Sebastiano del Piombo

De Viquip??dia

Sebastiano Luciani (Ven??cia, 1485 ??? Roma, 21 de juny de 1547), m??s conegut com Sebastiano del Piombo, per haver ocupat a partir de 1531 el c??rrec de responsable dels segells de plom ???piombo en itali????? Del Vatic??. Va ser un pintor itali??, protegit per Miquel ??ngel i un dels m??s admirats i influents del Renaixement.

La seua obra representa una s??ntesi entre el colorit de la escola veneciana i les figures monumentals caracter??stiques de la pintura romana. Es distingeixen tres moments en la seua evoluci??: una etapa veneciana, on el colorit de les seues obres recorda al dels seus primers mestres, els pintors Giovanni Bellini i Giorgione; un primer per??ode rom??, ciutat a qu?? arriba en 1511 gr??cies al mecenatge del banquer Agostino Chigi, en el qual assimila l'estil de Rafael i de Miquel ??ngel; i un segon per??ode rom??, despr??s del Saqueig de Roma l'any 1527, en qu?? la seua pintura es torna m??s severa i essencial, d'acord amb l'esperit de la Reforma cat??lica que es plasmar?? posteriorment en les directrius del Concili de Trento.

Piombo va treballar per als homes m??s poderosos del seu temps ???banquers, nobles, ambaixadors, mercaders, papes??? I va influir poderosament en altres grans pintors manieristes ???Especialment en Bronzino??? i tamb?? en la pintura espanyola del seu temps. Va destacar pels seus retrats, pintures mitol??giques i religioses. Molts dels seus quadres s'exposen als museus m??s importants del m??n.

Taula de continguts 1 Biografia 1.1 Ven??cia (1485-1511) 1.1.1 Inicis 1.1.2 Primeres obres 1.1.3 Altar de Sant Joan Cris??stom 1.1.4 Els tres fil??sofs 1.2 Roma (primera ??poca: 1511-1527) 1.2.1 Frescos a la Vil??la d'Agostino Chigi (actual Vil??la Farnesina) 1.2.2 Amistat amb Miquel ??ngel 1.2.2.1 Pietat de Viterbo 1.2.2.2 Tr??ptic per a Vich i Valterra 1.2.3 Competici?? amb Rafael: la Resurrecci?? de Ll??tzer 1.2.4 Capella Borgherini a Sant Pietro in Montorio de Roma 1.2.5 Altres obres romanes (1520-1527) 1.2.6 Saqueig de Roma (1527) 1.3 Roma (2a ??poca: 1529-1547) 1.3.1 ??Fra del Piombo?? 1.3.2 Enemistat amb Miquel ??ngel. ??ltimes obres 2 Influ??ncia en altres pintors 3 La fortuna cr??tica 4 Refer??ncies liter??ries 5 Bibliografia 6 Notes 7 Commons 8 Enlla??os externs

[edita] Biografia

[edita] Ven??cia (1485-1511)

[edita] Inicis

Tal com relata el seu bi??graf Giorgio Vasari, Sebastiano va n??ixer a Ven??cia l'any 1485, fill de Luciano Luciani. Segons el mateix Vasari, la primera vocaci?? de Sebastiano va ser la m??sica (cantava i tocava el lla??t), per?? prompte va sentir curiositat per la pintura i va entrar en contacte amb Giovanni Bellini, i despr??s amb Giorgione, els qui van ser els seus mestres, especialment aquest ??ltim.

[edita] Primeres obres

En el Retrat de dama jove, de Budapest (cap al 1508), a m??s de les influ??ncies de Bellini i Giorgione, s'observa ja la caracter??stica que distingir?? l'obra de Sebastiano: la contraposici?? d'elements en la composici??, que ac?? es mostra en els moviments oposats del bra?? i del cap.

