[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Le Vite - Viquipèdia

Le Vite

De Viquipèdia

Portada del llibre
Portada del llibre

Les Vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes, o Le Vite delle più eccellenti pittori, scultori, ed architettori en la seua versió original italiana, és una obra que conté una sèrie de biografies d'artistes escrites pel pintor i arquitecte italià del segle XVI Giorgio Vasari, considerada «potser l'obra més famosa, i fins i tot actualment la més llegida entre la literatura antiga sobre art»,[1] «Una de les obres més influents sobre art del Renaixement italià"[2], i «un dels textos fonamentals de la història de l'art».[3] El títol complet s'abreuja normalment a Vite o Le Vite.

Taula de continguts

[edita] Història

Cal dir primer de tot que amb Le Vite, Vasari va crear el gènere de les enciclopèdies sobre biografies d'artistes que encara sobreviu avui dia. Va encunyar el terme "Renaixement" (rinascita) en lletra impressa, com a consciència del renàixer de les arts que es venia vivint des del temps de Leone Battista Alberti.[4] Le Vite va ser editada per primera vegada l'any 1550 a Florència, per Lorenzo Torrentino,[5] i va ser dedicada al Gran Duc Cosme I de Mèdici. Inclou un valuós tractat sobre tècniques artístiques. Va ser parcialment reescrita i ampliada l'any 1568 i proveïda amb gravats de retrats d'artistes (alguns d'ells inventats).

L'obra palesa un permanent i notori biaix en favor dels florentins i tendeix a atribuir-los tots els nous desenvolupaments de l'art renaixentista — per exemple la invenció del gravat. L'art venecià en particular, és sistemàticament obviat.[3][6] Entre la seua primera i segona edició, Vasari va visitar Venècia, i per tant la segona edició presta més atenció a l'art venecià (incloent-hi finalment Ticià però sense atènyer un punt de vista neutral). John Symonds manifestava l'any 1899 que «És clar que Vasari sovint escrivia sense massa cura, confonent llocs i dates, i sense preocupar-se de verificar la veritat de les seues afirmacions». Tot i que hom manté actualment aquest punt de vista, el cert és que Le Vite continua sent avui dia una de les fonts bàsiques per a l'estudi del Renaixement a Itàlia.[7]

Les seues biografies estan farcides d'anècdotes, algunes de les quals tenen un halo d'autenticitat i d'altres que semblen invencions. Altres són ficcions genèriques, com aquella en què el jove Giotto pintava una mosca sobre un quadre de Cimabue i aquest vell mestre intentava repetidament espantar, un conte que recorda una anècdota que es contava del pintor grec Apel·les de Colofó. Vasari no va investigar als arxius per a obtenir dates correctes, i naturalment les seues biografies més fiables corresponen a les dels pintors de la seua generació o els de la immediatament anterior. La crítica moderna — amb els nous materials descoberts per la investigació — ha corregit moltes de les dates i atribucions.[3] No obstant l'obra continua considerant-se un clàssic, tot i que actualment s'utilitza suplementada amb els resultats de la moderna investigació.

Vasari va incloure un esbós autobiogràfic de 42 pàgines com a final de les seues Vite, i va afegir més detalls sobre ell mateix i la seua família en les vides de Lazzaro Vasari i Francesco Salviati.[3]

[edita] Influència

Le Vite de Vasari ha estat qualificada com «Amb diferència el text més influent per a la història de l'art del Renaixement"[8] i «l'obra més important sobre biografies d'artistes del Renaixement».[1] La seua influència se situa principalment en tres aspectes: com un exemple per als biògrafs i historiadors de l'art contemporanis i posteriors, com a visió del Renaixement i del paper que Roma i Florència hi jugaren, i com una important font d'informació sobre la vida i obra dels primers artistes italians.

Les Vite han estat traduïdes a diverses llengües, ja siga parcialment o per complet, incloent-hi l'anglès, el neerlandès, l'alemany i el francès.

