Basílica de Sant Marc (Venècia)
De Viquipèdia
La Basílica de Sant Marc (en italià Basilica di San Marco) és l’església principal de Venècia, de gran importància religiosa, històrica i, ara, turística.
Taula de continguts |
[edita] Història
Una primera església es va aixecar en aquest lloc el 829 per allotjar dignament el cos de l’evangelista sant Marc, les relíquies del qual havien estat portades, segons sembla, d’Alexandria. A més de la devoció al cos del sant, la basílica estava estretament vinculada a l’autoritat dels duxs. Aquella primitiva església va acabar incendiada el 976 i refeta amb rapidesa. La devoció a les relíquies havia popularitzat el lloc; aquest fet, juntament amb l’augment de la potència econòmica de Venècia, va permetre, el 1063, l’inici de la construcció de la basílica actual. Deu anys després ja era acabada, però la seva decoració va anar enriquint-se en el decurs dels anys amb la intervenció de la ciutat, que també resultava afavorida per la protecció del mateix patró: sant Marc.
[edita] Exterior
Exteriorment, l’església presenta una sèrie de cinc portals, sota cinc arcades decorades en diverses èpoques. D’aquestes portes cal esmentar especialment la primera de l’esquerra (anomenada de San Alipio), que encara conserva un bell mosaic del segle XIII, que curiosament representa la mateixa basílica de l’època. Sobre els portals corre una terrassa on s’hi troben les reproduccions dels cavalls de bronze daurat que ara es conserven a l’interior de la basílica. L’església està rematada per una sèrie de cúpules revestides de plom i que caracteritzen l’edifici.
A la dreta de la basílica (és a dir, al sud) es troba la Piazzetta di San Marco. Encastats a l’edifici podem veure les figures en pòrfir dels Tetrarques; al seu costat unes columnes siríaques, del segle VI, que es van portar a Venècia al segle XII, des de Sant Joan d’Acre. La façana nord (a la Piazzetta dei Leoncini) és la més recent i s’hi pot veure una bona mostra d’elements arquitectònics de la primitiva església encastats als murs.
El nàrtex, el forma de “L”, està revestit de marbres policroms. Les voltes presenten una esplèndida decoració amb mosaic, de diferents èpoques; hi destaquen els corresponents al segle XIII per la seva antiguitat i particular bellesa ( el més antic és el mosaic de la creació)
[edita] Interior
L’interior mostra un ambient característic, que li és donat per la seva arquitectura (de planta de creu grega) i les cúpules íntegrament recobertes de mosaics amb fons d’or. Hi ha unes galeries elevades, suportades per columnes, que conformen unes tribunes estretes que hom diu que eren reservades antigament a les dones. El paviment del segle XII mostra també una bella decoració en mosaic.
Del seu mobiliari destaca particularment el retaule d’or (la Pala d’Oro) de l’altar major, una extraordinària peça d’orfebreria amb elements ben antics (segle V) i altres de posteriors. La configuració actual li fou donada el 1345.
El Tresor mostra, entre d’altres, una excepcional sèrie de peces procedents de Constantinoble. Des del nàrtex es pot accedir al nivell superior, on hi ha un museu on es conserven els originals dels cavalls de Sant Marc que es van portar de l’hipòdrom de Constantinoble.
[edita] Enllaços externs
- Basílica de Sant Marc (italià) (anglès)