Entre 1508 i 1509 va realitzar els quatre panells de l'orgue de l'esgl??sia de Sant Bartolomeo de Rialto (Ven??cia), encarregats per Alvise Ricci, vicari del temple entre 1507 i 1509. En aquesta obra, la cr??tica ha subratllat la fusi?? de color i espai de Giorgione i l'exaltaci?? de les formes poderosament constru??des, ja en sintonia amb el primer classicisme toscano-rom??; malhauradament, els posteriors repintats posteriors i les restauracions amb tend??ncia ??giorgionesca?? han desnaturalitzat els cridaners i fulgurants colors caracter??stics de Sebastiano.

L'any 1510 va pintar la taula Salom??, ara a la National Gallery de Londres.

[edita] Altar de Sant Joan Cris??stom

Entre 1510 i 1511 va realitzar l'Altar de Sant Joan Cris??stom, encarregat per Caterina Contarini Morosini en el seu testament el 13 d'abril de 1509 i que va ser realitzat despr??s de la mort (1510) del seu marit, Nicol??. Els personatges representats en Sacra conversazione s??n, d'esquerra a dreta, Santa Caterina d'Alexandria, Maria Magdalena, Santa Ll??cia, Sant Joan Cris??stom, Sant Nicolau, Joan el Baptista i Sant Liberal. Giorgio Vasari va atribuir aquesta obra a Giorgione, per?? en la segona edici?? de la Vida dels millors arquitectes, pintors i escultors italians (1568) va admetre l'equivocaci?? i va restituir la seua paternitat a Sebastiano. Els cr??tics posteriors, no obstant, no sempre han estat d'acord, i alguns assenyalen que, almenys, el disseny del quadre ??s de Giorgione; altres asseguren que la composici?? ??s totalment estranya a Giorgione, qui mai es va interessar a lligar les figures en composicions harm??niques, en ??masses articulades, tancades en la seua complexitat per?? individualitzades en un moviment potencial??^[1] com ac?? es mostra en la relaci?? contrastada entre els dos sants de la dreta, Joan el Baptista i Liberal. A m??s, la dataci?? dels testaments dels poderdants (en particular, els de Nicol??, datats entre el 4 i el 18 de maig de 1510), exclouen la intervenci?? de Giorgione, mort a l'octubre de 1510, un termini de temps massa curt per a realitzar l'obra, ateses les seues dimensions i la lentitud amb qu?? els marmessors solien avan??ar els diners per a executar aquestes comandes testament??ries.^[2] Segons el parer de Lucco,^[3] les novetats que s'aprecien en aquesta obra es troben en la composici??: s'evita la visi?? frontal caracter??stica d'aquesta mena d'altars i es presenta a les figures serenes i relaxades, en un paisatge crepuscular: el titular, Cris??stom, est?? representat desposse??t dels seus atributs episcopals, i llegeix tranquil??lament.

[edita] Els tres fil??sofs

L'??ltima not??cia de l'activitat art??stica veneciana de Sebastiano est?? documentada per Marcantonio Michiel, que el 1525 anota haver vist en casa del patrici Taddeo Contarini un llen?? titulad Els tres fil??sofs, comen??ada per Giorgione, per?? acabat (??finita??) per Sebastiano.^[4]

[edita] Roma (primera ??poca: 1511-1527)

A la primavera de 1511 la seua fama s'havia est??s tant que el poder??s banquer Agostino Chigi el va invitar a anar a Roma:

??	Complaent-li [a Agostino Chigi] a m??s de la seua pintura el que sabera tocar tan b?? el lla??t i fora dol?? i agradable en la conversa. No va ser gran treball portar a Sebastiano a Roma perqu??, sabent ell quant aquesta p??tria comuna ha ajudat als grans enginys, va trobar-se m??s que encantat.	??
???Giorgio Vasari, Vides dels millors pintors, escultors i arquitectes, 1568

[edita] Frescos a la Vil??la d'Agostino Chigi (actual Vil??la Farnesina)

