifici est?? format per un gran rectangle, en els costats menors del qual s'alcen dues torres tamb?? rectangulars, una del segle XVI i l???altra del XX, de major al??ada que el cos central de l'edifici (s.XV). Les seues fa??anes miren als seg??ents carrers:
- Fa??ana sud: carrer de Cavallers.
- Fa??ana oest (torre s. XX): pla??a de Manises, on es troba la que hui ??s l???entrada principal al palau.
- Fa??ana nord: pla??a de Manises i carrer de la Batlia.
- Fa??ana est (torre s. XVI): pla??a de la Mare de D??u, de la que resta separada per un jard??, on abans s'ubicava la casa de la ciutat, la qual fou enderrocada despr??s de l'incendi que pat?? el 1885.
Es troba dins del barri de la la Seu, a poques passes de la catedral, el Micalet i la bas??lica dels Desemparats.
[edita] L???edifici
[edita] Cos Central (1421-1541)
Constru??t en estil g??tic tard?? per Pere Comte i Joan Guivarr??, la part m??s antiga ??s la portada del carrer de Cavallers (1481), i la m??s moderna, per?? encara g??tica, s??n els arcs de la galeria superior (1541). Es distribueix com un palau g??tic mediterrani amb pati descobert, escala d???honor, semisoterrani i tres pisos: entres??l, pis principal i galeria.
La fa??ana que mira al carrer de Cavallers presenta:
- porta d???acc??s amb dovella de mig punt que porta al pati;
- entres??l, amb sis finestres rectangulars motlurades;
- pis principal, amb sis finestres g??tiques trilobades amb fines columnes;
- galeria, amb setze finestres per davall del r??fol de fusta;
- teulada a dues vessants, en contrast amb les quatre de la torrassa primitiva.
La fa??ana que mira a la pla??a de Manises t??:
- porta d???acc??s amb dovella, en l??nia amb l???anterior, que tamb?? du al pati;
- entres??l, amb set finestres rectangulars motlurades;
- pis principal, amb huit finestrals g??tics trilobats amb fines columnes;
- galeria, amb vint-i-tres finestres per davall del r??fol de fusta.
|
|
|
Al pati descobert destaca l???escala d???honor de 1551 de Joan Corbera, qui llaur?? la pedra fins assolir una barana tallada de pinacles i motlures, que deixen veure els nervis de l???obra. Aquesta joia del g??tic flam??ger est?? formada per dos trams en angle recte units per un replanell. En el mateix pati hi ha un fumeral de bronze de Mari?? Benlliure (1899) i una escultura d???un ballester del Centenar de la Ploma, de Salvador Furi??.
Des del pati s'accedeix per una escala menor a la torrassa antiga, i per l'escala d'honor al pis principal, en el replanell d'acc??s a la qual hi ha una doble porta formant un angle de 90??, sobre el qual s???aprecia, sobre un arc, l???antic emblema de la Generalitat, i sobre un altre dos bustos cisellats enfrontats, possiblement Ferran el Cat??lic i Germana de Foix.
[edita] Torrassa antiga (1518-1585)
Es va al??ar junt al cos de l'edifici central un gran torrassa, que mira a la Pla??a de la Mare de D??u, projectada pel mestre Montano i executada amb grans dificultats, per tal com les obres es van suspendre per diverses causes i es van rectificar dels plans originals. Aquest llarg proc??s va influir en la diversitat d'estils en la construcci??, perqu?? fou comen??ada en estil g??tic, continuada en renaixement i rematada en herreri??.
|
|
|
La torre consta de cinc pisos. Els tres primer s??n obra de Joan Corbera, que tamb?? particip?? en les obres del consolat de Mar, i els dos ??ltims de Gaspar Gregori. Els finestrals de l'entres??l segueixen el mateix esquema que els del cos central. En el pis principal els arcs g??tics s??n rematats per l'afegit del front?? triangular renaixentista. El balc?? escairat corregut es va construir perqu?? les autoritats pogueren tindre una perspectiva de la process?? del Corpus. El remat de la torre, d'estil herreri??, est?? coronat per una cornisa i balustrada de pedra coronada amb boles al llarg del seu recorregut i amb pinacles als cantons.
