Diego Velázquez

De Viquipèdia

Venus del mirall

Diego Rodriguez de Silva Velázquez (o Velásquez), (Sevilla, 6 de juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660). És el principal pintor espanyol i un dels artistes més valorats i influents internacionalment. Com pintor de la cort espanyola, pinta a la família reial, escenes històriques però també destaca pels seus retrats. Visqué al Segle d'Or.

[edita] Biografia

Autoretrat de 1630 (aprox.)

Va ser batejat (data massa pròxima a la de naixement) a Sevilla el 6 de juny de 1599 . El seu pare era d'origen noble i portuguès i la mare, sevillana, pertanyia probablement a la hidalguia.

Quan tenia deu anys va entrar com aprenent al taller del pintor Francisco Herrera el Viejo i després al de Francisco Pacheco que va influir tant en la manera d'orientar la carrera com en l'estil de Velàzquez

Als 19 anys es va casar amb la filla de Pacheco i aquest li va preparar l'entrada com a pintor de la cort aconseguint que fes el retrat de Felip IV el 1623

A més de pintor reial també tenia altres càrrecs i obligacions en la Cort com a mestre de cerimònies que li restaven temps per a l'art. El 1659, un any abans de morir, va obtenir l'Orde de Santiago que era una distinció molt desitjada pel pintor

[edita] Estades a Itàlia

Va tenir molta importància per a la maduresa de l’estil pictòric de Velàzquez que l’any 1628 el pintor flamenc Rubens l'aconsellés la visita a Itàlia cosa que Velázquez va fer en dues estades (1629 i 1649) la segona amb l’encàrrec oficial de comprar obres d’art.

A Roma va conèixer directament les obres mestres de Ticià, Tintoretto, Veronese i Caravaggio i també va entrar en contacte personal amb el pintor valencià Josep Ribera.

En la seva estada italiana va realitzar les seves famoses '"Vistes de la Villa Medicis",' considerades com un precedent clar de l’impressionisme.

[edita] Estil

En els seus inicis artístics la seva obra seguia en part l'estil del tenebrisme com es pot apreciar en obres com L'aiguader de Sevilla (1620)

El mateix Velàzquez va manifestar que preferia ser el primer pintor de les coses comunes que el segon en l'art de les coses elevades.

Va aprendre molt estudiant la natura, és considerat un mestre del realisme. De les seves pintures es va dir que sembla que les persones respiren, que els seus cavalls estan plens d’acció i els gossos de vida.

Va tenir la gran habilitat d’utilitzar color, llum espai i ritme d’una manera en la que tots tenen el mateix valor.

Va ser el predecessor de la tècnica moderna de la pintura directa a travès de les seves calculades pinzellades d'aparença espontània.