El primer enc??rrec que va rebre Sebastiano va ser a l'agost de 1511. Agostino Chigi li va encomanar la pintura de diverses llunetes de la volta d'una de les sales ???anomenada la Loggia de Galatea??? del palau que el banquer posse??a al Trastevere, conegut avui com Vil??la Farnesina per haver estat posteriorment adquirida pel cardenal Alexandre Farnese. Hi va reproduir episodis mitol??gics extrets dels Fastos i, sobretot, de Les Metamorfosis d'Ovidi: Tereu persegueix a Filomela i Procne; Aglauros i Herse; D??dal e ??car; Juno; Escil??la talla els cabells a Nisos; La caiguda de Faet??; B??rees rapta a Oritia; Z??fir i Flora; i, finalment, un Cap gegant??. Totes aquestes pintures estaven acabades amb seguretat al gener de 1512; mesos despr??s va afegir un Polifem davall la lluneta de D??dal i ??car. En aquesta L??gia de Galatea tamb?? van treballar Baldassarre Peruzzi i Rafael.^[5]

L'any 1512 va pintar el retrat anomenat Fornarina (Galeria dels Uffizi) i el Retrat del cardenal Ferry Corondolet i el seu secretari del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, al qual queda palesa la influ??ncia en la presentaci?? dels personatges de Rafael, mentre que el paisatge daurat i les arquitectures s??n plenament venecianes. El mateix pot dir-se de La mort d'Adonis (Flor??ncia, Uffizi), de la mateixa data que els anteriors.

El Retrat d'home (Sz??pmuv??szeti Museum, Budapest, vers 1515) va ser atribu??t a Rafael i, per aix??, va ser adquirit en 1895 pel museu a canvi d'una enorme suma. S'hi pot apreciar de nou el colorit propi de Sebastiano, la seua s??ntesi compositiva entre les escoles pict??riques romana i veneciana i la seua tend??ncia a simplificar els detalls en els retrats.

[edita] Amistat amb Miquel ??ngel

Durant els anys de rivalitat entre Rafael i Miquel ??ngel: Vasari afirma que Sebastiano apreciava l'obra d'ambd??s, tot i que Miquel ??ngel se'l va voler guanyar per a la seua causa ??perqu?? molt li agradava el seu colorit i la seua gr??cia??.

[edita] Pietat de Viterbo

Ambd??s van col??laborar en la Pietat de l'esgl??sia de Sant Francesc de Viterbo (col??locada a l'altar l'any 1516, avui al Museu C??vic de Viterbo). Segons Vasari, va ser pintada per Sebastiano sobre un dibuix de Miquel ??ngel, del qual es conserva algun esb??s preparatori. Aquesta obra est?? considerada l'obra mestra de Sebastiano: despullada, severa, quasi arcaica, ??la soledat sense esperan??a que separa a la Mare petrificada del Fill mort, i ambd??s d'un D??u Pare anul??lat per l'audac??ssima idea [...] de prolongar el moment evang??lic de les tenebres sobre el m??n m??s enll?? de la mort sobre la creu?? (Marco Rosci).

[edita] Tr??ptic per a Vich i Valterra

L'ambaixador espanyol a Roma, el valenci?? Jeroni Vich i Vallterra, li va encarregar un tr??ptic l'any 1516, avui dividit. El panell central (Lamentaci?? sobre el cad??ver de Crist) es conserva al Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg; el lateral dret (Aparici?? de Crist als ap??stols) es d??na per desaparegut (es conserva una c??pia atribu??da a Francesc Ribalta a Olomuc, Rep??blica Txeca); el lateral dret (Davallament de Crist al limbe) es conserva en el Museu del Prado de Madrid. Aquesta obra va passar a pert??nyer a la corona espanyola perqu?? el besn??t de l'ambaixador, Diego Vich, va pagar amb ella un deute amb el rei Felip IV; Diego Vel??zquez va portar la pintura al monestir de Sant Lloren?? de l'Escorial. L'obra va romandre a la sagristia del monestir fins al seu ingr??s en 1839 en la col??lecci?? del Museu del Prado. Aquest llen?? destaca pel seu ??s de la llum i pel contrast de clarobscurs, una caracter??stica impr??pia del seu temps que anuncia el que ser?? l'est??tica caravaggesca.