[edita] Torre Moderna (1940-1952)
La torrassa bessona, de Luis Alberto Ballesteros, que mira a la pla??a de Manises, ??s una c??pia historicista de l???antiga. Aparentment ??s bessona de l???antiga, per?? no disposa de balc?? corregut i la disposici?? de finestres i finestrals ??s completament regular, a difer??ncia de l???antiga.
Fou a partir de 1940 quan la Diputaci?? de Val??ncia va comen??ar a expropiar totes les cases que calien per al??ar la nova torrassa. Per a la construcci?? d'aquesta segona torre es va utilitzar la mateixa pedra que havia estat emprada per a la primera, a fi d'igualar-ne l'est??tica, amb un resultat molt satisfactori. En la torrassa nova es troba l???actual porta d'acc??s a l'edifici, de mig punt amb dovella i escut amb les barres d'Arag??.
[edita] Sala Daurada (1517-1538)
L???escala de la dreta del pati d??na acc??s a la torre antiga, on es troba la Sala Daurada Gran i la Sala Daurada Menuda o Retret. La gran va tindre com a funci?? la de sala de reuni?? extraordin??ria i de vegades pres?? de nobles, mentre que la menuda era sala de juntes comunes o de cada dia.
El m??s caracter??stic d'aquestes ??s el teginat daurat del qual prenen el nom. A la Gran el teginat daurat estableix una relaci?? d'igualtat entre la simetria renaixentista i el gust mud??jar. Cada casset?? porta en el seu interior una altra figura en forma rombo??dal que, al seu torn, inclou un oct??gon amb un flor?? central penjant. Tot aix??, treballat amb el minuci??s tall mud??jar, per?? esguitat ja pels m??s caracter??stics motius renaixentistes, com s??n els fulls d'acant, bustos, fresa, cards i denticles. Aquesta obra, feta pel mestre Gen??s Llinares el 1534, fou policromada en or per Joan Cardona.
Al teginat de la sala menuda hi ha un canvi en la distribuci?? geom??trica, ja que els cassetons estan formats per oct??gons sim??trics que donen l'aparen??a de figures triangulars i quadrades, adornats per roleus vegetals, denticles, florons penjants i una gran varietat de medallons amb caps humans i dracs. La profunditat i complicaci?? en els cassetons de la sala menuda ??s major, enfront de la monotonia de la gran. Tamb?? ??s obra de Gen??s Llinares i del seu fill Pere Llinares Blasco, que la conclouria a la mort de son pare.
|
|
[edita] Sala Vella (1481-1494)
Ha tingut usos molt diversos, i en l'actualitat s???hi celebren les sessions plen??ries del Consell de la Generalitat Valenciana. Destaca per la policromia del seu teginat, del mestre ebenista Antoni Peris Alterol, i per la portada de pedra llaurada, atribu??da a Pere Comte, que serveix d'acc??s des del pati g??tic.
[edita] Sala de Reis (1511-1592)
|
|
En el pis principal trobem la sala d???hornor, a la que s???accedeix des de la porta frontal del pati, i on antigament es feien reunions especials de jurament i que requerien un cert protocol. En travessar l'arc mixtilini de l'esquerra s???accedeix a una de les estances m??s importants del Palau: la de Reis, que pren la seua denominaci?? per la s??rie de retrats, majorit??riament imaginaris, dels reis que van governar el Regne de Val??ncia, des de Jaume I fins a Alfons XIII. La Sala s'al??a sobre la crugia de bigues del vest??bul i s'aguaita al carrer de Cavallers a trav??s dels seus quatre finestrals partits per fines columnes. La construcci?? de l'estan??a, iniciada el 1511, es deu a Joan Man??ano. El teginat original va desapar??ixer en el segle XIX i fou substitu??t per l'actual. Hui ??s ocupada per a recepcions.
