Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Escola veneciana - Viquip??dia

Escola veneciana

De Viquip??dia

L'Escola Veneciana de m??sica, ??s un terme usat per descriure els compositors que van treballar a Ven??cia en el per??ode compr??s aproximadament entre 1550 i 1610. Les composicions policorals venecianes de finals del segle XVI van ser molt famoses en la seva ??poca i van influir en m??sics d'altres pa??sos.

Bas??lica de Sant Marc (Ven??cia)
Bas??lica de Sant Marc (Ven??cia)

Conjuntament amb el desenvolupament de la monodia i l'??pera a Flor??ncia, les innovacions de l'escola veneciana marquen la transici?? de la Renaixement al Barroc musical.

Taula de continguts

[edita] Desenvolupament de l'escola

Diversos factors van servir per impulsar el desenvolupament de l'Escola Veneciana:

  • El primer factor va ser pol??tic. Despr??s de la mort de Papa Lle?? X (1521), i el saqueig de Roma (1527), l'organitzaci?? musical a Roma, que durant molt de temps va dominar la cultura europea, va quedar eclipsada. Molts m??sics es van traslladar a altres llocs i Ven??cia era una de les alternatives m??s engrescadores. [1]
  • Una altres factor, i molt determinant, ve com a conseq????ncia de les caracter??stiques de la Bas??lica de Sant Marc de Ven??cia, amb una arquitectura espaiosa i amb dos orgues ubicats en costats oposats. Aquest fet impulsava als compositors a tenir present d'aquesta realitat. Aix?? es va desenvolupar un gran estil antif??nic, on diferents grups corals i instrumentals, executaven les seves parts de vegades en oposici??, de vegades en conjunt, units pel so de l'orgue. El primer compositor en fer fam??s aquest efecte va ser Adrian Willaert, que va ser nomenat mestre de capella de Sant Marc el 1527, i va romandre en aquest c??rrec fins a la seva mort el 1562. Gioseffo Zarlino, un dels m??s influents te??rics de la m??sica de l'??poca, va anomenar Willaert "el nou Pit??gores", i la influ??ncia de Willaert va ser profunda, no nom??s com a compositor sin?? com a mestre, ja que la majoria dels compositors de l'escola van estudiar amb ell.
  • L'altre factor que va promoure aquest ric per??ode de creativitat musical va ser la impremta. A comen??aments del segle XVI, la ciutat de Ven??cia, pr??spera i estable, es va convertir en un important centre d'edici?? de m??sica; els compositors van venir des de tota Europa per beneficiar-se de la nova tecnologia, que llavors nom??s comptava amb unes d??cades de desenvolupament. Reconeguts compositors d'altres parts d'Europa, especialment de Flandes i Fran??a, van viatjar especialment a Ven??cia. L'ambient musical de la ciutat va perdurar fins i tot ben entrat el segle XVII.

Es compara, de vegades, l'escola musical veneciana amb la pintura de l'??poca, en la qual ambdues fan un ??s intens del color, que en el cas de la m??sica t?? relaci?? amb el dramatisme sonor i amb uns marcats contrastos.

[edita] Progressistes i conservadors

En la d??cada de 1560, dos grups van desenvolupar l'Escola Veneciana amb perspectives diferents: un grup progressista, liderat per Baldassare Donato, i un grup conservador, guiat per Zarlino, que era llavors el mestre de capella. Els membres del grup conservador tendien a seguir l'estil polif??nic de l'Escola Holandesa o Escola francoflamenca, incloent compositors com Cipriano de Rore, Zarlino, i Claudio Merulo, posteriorment tamb?? Andrea i Giovanni Gabrieli. Les disputes entre ambd??s b??ndols van tenir la seva eclosi?? el 1569, amb un dram??tic duel p??blic entre Donato i Zarlino, durant la festa de Sant Marc.

Un altre punt de confrontaci?? entre els dos grups va ser si corresponia o no que els "estrangers" poguessin assumir el c??rrec m??xim de mestre de capella a Sant Marc. Aparentment el grup que pretenia afavorir als talents locals va prevaler en aquesta contesa, ja que el 1603 el c??rrec el va obtenir Giovanni Croce, succe??t per Giulio Cesare Martinengo en 1609 i, posteriorment, per Claudio Monteverdi el 1613.

La culminaci?? de l'escola veneciana va produir-se al voltant de 1580, quan Andrea i Giovanni Gabrieli van compondre enormes obres per a m??ltiples cors, grups de metalls i instruments de corda i orgue. Aquestes obres s??n les primeres en incloure indicacions din??miques, i tamb?? en incloure instruccions per a la instrumentaci??. L'aportaci?? dels organistes de l'escola, en particular de Claudio Merulo i Girolamo Diruta va comen??ar a definir un estil instrumental i t??cnic que posteriorment es va traslladar al nord d'Europa, culminant amb les obres de Sweelinck, Buxtehude, i fins i tot Bach.

El terme Escola Veneciana tamb?? s'usa per distingir-la de la molt diferent, encara que contempor??nia, Escola Romana. Altres importants centres d'activitat musical a It??lia en l'??poca van incloure Flor??ncia, el bressol de l'??pera, Ferrara, N??pols, P??dua, M??ntua i Mil??.

[edita] Principals representants

Entre els m??sics m??s destacats de l'Escola Veneciana es troben:

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Blanche Gangwere (2004), Music History During the Renaissance Period, 1520???1550. Westport, Connecticut, Praeger Publishers, p. 246.

[edita] Bibliografia

  • Diversos articles, incloent "Venice" a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1561591742
  • Gustave Reese, Music in the Renaissance. New York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0393095304
  • Manfred Bukofzer, Music in the Baroque Era. New York, W.W. Norton & Co., 1947. ISBN 0393097455
  • Harold Gleason y Warren Becker, Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I). Bloomington, Indiana. Frangipani Press, 1986. ISBN 089917034X
  • Eleanor Selfridge-Field, Venetian Instrumental Music, from Gabrieli to Vivaldi. New York, Dover Publications, 1994. ISBN 0486281515
  • Denis Arnold, Monteverdi. London, J.M. Dent & Sons Ltd, 1975. ISBN 0460031554