[edita] Onada de biografies d'artistes

Le Vite van desencadenar una onada de biografies d'artistes. Molts, principalment durant el segle XVII van ser creditors del sobrenom del Vasari del seu respectiu país. Karel van Mander als Països Baixos va ser probablement el primer èmul de Vasari amb la seua obra Het Schilderboeck (Llibre dels pintors) de l'any 1604, la primera llista general de biografies de pintors neerlandesos.[1] Joachim von Sandrart (1606-1688), autor de Deutsche Akademie, va ser conegut com el «Vasari alemany».[9] A Anglaterra, l'obra Painting Illustrated d'Aglionby, de l'any 1685, també està fonamentalment basada en l'obra de Vasari.[1]

[edita] Visió del Renaixement

Le Vite ha estat també la font de discussions sobre el desenvolupament de l'estil,[10] Durant molt de temps va influir en l'opinió que els historiadors de l'art tenien sobre el Renaixement inicial, posant l'èmfasi en les conquestes artístiques dels artistes romans i florentins i ignorant-hi les dels venecians, i, per descomptat, les dels de la resta d'Europa.[11]

[edita] Font d'informació

Finalment, Le Vite ha estat durant segles la principal font d'informació sobre els pintors del primerenc Renaixement italià (i especialment toscà) i l'atribució de les seues obres. El 1899, un autor del prestigi de John Addington Symonds va emprar Le Vite com una de les fonts bàsiques per a la descripció dels artistes en la seua obra en 7 volums Renaissance in Italy.[12], i avui dia, malgrat el seu obvi biaix, continua sent la base de les biografies de nombrosos artistes, com ara Leonardo da Vinci.[13]

[edita] Contingut

Le Vite conté les biografies de molts artistes italians importants, i també s'usa com una mena de referència clàssica sobre llurs noms, que de vegades presenten variacions. La següent llista respecta l'ordre del llibre, que es divideix en tres blocs. El llibre comença amb una dedicatòria a Cosme I de Mèdici i un prefaci, per continuar amb textos tècnics i històrics sobre arquitectura, escultura i pintura. Hi segueix un segon prefaci, introduint les Vides, en les parts 2 a 5 del llibre. La següent és la llista completa de l'edició de 1568.

[edita] Part 2

[edita] Part 3

[edita] Part 4

  • Leonardo da Vinci
  • Giorgione da Castelfranco
  • Antonio da Correggio
  • Piero di Cosimo
  • Donato Bramante (Bramante da Urbino)
  • Fra Bartolomeo Di San Marco
  • Mariotto Albertinelli
  • Raffaellino del Garbo
  • Pietro Torrigiano (Torrigiano)
  • Giuliano da Sangallo
  • Antonio da Sangallo el Vell
  • Rafael
  • Guillaume de Marcillat
  • Simone del Pollaiolo (il Cronaca)
  • Davide Ghirlandaio i Benedetto Ghirlandaio
  • Domenico Puligo
  • Andrea da Fiesole
  • Vincenzo da San Gimignano i Timoteo da Urbino
  • Andrea Sansovino (Andrea dal Monte Sansovino)
  • Benedetto da Rovezzano
  • Baccio da Montelupo i Raffaello da Montelupo (pare i fill)
  • Lorenzo di Credi
  • Boccaccio Boccaccino (Boccaccino Cremonese)
  • Lorenzetto
  • Baldassare Peruzzi
  • Pellegrino da Modena (Pellegrino Aretusi)
  • Giovan Francesco, també conegut com il Fattore
  • Andrea del Sarto
  • Francesco Granacci
  • Baccio D'Agnolo
  • Properzia de’ Rossi
  • Alfonso Lombardi
  • Michele Agnolo (Giovanni Angelo Montorsoli)
  • Girolamo Santacroce
  • Dosso Dossi and Battista Dossi (Dossi brothers)
  • Giovanni Antonio Licino
  • Rosso Fiorentino
  • Giovanni Antonio Sogliani
  • Girolamo da Treviso (Girolamo Da Trevigi)
  • Polidoro da Caravaggio i Maturino da Firenze(Maturino Fiorentino)
  • Bartolommeo Ramenghi (Bartolomeo Da Bagnacavallo)
  • Marco Calabrese
  • Morto Da Feltro
  • Franciabigio
  • Francesco Mazzola
  • Jacopo Palma (Il Palma)
  • Lorenzo Lotto
  • Fra Gocondo
  • Francesco Granacci
  • Baccio d'Agnolo
  • Valerio Vicentino (Valerio Belli), Giovanni da Castel Bolognese (Giovanni Bernardi) i Matteo dal Nasaro Veronese