Un extrem del sal?? fou reservat per a la capella. El retaule de l???altar ??s de Joan de Sarinyena. Est?? compost per tres cossos: la part central l'ocupa la Mare de D??u entronitzada amb el Xiquet, flanquejada a l'esquerra per Sant Jordi allancejant el drac, i a la dreta per l?????ngel Custodi, que empunya els s??mbols de la corona. Altres sales d'aquest pis s??n l'anomenada Sala del Fumeral i la Sala de Calixt III.
[edita] Sala de Corts o Nova (1540-1593)
??s la sala m??s important de tot el palau. Deu el seu nom, err??niament, a una interpretaci?? equ??voca de les seues pintures, on apareixen diputats electes de la Generalitat, que assumien la representaci?? del Regne i es reunien entre convocat??ries de Corts, per??, la veritat ??s que sessi?? de Corts amb la pres??ncia del rei, mai va tindre lloc en aquesta sala.
Els diputats, a m??s d'ampliar l'edifici amb un sala nova, pretenien convertir-lo en seu de les seues sessions, per la qual cosa van encarregar, de nou, el teginat al mestre Gen??s Llinares (1540-1542), que, a la seua mort van continuar els seus fills Pere Mart?? Llinares, i finalment va concloure el 1566 el fuster i arquitecte Gaspar Gregori. Aquest teginat est?? inspirat en la Sala del Tron del Palau de l'Aljaferia de Saragossa.
Gen??s Llinares va preparar vint-i-un cassetons amb la mateixa estructura que els de la Sala Daurada Gran, per?? sense policromar en or, la qual cosa no fou obstacle per a aconseguir una ornamentaci?? magn??fica.
La galeria correguda o tribuna que serveix de suport al teginat li d??na la volta a tota la Sala. S???aguanta sobre s??lides m??nsules, adornades individualment amb motius humans, vegetals i mitol??gics. El punt central de cada un dels costats de la sala est?? reservat per a l???emblema de la Generalitat.
El s??col ??s de [[taulell]s de Manises i Paterna (1568-1576) seguint les pautes que marcaven les cer??miques de Sevilla i Talavera, amb motius ornamentals sobre blancs, blaus, grocs i ocres suaus.
Les pintures de la Sala representen una sessi?? o sitiada de "les Corts" amb assist??ncia dels representants dels tres estaments. El 1591 els diputats encarreguen l???obra a diversos pintors. Joan Sarinyena pinta en el mur del carrer de Batlia sis diputats, dos per cada estament, assistits pels oficials de la instituci??, sobre un tap??s quadribarrat, amb els escuts de la Generalitat. El quadre ??s d???un realisme aclaparador.
Vicent Requena pint?? l'estament eclesi??stic a la dreta del llen?? de Sarinyena. Assentats cadascun en el seu setial, amb els vestits propis de la seua representaci??, mitres i b??culs, davall d???una Mare de D??u amb el Xiquet sostingut per ??ngels de qu?? cau el filacteri que diu "Bras eclesi??stic", i sobre un fons quadribarrat.
En el mur dels jardins de la Generalitat, l'itali?? Francesco Pozzo va pintar els nombrosos representants de l'estament militar, la qual cosa va obligar a situar-los en quatre files i a augmentar la seua profunditat. Igual que els anteriors, mant?? el fons quadribarrat i situa en el centre superior un Sant Jordi amb el filacteri "Bras militar".
El filacteri amb el ???Bras de les ciutats i viles reials del Regne??? el pint?? Vicent Mestre, amb el s??mbol corresponent de l?????ngel Custodi, i els tretze representants de les viles reials del Regne, ??o ??s: X??tiva, Oriola, Alacant, Morella, Alzira, Castell??, Vila-real, Ontinyent, Alcoi, Onda, Carcaixent, Callosa i Guardamar.
[edita] Enlla??os Externs
Plana sobre el Palau de la Generalitat