[edita] Competici?? amb Rafael: la Resurrecci?? de Ll??tzer

L'estil de Sebastiano i la seua reputaci?? el van convertir en un seri??s competidor de Rafael i en la seua alternativa, el que va quedar ben pal??s quan el cardenal Juli de M??dici els va encarregar a finals de 1516 sengles pintures destinades a l'altar de la seua seu episcopal de Narbona: Rafael pintar?? la Transfiguraci?? i Sebastiano La resurrecci?? de Ll??tzer (acabada l'any 1519, avui a la National Gallery de Londres). La correspond??ncia entre Leonardo Sellajo i Miquel ??ngel ens informa d'alguns detalls de la competici??: per exemple de la gran inquietud que sentia Rafael i dels seus intents, segons Buonarroti, per evitar que Sebastiano acabara la seua obra, perqu?? en temia la comparaci??. Al setembre, Miquel ??ngel escriu que Sebastiano ??fa miracles, de manera que des d'ara es pot dir que ha guanyat??. L'autor de L'Escola d'Atenes encara no havia comen??at la seua taula i al juliol de 1518 Sebastiano escriu a Miquel ??ngel que ha ralentit el seu treball perqu?? ??no vull que Rafael veja la meua obra fins que ell tinga enllestida la seua??. Acabada al maig de 1519, l'obra va ser exposada al palau del Vatic?? per primera vegada al desembre ??amb grans elogis de tots i del papa?? i per segona el 12 d'abril de 1520, junt amb la incompleta Transfiguraci?? de Rafael, el qual havia mort sis dies abans. Pel que fa a la Resurrecci?? de Ll??tzer escriu Vasari: ??va ser pintada amb dilig??ncia grand??ssima, sota ordre i dibuix en algunes parts de Miguel ??ngel??. La composici?? es desenvolupa en dos fluxos de figures disposades en diagonal i s'obri sobre un paisatge que, si b?? al??ludeix a una Roma de fantasia, tamb?? recorda (amb major aspror) els paisatges giorgionescos. Algunes figures monumentals recorden a Buonarroti, mentre que l'alternan??a de colors freds i c??lids i el sentit atmosf??ric, que d??na severitat a l'escena, s??n essencialment de Sebastiano. Despr??s de la mort de Rafael, Sebastiano tractar?? que se li encomane la decoraci?? de la Sala dels pont??fexs al Vatic??, per?? sense reeixir-hi. Va acceptar l'enc??rrec de completar la decoraci?? de la capella Chigi a Santa Maria del Popolo i va iniciar l'any 1532 la Nativitat de la Mare de D??u de l'altar, per?? no va arribar a acabar-la. Els hereus d'Agostino Chigi van encomanar-ne a Francesco Salviati la finalitzaci?? i la de la resta de la decoraci?? de la capella.

Al desembre de 1520, Sebastiano va tenir un fill a qui va posar el nom de Luciano i del qual va ser padr?? Miquel ??ngel.

[edita] Capella Borgherini a Sant Pietro in Montorio de Roma

El mercader Pierfrancesco Borgherini admirava la Pietat pintada per Sebastiano a Viterbo i li va encarregar al pintor decorar la seua capella a l'esgl??sia de San Pietro in Montorio de Roma. El 6 de setembre de 1521 Sebastiano va comunicar a Miquel ??ngel la seua intenci?? de pintar a l'oli el mur i li va sol??licitar ajuda. Miquel ??ngel li va enviar el dibuix de Crist a la columna, que Sebastiano pintar?? finalment l'any 1524 (el petit dibuix de Miquel ??ngel es conserva avui dia al British Museum).

Al mar?? de 1524 la decoraci?? de la tota la capella Borgherini estava acabada. Vasari lloa a les seues Vides la gran qualitat t??cnica de la pintura i l'atenci?? amb qu?? Sebastiano hi va treballar.

