[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Gravat - Viquipèdia

Gravat

De Viquipèdia

Toshusai Sharaku, Otani Oniji, 1794, xilografia.
Toshusai Sharaku, Otani Oniji, 1794, xilografia.

Dins de l'àmbit de l'art entenem per gravat: les tècniques d'estampació, l'acció de gravar, la matriu i l'estampa.

  • Tècniques d'estampació: Procediments per obtenir una imatge de forma seriada.
  • Matriu: Planxa que convenientment tractada i entintada acabarà definint l'aspecte de la sèrie d'estampes per transferència.
  • Estampa: Imatge que forma part d'una sèrie limitada i és considerada com l'obra.


Taula de continguts

[edita] Origen

Petroglif on es veu una renglera d'ovelles
Petroglif on es veu una renglera d'ovelles

Gravar és d'etimologia alemanya “graben” significa cavar. Ens arriba per mitjà del terme francès “graver” que significa “fer la clenxa”. El significat de gravar és traçar en una matèria, fent solc, lletres o signes amb una eina incisiva com el burí. El burí és un estri d'origen prehistòric que servia per tallar fusta o pedra (petroglifs) en el que genèricament es coneix com gravat prehistòric.

Quan s'enregistra música fent un buidatge de matèria es realitza una gravació. Per extensió, qualsevol emmagatzematge de dades és una gravació, encara que sigui en format digital.

[edita] Tècniques d'estampació

[edita] Tècniques de gravat

Són les tècniques d'estampació on es realitza un solc en la matriu.

Gravat en relleu

S'imprimeix la zona que no s'ha buidat, part elevada de la matriu.

  • Xilografia
    • Gravat a fibra o a fil
    • Gravat a contrafibra o a testa
  • Linoleografia o linogravat

Gravat al buit

És aquella tècnica on s'estampa la zona que ha estat gravada, ja que la tinta entra on s'ha buidat la matriu.

[edita] Tècniques additives

Estrictament no són gravats, perquè el relleu obtingut ho és per addició no per subtracció. Però acostumen a realitzar-se de forma mixta amb altres tècniques que sí ho són.

  • Carborúndum
  • Col·lagrafia. Popularment conegut com collagraph.

[edita] Tècniques planogràfiques

No són gravats, doncs no s'ha realitzat solc ni per tant relleu.

El gravat és una especialitat de la llicenciatura de Belles Arts on s'imparteix el coneixement teorico-pràctic de les citades tècniques d'estampació. Aquestes es troben en decadència des de l'abaratiment de la impremta.

La impremta dona un ús a la imatge reproduïda molt diferenciat en realitzar grans tiratges. Si fins aquí, la imatge té un valor d'obra perquè l'artista té una cura especial en tot el procés fins a la materialització de l'estampa; quan hi ha una producció industrial, la imatge reproduïda té més un valor d'ús que no pas un valor per ella mateixa. La tirada és molt més elevada i només en impressions exclusives es parla d'estampa.

Tot i que les expressions Tècniques d'estampació i Tècniques d'impressió són equivalents les tècniques que veurem a partir d'ara estan més associades a la segona expressió.

[edita] Tècniques fotomecàniques

Il·lustracions per llibres, i premsa.

  • Òfset, offset, litografia offset o fotolitografia
  • flexografia, vegeu Corró Anilox
  • Digital
  • Rotogravat

[edita] Matriu

La matriu és la superfície on l'artista grava el dibuix amb eines i procediments diversos, l'entinta i finalment fa la impressió. La matriu s'ha de destruir quan finalitza el tiratge. Hom pot referir-se a la matriu amb els mots motlle o planxa.

La matriu, per ella mateixa, pot constituir l'obra. La joieria, l'orfebreria o la bijuteria són disciplines que utilitzen el gravat de forma essencial o complementària. El material de la matriu pot fer més valorada la peça. És el cas de l'or, el platí o l'argent.

Papes, emperadors i reis han utilitzat butlles, matrius, per acreditar l'autenticitat de documents escrits. La butlla acostumava a ser un penjoll o anell d'un material noble. El document es tancava amb un segell de cera vermella o amb plom mitjançant impressió manual. Assegurant així, la confidencialitat del missatge. El segell és, aquí, l'equivalent a l'estampa. El document escrit també és conegut com butlla.

[edita] Estampa

L'estampa és el resultat de la creació artística, l'obra. Aquesta és una imatge impresa, normalment, en un tipus de paper que tolera l'aigua. Amb el paper lleugerament humit s'augmenta la seva flexibilitat i es facilita l'adaptació d'aquest a la planxa entintada.

Hi ha diferents tipus d'estampes i s’identifiquen per les inscripcions que el gravador fa al peu de l'estampa. Bàsicament es poden observar tres tipus d'inscripcions: la firma de l'artista, el trencat i el tipus d'estampa.

Sovint l'artista no és el que realitza l'estampació, fins i tot, hi ha artistes que ni tan sols treballen la matriu. Indiquen a l'artesà el resultat que desitgen i l'únic traç que incorporen a l'estampa és la firma.

El trencat, en una estampa, indica la quantitat d'exemplars que s’han imprès i la posició de l'exemplar dins de la seqüència. El numerador fa referència al moment en què s’ha imprès l'estampa, el denominador a la quantitat total d'estampes, (tirada). Com més baix és el numerador més valor té l'estampa, ja que la matriu s’haurà sotmès a poques pressions, deformacions i variacions sobre el resultat que de l'artista ha valorat com bo. És a dir la matriu està menys gastada.

Si no es veu un trencat en l'estampa segurament s'indiquen algunes inicials en algun racó. Les més utilitzades són:

  • PU: Prova única. L’artista ha provat colors formes d'entintar abans de fer el tirada. No és l'aspecte final de l'obra.
  • PE: Prova d'estat. L’artista després d'aquesta impressió a continuat treballant la matriu. És una mostra d'un pas intermedi i segurament és una estampa única.
  • Bon à tirer: Expressió francesa que significa bo per la tirada. L'artista accepta l'estampa com encertada i esdevé el model per la sèrie.
  • PA: Prova d'artista. No pot superar el 10% de la tirada i és de molt valor. L’artista ha donat per finalitzada la matriu, es disposa a fer el tirada.

[edita] Enllaços externs


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Gravat