[edita] Part 5

  • Marcantonio Bolognese
  • Antonio da Sangallo
  • Giulio Romano
  • Sebastiano del Piombo (Sebastiano Viniziano)
  • Perino Del Vaga
  • Giovann'Antonio Lappoli
  • Niccolò Soggi
  • Niccolò detto il Tribolo
  • Pierino da Vinci
  • Domenico Beccafumi
  • Baccio Bandinelli
  • Giuliano Bugiardini
  • Cristofano Gherardi
  • Jacopo da Pontormo
  • Simone Mosca
  • Girolamo Genga, Bartolommeo Genga i Giovanbatista San Marino (Giovanni Battista Belluzzi)
  • Michele Sanmicheli
  • Giovannantonio detto il Soddoma da Verzelli
  • Bastiano detto Aristotile da San Gallo
  • Benedetto Garofalo i Girolamo da Carpi
  • Ridolfo Ghirlandaio, Davide Ghirlandaio i Benedetto Ghirlandaio
  • Giovanni da Udine
  • Battista Franco
  • Francesco Rustichi
  • Fra' Giovann'Agnolo Montorsoli
  • Francesco detto de' Salviati
  • Daniello Ricciarelli da Volterra
  • Taddeo Zucchero

[edita] Part 6

[edita] Còpies de Les Vides de Vasari en línia

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Le Vite

[edita] Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Max Marmor, Kunstliteratur, traduït a l'anglès per Ernst Gombrich, a Art Documentation Vol 11 # 1, 1992
  2. ↑ University of Leeds website
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Victor Ginsburgh i Sheila Weyers, Persistence and Fashion in Art, Lovaina (2005)
  4. ↑ Andreas Kablitz, "Surfaces" Vol 9, 2001
  5. ↑ Christopher Witcombe, Art History and Technology
  6. ↑ Takuma Ito, Studies of Western Art #12, Juliol 2007
  7. ↑ John Symonds' "Renaissance in Italy" Vol 3 part 2
  8. ↑ Professor Hope, The Warburg Institute, sinopsi del curs, 2007
  9. ↑ Abstract from the transactions of the bibliographical society
  10. ↑ Elinor Richter, comentari d'un estudi de Philip Sohms sobre l'estil en la teoria de l'art: «Le Vite de Giorgio Vasari, la primera edició de la qual va ser publicada l'any 1550, proveïx el fonament de qualsevol discussió del desenvolupament de l'estil».
  11. ↑ Stephanie Leone, The Renaissance Society of Americ, 2007: «[...] la definició tradicional de l'art del Renaixement com les invencions humanístiques dels artistes florentins i romans, que Le Vite (1550, 1568) de Vasari va provocar».
  12. ↑ Text complet de l'obra de John Symonds' "Renaissance in Italy"
  13. ↑ Bernard Barryte, The life of Leonardo da Vinci, University of Rochester Library Bulletin (1984)

[edita] Referències

Aquest article incorpora text de la Encyclopædia Britannica de 1911 (domini públic).

  • The Lives of the Artists (Oxford World's Classics). Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-283410-X
  • Lives of the Painters, Sculptors and Architects, Volumes I and II. Everyman's Library, 1996. ISBN 0-679-45101-3