[edita] Altres obres romanes (1520-1527)

De 1520 data el seu notable Martiri de Santa ??gata (Palau Pitti, Flor??ncia) i, potser, la Sagrada Fam??lia de la catedral de Burgos (llen?? comprat a Roma pel canonge Gonzalo D??az de Lerma per a instal??lar-lo a la seua capella funer??ria) en el qual mostra l'assimilaci?? de l'estil monumental de Miquel ??ngel i la dol??or pr??pia de Rafael. L'any 1521 va concloure la Visitaci?? (avui al Louvre). El seu protector, Juli de M??dici, va ser elegit papa el 19 de novembre de 1523: adoptar?? el nom de Climent VII.

L'any 1525 va completar la Flagel??laci?? de Crist de Viterbo i el Retrat d'Anton Francesco degli Albizzi (Museum of Fine Arts, Houston). De 1526 s??n els retrats d'Andrea Doria, de Climent VII i de Pietro Aretino, aquest ??ltim molt lloat per Vasari, el qual destaca la semblan??a amb el model, la seua gran qualitat pict??rica i el virtuosisme de la t??cnica de Sebastiano:

??	Est?? tan ben fet que, a m??s d'assemblar-se-li, ??s una pintura magnifiqu??ssima per a advertir la difer??ncia de cinc o sis classes de negres que hi ha emprat: vellut, ras, seda, dom??s i drap, i una barba negr??ssima sobre aquells negres, tan ben enfilada que no pot ser millor al viu i natural [...]. Misser Pietro va donar aquesta pintura a la seua p??tria, i els seus ciutadans l'han col??locada a la sala p??blica del seu Consell, donant aix?? honor a la mem??ria del seu il??lustre ciutad?? i rebent-ne no menys d'ell.	??
???Giorgio Vasari, Vides..., 1568

[edita] Saqueig de Roma (1527)

Durant el Saqueig de Roma (maig de 1527) Sebastiano es va refugiar primer al Castel Sant'Angelo; despr??s s'ha documentat la seua pres??ncia a Orvieto (mar?? de 1528) i al juny a Ven??cia, on l'11 d'agost dota la seua germana Adriana i despr??s ??s testimoni en la boda del pintor Vincenzo Catena. Tornar?? a Roma a finals de febrer de 1529: el seu Crist carregat amb la creu (Museu del Prado, Madrid) va ser pintat a finals d'aquest any. ??s una composici?? frontal, despullada, amb grans zones d'ombra, en sintonia amb el nou clima espiritual posterior al Saqueig de Roma, que caracteritzar?? a la pintura sacra de l'??poca del Concili de Trento. L'obra va passar a les col??leccions reals espanyoles i va ser exposada al monestir de Sant Lloren?? de l'Escorial, on va ser tan apreciada que, segons informa fra Jos?? de Sig??enza, es va col??locar l'original en el cor, sobre la cadira del prior, amb una intenci?? alli??onadora:

??	Hi ??s un Jesucrist carregat amb la creu, tan viu i corprenedor que hom no pot contemplar-lo sense plorar. Pertany aquesta a Sebastiano del Piombo, gran company i seguidor del Buonarroti, i per ser pe??a de tanta estima es va posar en lloc tan insigne i tan aposta, i no sense consideraci??, perqu?? els Prelats entenguen que aquella cadira no t?? menor cens ni menor c??rrega que la imitaci?? d'aquell Senyor, pr??ncep dels pastors, que va portar sobre els seus muscles la creu en qu?? es van pagar els danys que van fer i faran totes les seues ovelles.	??
???Fra Jos?? de Sig??enza: Tercera part de la Hist??ria de l'orde de Sant Jeroni (1605)[6]

D'aquesta obra es van encomanar dues c??pies m??s que es van penjar a la sagristia i el vest??bul, de les quals tamb?? d??na not??cia Fra Francisco de Santos.^[7]

[edita] Roma (2a ??poca: 1529-1547)

[edita] ??Fra del Piombo??

