Banys de l'Almirall
De Viquip??dia
Dades del monument
- Tel??fon i horari per a concertar visites de grups o fer consultes: 605.275.784
de dimarts a dissabte de 9.30 a 10.00 i de 17.30 a 18.00, i diumenge de 9.30 a 10.00
- Horari de visita: de dimarts a dissabte de 10:00 a 14.00 h i de 18:00 a 20.00 h; diumenge i festiu: de 10:00 a 14.00 h. Cada mitja hora es projectar?? un audiovisual durant el qual les portes de l???edifici estaran tancades. Tanca dilluns, divendres sant, sant Josep, Nadal i Cap d???any
- Banys de l???Almirall, 3-5
46003 Val??ncia (Ciutat Vella)
Els Banys de l'Almirall ??s un edifici que se situa junt amb el Palau de l???Almirall d'Arag??, en el barri de la Xerea, districte de la Ciutat Vella de Val??ncia, d'arquitectura isl??mica, constru??t en el segle XIII i utilitzat fins al XX.
Encara que s??n del segle XIV, ??poca de dominaci?? cristiana, van ser fets per mud??jars seguint l???estil i la tipologia de l'arquitectura isl??mica, i en s??n la millor i quasi ??nica mostra d???aquest tipus d'arquitectura a la ciutat de Val??ncia, on tot va ser arrasat amb l'arribada dels cristians.
La Val??ncia on entraren els primers ocupants cristians el 1238 era una ciutat molt ben prove??da d???establiments balnearis. El total de banys existents en aquell moment podia acostar-se als vint-i-cinc, amb una poblaci?? d???uns 15.000 habitants. Aix?? i tot, no serien m??s de cinc els banys que van sobreviure als anys immediatament posteriors a la conquesta. Calgu?? esperar al regnat de Jaume II (1291-1327) per a la creaci?? de nous establiments balnearis nous de trinca.
Fou llavors que es bastiren els banys de l???Almirall. El constructor del conjunt d???edificis format per un palau, un forn, el bany i, probablement, altres immobles de car??cter ve??nals va ser el cavaller i jurista Pere de Vila-rasa. Les obres es consideren acabades el 1320.
El hamm??m o bany de vapor ??rab era la forma usual adoptada pels banys p??blics en els regnes hisp??nics medievals, i no nom??s en els de tradici?? isl??mica, sin?? tamb?? en ciutats que no form?? part d???al-Andalus, com ara Girona. Aix?? doncs, encara que segueix la tradici?? dels banys de vapor ??rabs, els de l???Almirall van ser constru??ts en ??poca cristiana. Cal dir que aquests s??n els banys p??blics de la ciutat de Val??ncia que m??s temps han estat oberts (quasi ininterrompudament des del segle XIV fins al XX).
El Bany de l???Almirall ??s un edifici de banys de car??cter humil que serveix per a con??ixer com funcionava la vida quotidiana de les classes menys afavorides de la ciutat de Val??ncia. S???hi desenvolupava una sociabilitat entre les dones i entre els h??mens, sexes que es reunien en dies o horaris distints. El bany constitu??a un exercici d???higiene pr??ctica i permet con??ixer les relacions socials de cadascuna de les ??poques.
L???edifici consta de tres cambres amb volta: la sala freda, la t??bia i la calenta.
Taula de continguts |
[edita] Sala Freda
La sala freda ??s rectangular coberta amb volta de can??, i amb deu lluernes estrelades. Era la primera sala, a la qual s???accedia des del vest??bul, que donava al carrer. Era una estan??a de tr??nsit que disposava de latrines i d???un espai per al??ar els utensilis de bany. Tamb?? hi havia una pica d???aigua freda perqu?? els banyistes la barrejaren amb aigua calenta.
[edita] Sala T??bia
|
|
|
De la freda s???accedia a la sala t??bia, on la gent passava la major part del temps. Aquesta sala, la m??s bella del conjunt, ??s la depend??ncia de majors dimensions. De planta rectangular est?? dividida en tres trams mitjan??ant tres arcs que baixen en dues columnes. L'espai central est?? cobert per una c??pula octogonal sobre trompes, i en la c??pula s'obrin lluernes estrelades. Els espais laterals s??n rectangulars i estan coberts amb volta de can?? perforades amb lluernes estrelades.
[edita] Sala Calenta
Des de la sala t??bia s???entra a la calenta, que igual que la freda, ??s de planta rectangular coberta amb volta de can?? i amb sis obertures estrelades. A la boca de la sala calenta hi ha una obertura que permet prendre-hi aigua en ebullici??; l???aire calent produ??t pel foc de la caldera s???expandeix, a trav??s d???un hipocaust o cambra de poca al??ada, sota el terra de la sala, i despr??s ascendeix per l???interior dels murs que limiten amb la sala temperada a trav??s d???unes xemeneies denominades escalfadors. La sala calenta ??s la que defineix el bany de vapor. Com que el paviment estava molt calent, la gent abocava poals d???aigua cont??nuament i en generava vapor. Despr??s de passar uns minuts en aquesta sala, els banyistes anaven a la sala t??bia per als massatges i per xarrar.
[edita] Altres depend??ncies
La f??brica ??s de murs s??lids i molt gruixuts per a resistir la humitat i mantenir la calor, sense m??s obertures que les de les menudes portes de tr??nsit i unes menudes lluernes estrellades obertes en les voltes i tapades amb vidres de colors. Habitualment a aquest conjunt, o bany pr??piament dit, s???afegia una sala amb funcions de vest??bul o lloc de rep??s, a m??s dels locals de servici, com la sala de la caldera i el dip??sit de llenya.
[edita] Enlla??os externs
