Opus Dei

De Viquipèdia

S'està produint una guerra d'edicions entre dues versions d'aquest article. La disputa és entre les versions 1996276 i 1997549. Podeu comparar-les des d'ací. La resta de les versions es troben a la pàgina de l'historial. Si us plau, no editeu l'article mentre no s'arribi a un consens a la pàgina de discussió.

Seu del Opus Dei a Amèrica [1]situat en una zona cèntrica de Nova York. S’utilitza per l'administració, cursos de recés, i com a centre de conferències. L’ocupen uns 60 numeraris i participen cada any a les seves activitats unes 10.000 persones. Es va construir a base de donatius diversos.

La Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, coneguda com Opus Dei (en llatí, "Obra de Déu") és una prelatura personal, una figura jurídica creada per l'Església Catòlica li fou concebuda durant el pontificat de Joan Pau II.

La prelatura està composta per un prelat, un presbiterat propi, i ,majoritàriament, per laics. L’esperit que intenta transmetre l'Opus Dei és la santificació personal enmig del món per mitjà del treball i l'apostolat. Fundat el 2 d'octubre de 1928, per Josepmaria Escrivà de Balaguer, canonitzat el 2002. La aprovació canònica fou el 1941, com a institut secular, i no va ser fins el 1982 que fou erigida com a prelatura personal.

El 55% dels membres del Opus Dei són dones i prop del 90% viuen a Europa i Amèrica Llatina.

Els Papes, especialment Joan Pau II han recolzat les ensenyances de l'Opus Dei sobre el valor santificador del treball i diuen que són completament fidels al magisteri oficial de l'Església.

Seu central Mundial de l'Opus Dei situada a Roma

Introducció

L’Opus Dei va ser fundat per Josepmaria Escrivà de Balaguer y Albàs, sacerdot catòlic, el 2 d'octubre de 1928.

Josepmaria Escrivà: de jove.

Segons Josepmaria Escrivà de Balaguer, la fi de l'Opus Dei és: «Contribuir que hi hagi enmig del món homes i dones de totes les races i condicions socials que procuren estimar i servir Déu i els altres homes amb i a través del seu treball» (Conversaciones con Monseñor Escrivá de Balaguer, p. 26)

L’activitat principal de l'Opus Dei és donar formació als seus membres i a la gent que vulgui rebre-la. Ell va resumir el paper de l'Opus Dei com"una gran catequesi".

La visió de Josepmaria Escrivà fou recolzada pel Papa Joan Pau II, que digué que l'Opus Dei va ser fundat ductus divina inspiratione, sota l'influx de la inspiració divina.

Missatge i esperit

Josepmaria Escrivà de Balaguer i Albàs, fundador de l'Opus Dei:"

• Vida ordinària. Essent membres de la família de Déu a través del baptisme, els cristians estan cridats a la santedat, una vida coherent amb la seva naturalesa nova com a fills de Déu. La majoria dels cristians han de santificar-se al món. Així segueixen les petjades de Jesucrist, que va treballar com a fuster i va viure com a fill d'una família jueva en un petit poble durant 30 anys.
• Santificació del treball. Qualsevol treball que fan els cristians ha d'estar fet amb esperit d'excel·lència, com un servei efectiu per les necessitats de la societat. Així serà un oferiment degut per a Déu.
• Oració i mortificació. L’amor, l'essència de la santedat i de l'apostolat, es nodreix a través de l'oració constant que són recolzats en normes de pietat per les quals es relaciona el cristià amb Jesús sagramentat, la Verge Maria, i la Bíblia. La mortificació, l'"oració dels sentits, es fa especialment a través d'una lluita esportiva per adquirir les virtuts humanes per amor". [2]"La santedat 'gran' està en complir els 'deures petits' de cada instant".
• Caritat i apostolat. Els cristians han de donar la màxima importància a la virtut de la caritat: comprensió, compassió, cortesia, ajuda als necessitats i correcció fraterna. L’amor té ordre, i comença en fer el deure. La caritat exigeix l'apostolat, donant el millor a la gent —el mateix Déu, font de pau i alegria.
• Unitat de vida. El cristià que practica aquestes ensenyances no té una doble vida, sinó el contrari, té una "unitat de vida" —una unió profunda amb Jesucrist. Així, el treball d'un veritable cristià es transforma en treball de Déu, Opus Dei.