El 24 de febrer de 1531 Sebastiano va escriure a Miquel ??ngel una carta en qu?? mostra l'abatiment del seu ??nim despr??s dels successos del Saqueig de Roma. Aqueix mateix any va rebre el c??rrec de piombatore pontificio (a???? ??s, el responsable de guardar els segells de plom -piombo en itali??, d'ac?? el seu sobrenom a partir de llavors- amb els que es marcaven les butles i les cartes apost??liques). Aquest ofici comportava l'obligaci?? de vestir h??bit: ??Si em veres de frare?? ???Li escriu a Miguel ??ngel??? ??estic segur que riuries. Jo s??c el m??s bell frar??s de Roma, cosa que mai no hauria imaginat??.

[edita] Enemistat amb Miquel ??ngel. ??ltimes obres

L'any 1534 es va trencar l'amistat entre Sebastiano i Miquel ??ngel.

??	An?? a pintar la fa??ana de la capella del papa, on avui dia s'hi troba el Judici de Buonarroti, i va haver-hi entre ells certa tensi??, perqu?? Sebastiano havia persuadit al papa perqu?? obligara a Miquel ??ngel a pintar a l'oli, mentre que aquest volia fer-ho al fresc. Llavors, sense dir ni s?? ni no i dissimulant davant fra Sebastiano, Miquel ??ngel va passar mesos sense posar m?? a l'obra; per?? sent sol??licitat, finalment va dir que nom??s la faria al fresc, i que el color de l'oli era un art de dona i de persones c??modes i peresoses, com fra Bastiano; i aix?? es va haver de treure el morter aplicat per ordre del frare, i tot es va disposar de manera que poguera treballar al fresc i Miquel ??ngel es va posar m?? a l'obra, per?? sense oblidar la inj??ria que havia rebut de fra Sebastiano, al qual va odiar fins quasi la seua mort.	??
???Vasari, Vides..., 1568

Normalment s'atribueix a del Piombo el Retrat del cardenal Reginald Pole, tot i que alguns historiadors importants^[8] consideren que aquesta obra pertany a Perin del Vaga at??s el seu car??cter intel??lectual i rafaelesc. Durant aquesta etapa a Roma Sebastiano accentu?? l'aspecte escult??ric de les seues figures (a la manera miquelangelesca) per?? va continuar mostrant la influ??ncia de Rafael, especialment a les figures de la Mare de D??u; com ara a la Mare de D??u del vel (Museu de Capodimonte, N??pols), pintada per al papa Pau III i considerada una de les obres mestres de l'autor.^[9]

L'any 1539 va acabar la Pietat encarregada per Ferrante Gonzaga (cardenal de M??ntua) el 1533 per a regalar-li-la a Francisco de los Cobos, secretari d'Estat del rei Carles I d'Espanya. L'obra va arribar a Espanya l'any 1540 i estava destinada al temple funerari de de los Cobos que, dedicat al Salvador, es constru??a a ??beda. Les obres d'aquest temple es van prolongar fins al 1559. Durant aquest temps, l'obra va ser estudiada i molt imitada pels pintors i els escultors espanyols. Es va conservar durant molt de temps a Sevilla, a la Casa de Pilatos, fins que va ser cedida en dip??sit al Museu del Prado de Madrid.

Al voltant de 1540 va pintar el Crist carregat amb la creu de Budapest. La figura est?? representada amb la major essencialitat (falta, per exemple, la corona d'espines), com intentant representar el dolor per si mateix, universal: Crist, tot un amb la creu, emergeix violentament d'un espai buit i amplificat, estenent els dits nerviosos davant de l'espectador. Per a Federico Zeri, mostra ??un sentit de gravetat seca i dolorosa, una concentraci?? sobre el tema sacre amb intencions inequ??vocament meditatives, que contrasta extremadament amb la lliure idealitzaci?? de les seues pintures juvenils??.^[10]

Durant els seus ??ltims anys, a causa de les seues responsabilitats en la Cancelleria romana, gaireb?? no va pintar o, almenys, no es conserven not??cies certes sobre la seua producci?? pict??rica (Vasari afirma que s'havia fet tan c??mode que quan havia de treballar ??li feia mal l'??nim infinitament??).

