Església de Sant Joan de l'Hospital
De Viquipèdia
L’església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València. Situada al barri de la Xerea dins el districte de Ciutat Vella, el seu nom es deu a l'orde de Sant Joan de l'Hospital o orde de Malta. Des del 1943 és monument historicoartístic i des del 1966 està dirigida per l'Opus Dei.
[edita] Història
Aquest temple del segle XIII fou construït en uns terrenys junt a la porta de la Xerea donats per Jaume I al cavaller santjoanista Hug de Follalquer, lloctinent del Mestre del seu orde en la Corona d'Aragó. Aquest orde militar havia col·laborat a conquerir la ciutat musulmana de València (1238)i en agraïment el rei els atorgà una antiga mesquita i terrenys adjacents perquè s’hi instal·laren i fundaren el seu priorat.
 |
|
L’Hospital de Jerusalem s'havia fundat en temps de les croades, i per mantenir-lo es creà l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que al principi es dedicaven a guarir els malalts, però després es transformaren en orde militar amb el nom d'orde de Malta.
En aquest terreny de la Xerea s’alçà una església dedicada a Sant Joan Baptista, un convent, un cementeri i un hospital per assistir els malalts, tasca pròpia de l'orde. El conjunt conventual, d'estil gòtic cistercenc, s’acabà abans de 1316.
Durant el segle XVII un recobriment barroc tapà els murs, la volta i les capelles gòtiques amb escaioles i arcs de mig punt, llunetes, relleus, esgrafiats i policromies. Aquest recobriment va romandre fins al 1967, moment en què s’inicià la repristinació per recuperar les formes gòtiques de l'església. D'aquella època només resta la capella de Santa Bàrbara, de 1686, obra de l'arquitecte Juan Pérez Castiel, on es troba el sepulcre de l'emperadriu de Grècia o de Nicea Constança Anna de Hohenstaufen que morí a València el 1307.
Durant la guerra de Successió fou caserna de les tropes angleses i l’atri d’entrada s’utilitzà per albergar els primer combats de boxa mai vists a la ciutat, que organitzaven els anglesos.
En el segle XIX van desaparéixer els ordes militars a Espanya per Reial Decret i el temple fou utilitzat per a diverses finalitats, entrà en decadència i s’abandonà. Fou saquejat el 1936, i es pensà a enderrocar-lo, però Elies Tormo, el baró de Sant Petrillo i altres il·lustrats valencians ho impediren, i el 1943 fou declarat Monument historicoartístic. El 1967 fou despullada de l’escaiola i el guix barroc i esdevingué una església gòtica de gran puresa, que fan de Sant Joan de l’Hospital una joia arquitectònica.
[edita] Descripció
|
|
L’entrada a l’església és pel carrer del Trinquet de Cavallers núm. 5, on hi ha un atri amb creus roges del XIII, símbol de l’orde de Malta. A continuació hi ha un pati, a l’esquerra del qual trobem un campanaret de la primera meitat del XVII, sota el qual s’obri una porta romànica, amb un arc de mig punt llis, coronat per un escut primitiu de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, l’estudi del qual ha permés establir que aquesta porta és anterior a la porta del Palau o de l’Almoina de la Seu de València.
També són de tradició romànica els contraforts que subjecten els murs i absorbeixen el pes de la volta, algunes sageteres i culdellànties a les parets i les pintures murals de la primera capella del costat nord, úniques a tot València.
Dalt de la porta romànica de l’entrada, situada al nord de l’església, hi ha un bell finestral compost d'un arc ogival equilàter el centre del qual no coincideix amb el de la porta, i que porta com a traceria el delicat disseny d'una creu de huit puntes, símbol de l’orde de Malta.
Una altra portada semblant i amb composició simètrica al costat sud de la nau dóna pas a certes restes del convent i del cementeri i a una curiosa capelleta, popularment dita del rei en Jaume, composta per dos trams i capçalera poligonal, amb voltes de creueria sobre columnes de capitell llis. Presenta un depurat estil cistercenc i podria ser la més antiga manifestació del gòtic a la ciutat.
|
|
L’accés a l’interior és per una porta al final del pati o atri. L’església és de nau única, de 36 m de llarg per 19 d'ample, i està composta per una volta de canó apuntada, pròpia del romànic de transició al gòtic, amb plementeria de pedra sobre feixassos que es recolzen en mènsules, i una capçalera poligonal de cinc costats ensostrada amb creueria, on es troba el presbiteri. Aquest és de finals del XIII i està il·luminat per finestres d’alabastre d'estil ogival; la central més ampla, amb traceries i decorada amb columnetes adossades. Sobre els nervis de pedra, les voltes són de rajola a tió.
La major part de les capelles laterals són com grans arcosolis que s'obrin a la nau per ogives cistercenques sobre columnetes adossades. Les seues voltes de pedra estaven pintades amb frescos, dels quals es conserven parcialment els de la primera capella del nord.
Per la seua sobrietat, el conjunt de l’església es pot definir com gòtica cistercenca, estil propi de l'ascetisme de l'orde hospitalària en els seus començaments. Es caracteritza per l'absència d'ornamentació supèrflua, pel capitells de les columnes llisos troncocònics invertits, les motlures de bordó i les altes mènsules de la nau.
Un gòtic més florit trobem a les altes capelles laterals al nord i al sud del presbiteri, del segle XIV, que perforen els murs amb arquivoltes ogivals i es desenvolupen entre els contraforts; en les tres darreres capelles al nord, obra de Pere Balaguer; i en la del fons de l'església, antic atri, i actual capella de la Mare de Déu dels Estudiants, unida a l’església per un arc conopial de capitells policromats i elements reutilitzats.
En la capella barroca de Santa Bàrbara (1684-1689) Juan Pérez Castiel aplicà la tècnica ornamental de l’esgrafiat. La talla de la clau i el modelat dels àngels són de Juli Capuz.
|
|
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial d'Església de Sant Joan de l'Hospital
- Pàgina de J. Díez Arnal
- Catàleg del Patrimoni Cultural Valencià
