Gherardo Starnina
De Viquipèdia
Gherardo Starnina. (Florència, 1354 - 1403) va ser un pintor italià.
Després d'haver rebut les primeres lliçons d'Antonio Veneziano, va treballar sota la tutela d'Agnolo Gaddi, un dels més eminents deixebles de Giotto.
Segons Vasari a la seua obra Vides d'Artistes..., va pintar els frescos de la Capella Castelani de la Basílica de la Santa Creu de Florència, però Cavalcaselle i Crowe[1] sostenen que van ser començats per Agnolo i acabats per Starnina, i Bernhard Berenson[2] que els va executar en gran part Agnolo.
L'obra pertany a una època de transició, de lluita entre la concepció al·legòrica de l'Edat Mitjana —transformada l'al·legoria en símbol gràcies a la rigorosa potenciació emocional de les imatges que transcendeixen cap a una realitat espiritual, sent per això precises en les seues formes i rítmiques en les seues modes de composició ornamental— i la concepció del Quattrocento, tendent a presentar les figures com a formes corpòries, plenes de volum i d'expressió immanent.
Vasari conta que Starnina va estar a Espanya —al voltant de 1380 i al servei del rei Joan I de Castella[3].
Se li atribueix haver treballat en les pintures de la Capella de Sant Blai de la catedral de Toledo.
[edita] Obra
- Mare de Déu amb l'Infant : pintura sobre taula, de m. 1,87 per m. o,80