Sebastiano del Piombo va morir a Roma el 21 de juny de 1547.

[edita] Influ??ncia en altres pintors

La seua influ??ncia va ser molt gran sobre la pintura manierista romana i florentina (a Flor??ncia ser?? Bronzino qui millor assimile l'estil de del Piombo, especialment en els seus retrats). L'obra de Sebastiano del Piombo tamb?? era coneguda i admirada a Espanya i va influir en els pintors de l'??rea valenciana, sobretot en Vicent Macip i Joan de Joanes^[11]

[edita] La fortuna cr??tica

Els seus contemporanis no van tenir dubtes sobre la grandesa de del Piombo, excepte Dolce, bi??graf de Tici??, que el considerava inferior a aquest.^[12] Va ser lloat per Ariosto (??Bastiano [...] honra a [...] Ven??cia??), per Michiel,^[13] per Pietro Aretino (??Sebastiano, pintor meravell??s??), per Biondo^[14] i, finalment, per Vasari, el qual considerava a del Piombo a l'al??ada de Rafael i Tici?? i, despr??s de la mort del primer, el millor pintor de Roma (per descomptat, per darrere de Miquel ??ngel, que segons el seu criteri era un artista incomparable amb cap altre i inabastable).

Durant el segle XVII no es va escriure res significatiu sobre del Piombo. Al XVIII, Zanetti va tractar sobre els or??gens de Sebastiano: ??No va haver-hi ning??, despr??s de Tici??, que s'acostara m??s al colorit i a la for??a del car??cter giorgionesc que aquest pintor, qui [...], conservant la deguda mesura, va arribar a pintar molt gustosament, amb for??a i rellev??ncia, sobre els vertaders camins de Giorgione, d'on li ve molt d'honor. I no nom??s a Ven??cia, sin?? tamb?? a Roma, on va portar aquell nou i bell mode de pintar??.^[15]

Al segle XIX la historiografia es professionalitza. Els cr??tics el consideren un ecl??ctic i distingeixen dues etapes a la seua obra: la veneciana (giorgionesca) i la romana (rafaelesca i miquelangelesca): ??Educat a l'Escola Veneciana, poc despr??s de la seua arribada a Roma va perdre gradualment la seua originalitat, imitant quasi servilment Buonarroti i Sanzio. La seua m??xima: dibuix de Miguel ??ngel i color de Tici?? va ser transportada a Ven??cia i va arribar a ser gaireb?? un refrany vulgar: vegeu-lo posat sobre la porta de Tintoretto??.^[16]

Al segle XX es renova l'inter??s per l'obra de del Piombo i per la seua personalitat. Fiocco refuta que es tracte d'un ecl??ctic que imitara diferents estils de manera h??brida o sense sinceritat: ??va saber ser genialment i eminentment evolutiu. L'eclecticisme no era llavors una formulaci?? ret??rica. Passar de l'estil c??lid i past??s veneci?? al dibuix prec??s florent??, atenuar lentament les lluminositats de les tintes per a tancar-les amb l'??nic recurs del clarobscur [...], amb cert flamejat de colors, aix?? no ??s propi d'un pintor sense energia o sense dots originals??.^[17]

Per a Pallucchini, a del Piombo li va faltar fantasia inventiva: ??Sentia la imperiosa exig??ncia de recolzar-se en visions ja concretades per altres artistes, filtrant-les a trav??s del tam??s d'una sensibilitat cr??tica [...] Naturalment, el punt d'arribada s'hi troba molt lluny i ??s molt diferent del d'eixida??.^[18]

Finalment, Zeri i Argan identifiquen en del Piombo el personatge que, servint de pont entre Rafael i Miquel ??ngel, orienta l'art vers els ideals religiosos de la Contrareforma.^[19]

[edita] Refer??ncies liter??ries

Manuel Mujica L??inez el cita en les seues novel??les L'escarabat i, sobretot, en Bomarzo, on apareix el retrat que va fer d'un dels personatges principals, Giulia Gonzaga.