El fonament de la vida cristiana és una consciència personal de la filiació divina. La filiació divina és l'estat fonamental del cristià com a fill o filla de Déu en Crist. "L’alegria ve de saber-se fills de Déu," diu San Josepmaria. L’Opus Dei, diu, és "un asceticisme somrient".

Membres

Hi ha tres tipus de membres que formen part de la Prelatura de l'Opus Dei: numeraris, agregats i supernumeraris. La distinció entre els uns i els altres és la disponibilitat dels mateixos per a ajudar en les activitats apostòliques de la Prelatura.

Aproximadament un 20% des membres de l'Opus Dei són numeraris. La gran part dels fidels de l'Opus Dei són supernumeraris, homes o dones casades que es santifiquen especialment en el matrimoni i formant una família.

L'Opus Dei i Franco

Cal dir també que hi ha altres opinions pel que fa a la missió que porta a terme l'Opus Dei. Segons aquestes opinins, la seva activitat s'ha centrat en la infiltració en cercles socials elitistes amb l'objectiu de controlar-los i, de retruc, imposar al conjunt de la societat una visió ultramontana sobre temes relacionats amb el sexe, la família, etc... L'antiprogresisme que aquesta organització manté com un dels seus trets distintius l'ha portada a donar suport a dictadures militars feixistes com la de Franco a Espanya o la de Pinochet a Xile. Aquest suport queda demostrat per la presència de ministres de l'Opus Dei als governs de Franco. És un fet històric que al 1957 Franco nomena a Alberto Ullastres minstre de comerç i a Mariano Navarro Rubio ministre d'Hisenda. Ambdós són membres de l'obra. Cal destacar també que Laureano López Rodó, promotor dels plans de desenvolupament de la dictadura feixista de Franco, era també membre de l'obra.

La crida universal a la santedat

"Fidel al carisma que va rebre, Josepmaria Escrivà visqué les virtuts amb heroisme a la vida ordinària", diu el Decret sobre les virtuts de Josepmaria Escrivà.

Afirmant que "és comptat entre els grans testimonis del cristianisme", Joan Pau II el canonitzà el dia 6 d'octubre de 2002, qualificant-lo com "el sant de les coses ordinàries". El nombre de persones que van anar a Sant Pere o van enviar cartes reportant favors no té precedents.

Després d'un any d'investigar l'Obra entre els seus membres, Allen afirma que el que més el va impressionar va ser "la qualitat de la gent"; que "els membres de l'Obra lluiten realment per a practicar el que prediquen". Els membres que ha conegut, com a barbers i conductors d'autobús, són molt treballadors i competents, i combinen la seva vida de pietat i apostolat "sense solució de continuïtat" amb el seu treball.

Història

El 2 d'octubre de 1928, Josepmaria Escrivà de Balaguer va fundar l'Opus Dei com a «camí de santificació dirigit a tota classe de persones en el treball professional i en el compliment dels deures ordinaris del cristià».

Això no corresponia amb la idea generalitzada en aquella època que per a ser sant s’havia de dur una vida consagrada únicament a Déu, és a dir, que només els religiosos o sacerdots podien ser sants.

L’any 1933 s’obre el primer centre de l'Opus Dei, l'Acadèmia DYA on s’imparteixen classes de Dret i Arquitectura. Un any després l'Academia DYA es converteix en una residència universitària.

Durant la guerra civil espanyola, en la qual s’inicia la persecució religiosa, Josepmaria Escrivà es veu obligat a refugiar-se en diversos llocs. La guerra civil espanyola impedeix estendre la labor apostòlica a altres països. El 1937, Josepmaria Escrivà i altres membres de l'Opus Dei van travessar els Pirineus per Andorra i van passar a la zona on l'Església no és perseguida.

Acabada la Guerra Civil Espanyola, Josepmaria Escrivà va tornar a Madrid. Les seves ensenyances s’expandeixen per altres ciutats d'Espanya. El començament de la Segona Guerra Mundial impedeix una vegada més els intents d'expandir l‘Opus Dei a altres nacions.

