Tintoretto
De Viquipèdia
Jacopo Comin, més conegut com Tintoretto o Jacobo Tintoretto (Venècia, 29 de setembre de 1518 - Venècia 31 de maig de 1594), va ser un dels grans pintors de l'escola veneciana i probablement l'últim gran pintor del Renaixement italià. En la seva joventut també va rebre el sobrenom de Jacopo Robusti, doncs el seu pare va defensar les portes de Pàdua enfront de les tropes imperials d'una manera bastant robusta.
El seu veritable nom, 'Comin' ha estat descobert recentment per Miguel Falomir, cap del departament de Pintura Italiana del Museu del Prado, i s'ha fet públic arran de la retrospectiva de Tintoretto al museu durant el 2007. Per la seva fenomenal energia i afany a l'hora de pintar va ser apodat El Furiós, i el seu dramàtic ús de la perspectiva i els especials efectes de llum fan d'ell un precursor de l'art barroc. Els seus treballs més famosos són una sèrie de pintures sobre la vida de Jesús i la Mare de Déu a l'escola de Sant Rocco. Jean Paul Sartre va escriure diversos assajos sobre Tintoretto.
[edita] Obra
El seu estil inicialment va seguir a Tiziano. Va evolucionar a partir de 1540, sent de tendència manierista més marcada que els altres dos grans pintors de l'escola veneciana, Tiziano i el Veronès.
És un pintor que pinta amb passió, amb una característica audàcia, una composició molt dinàmica, fa un ús dramàtic de la llum i crea enfàtics efectes de perspectiva, que fan que sembli un artista barroc avançat al seu temps.
Del seu admirat Miquel Àngel pren les anatomies i les postures difícils, sent aquest enèrgic modelatge del cos una novetat a Venècia, però insereix aquest concepte i la perspectiva en un marc molt característic de l'escola veneciana: el color, el paisatge i la llum. Aquesta última cobra singular rellevància en les seves últimes obres, fent-la servir de forma dramàtica.
Va tenir enorme capacitat de treball. Executava una obra després rera altra amb rapidesa, doncs acaparava nombrosos encàrrecs. Aquesta prolífica producció, de més de 300 obres, s'explica, a més, per l'existència d'un taller. Es deia que havia acabat en dos mesos dues pintures històriques cadascuna contenint vint figures, de les quals set eren retrats. Sebastiano del Piombo va assenyalar que Tintoretto podia pintar en dos dies tant com ell en dos anys; Annibale Carracci que Tintoretto va ser, en moltes de les seves obres, semblant a Tiziano, en altres inferior a Tintoretto.
Aquesta era la opnió generalitzada que d'ell tenien els venecians, que sostenien que Tintoretto tenia tres pinzells: un d'or, el segon de plata i el tercer de ferro. Va conrear indistintament el llenç i el fresc. Els temes tractats van ser sobretot religiosos, tant bíblics com evangèlics. Tracta temes religiosos d'iconografia insòlita, com La mort d'Abel o La piscina probàtica. Però, a més, va realitzar nombrosos retrats de magistrats, funcionaris i homes de lletres.
Tintoretto va tenir pocs alumnes. Al seu taller van treballar els seus fills, Marietta i Domenico, així com Paolo Fiammingo, Ludovico Toeput, Martin de Vos d'Anvers i Aliense. A més, va influir en El Greco, qui hagué de conèixer la seva obra durant la seva estada a Venècia. Va Ser descobert com gran mestre durant el segle XX.
[edita] Galeria
 Susana i els vells, 1555-56 |
 San Jordi i el dragó, h. 1560 |
 Trobada del cos de Sant Marc, h. 1562 |
 Traslació del cos de Sant Marc, 1562-1566 |
 L'origen de la Via Làctea, h. 1575-1582 |
 El procurador Marco Grimani, h. 1580 |
 L'última sopar, 1592-94 |