[edita] Bibliografia

• Vasari, Giorgio. Le Vite de' pi?? eccellenti architetti, pittori, e scultori italiani, da Cimabue insino a' tempi nostri. 1568.

Edici?? en espanyol: Vasari, Giorgio: Las vidas de los m??s excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos. Traducci??n: Giovanna Gabriele Mu??iz. Madrid, Catedra, 2002, ISBN 84-376-1974-2.

• Zanetti, A. M. Della Pittura Veneciana. 1771
• Lanzi, L. Storia pittorica della Italia. 1809
• D??ssler, L. Sebastiano del Piombo. Basilea, 1942.
• Pallucchini, R. La pittura Veneziana del Cinquecento. Novara, 1944.
• Pallucchini, R. Sebastian Viniziano. Mil??, 1944
• Longhi, R. Viatico per cinque secoli di pittura Veneciana. Flor??ncia, 1946
• Onorato, M. Sebastiano del Piombo. Ferrania, 1952.
• Fenyo, I. Der Kreuztragende Christus Sebastiano del Piombo's in Budapest. 1957. Acta Historiae Artium. I, p. 151 i ss
• Zeri, F. Pittura e Controriforma. 1957 [reedici??: 2001]. Vicenza: Neri Pozza. ISBN 88-7305-825-6
• Salvini, R. Note sui ritratti sebastianeschi di Clemente VII. 1959. Emporium
• Larsen, E. A Contribution to Sebastiano del Piombo's.... 1960. L'Arte, 59, p. 209 i ss
• Camesasca, E. Sulla scia di Sebastiano del Piombo. 1963. Il Vasari.
• Safarik, E. Contributi all'opera di Sabastiano del Piombo. 1963. Arte Veneta.
• Pallucchini, R. Sebastiano del Piombo. Mil??, 1966.
• Gould, Cecil. The Raising of Lazarus by Sebastiano del Piombo. Londres, 1967.
• Argan, Giulio Carlo. Storia dell'arte italiana. Flor??ncia, 1968
• Volpe, C. i M. Lucco. L'opera completa di Sebastiano del Piombo. Mil??: Rizzoli, 1980.
• Hirst, Michael. Sebastiano del Piombo. Oxford: Oxford University Press, 1981. ISBN 0-19-817308-3
• Gentili, A. I Bertini, C. Sebastiano del Piombo: pala di San Giovanni Crisostomo. Ven??cia, 1985
• Benito Dom??nech, Fernando. Sobre la influencia de Sebastiano del Piombo en Espa??a: a prop??sito de dos cuadros suyos en el Museo del Prado. Bolet??n del Museo del Prado, 1988. Vol. 9, n??m. 25-27, ps. 5-28. ISSN 0210-8143
• Mena, Manuela. Sebastiano del Piombo en Espa??a. Madrid: Museu del Prado (cat??leg de l'exposici??), 1995. ISBN 84-87317-42-1

[edita] Notes

[edita] Commons

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Sebastiano del Piombo

[edita] Enlla??os externs

• Biografia a les vides de G. Vasari edic. Torrentina 1550 + imatges
• Sebastiano del Piombo a Artcyclopedia
• Obres de del Piombo a la National Gallery de Londres (imatges i articles)
• Obres de del Piombo a la Galeria degli Uffizi, Flor??ncia (imatges i fitxa t??cnica)
• article sobre el Descens de Crist al limbe del Museu del Prado
• article sobre el Polifem de la Vil??la Farnesina, Roma
• article sobre el Retrat de Ferry Carondelet amb els seus secretaris (Madrid, Thyssen)