El 14 de febrer de 1943, Josepmaria Escrivà troba una solució jurídica que permetrà l'ordenació de sacerdots dins l'Opus Dei, la Societat Sacerdotal de la Santa Creu. Això es veu reflectit un any després, el 25 de juny de 1944, quan el Bisbe de Madrid ordena els primers sacerdots de l'Opus Dei: Don Álvaro del Portillo, Don José María Hernández de Garnica y Don José Luís Márquez.

Després de la Segona Guerra Mundial, el fundador de l'Opus Dei se’n va anar a viure a Roma.

El 24 de febrer de 1947, La Santa Seu atorga la primera aprovació pontifícia, donant a l'Opus Dei una entitat jurídica dins l'Església Catòlica que obtindrà l'aprovació definitiva el 16 de juny de 1950, per part del Papa Pius XII.

Imatge a l'Estampa Oficial de Sant Josepmaria quan fou canonitzat el 6 d'octubre de 2002, el Papa Joan Pau II el va anomenar "el sant de l'ordinari".

Josepmaria Escrivà mor a Roma el 26 de juny de 1975. El 15 de setembre del mateix any, Álvaro del Portillo és escollit per a succeir el fundador de l'Opus Dei.

El 28 de novembre de 1982, Joan Pau II erigeix l'Opus Dei en prelatura personal, figura jurídica adequada a la seva naturalesa teològica i pastoral, i nomena prelat Don Álvaro del Portillo.

El 17 de maig de 1992, es nomena Beat a Josepmaria Escrivà a la plaça de San Pere (Roma). Finalment és canonitzat el 6 d'octubre de 2002.

Altres membres de l'Opus Dei en procés de beatificació

• Álvaro del Portillo, successor de Sant Josepmaria.

• Ernesto Cofiño Ubico, metge guatemalenc.

• Ernesto Ortiz de Landázuri, metge.

• Isidoro Zorzano, enginyer i obrer espanyol d'origen argentí.

• Montserrat Grasses, laica i estudiant universitària, va morir de càncer als 19 anys.

• Toni Zweifel, laic, enginyer y empresari suís.

Referències

Documents oficials catòlics

• Joan Pau II. Constitución Apostólica Ut Sit
• Joan Pau II. Christifideles Omnes,

Documents oficials de l'Opus Dei

• Escrivà, Josepmaria. The Way, Furrow, The Forge, Christ is Passing By, Friends of God, Loyalty to the Church, Conversations with Msgr. Josemaria Escrivá, Scepter Publishers
• Shaw, Russel (1994). Ordinary Christians in the World --- Description of Opus Dei written by the Office of Communications, Prelature of Opus Dei in the United States

Documents no-oficials de l'Opus Dei

• Rocca, Giancarlo. El Opus Dei Apuntes y documentos para una historia --- Estudi de l'itinerari jurídic del director del 'Dizionario degli Istituti di Perfezione' per part del Professor Rocca, religiós paulí.
• Estruch, Joan. SANTOS Y PILLOS. El Opus Dei y sus paradojas" --- Estudi sòcio-religiós per part del director del Departament d'Investigacions en Sociologia de la Religió de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Llibres critics

• Tapia, Mª del Carmen Tras el umbral, una vida en el Opus Dei (Un viaje al fanatismo).Ed. B
• de Armas, Isabel Ser mujer en el Opus Dei.Foca
• E.B.E. (18 de mayo de 2005) La Obra como enfermedad (y a veces mortal)
• El mundo secreto del Opus Dei Plaza & Janes
• Ynfante, J. El santo fundador del Opus Dei (2002)
• Ynfante, Jesús La prodigiosa aventura del Opus Dei. Génesis y desarrollo de la Santa Mafia Ruedo Ibérico (1970)

Web informatives sobre l'Opus Dei

• Prelatura de l'Opus Dei
• Opuslibros. Pàgina d'ex-membres de l'Opus Dei crítics amb l'organització
• Què és l'Opus Dei des de dins
• Bolletí Oficial de la Prelatura de l'Opus Dei
• Centre de Documentació i Estudis Universitat de Navarra
• Sant Josepmaria Escrivà, fundador de l'Opus Dei
• Obres completes de Josepmaria Escrivà, fundador de l'Opus Dei, en diversos idiomes
• Vídeo amb testimonis sobre l'Opus Dei Per la Fundació Tajamar, Obra Corporativa de l'Opus Dei.
• Fòrum per ajudar a ex-membres de la Prelatura de l'Opus Dei
• [3]