Burí

De Viquipèdia

L’etimologia del mot no ha quedat concretada. Amb aquest mot definim tant l’instrument com la tècnica de gravat.

• Mànec amb un cisell d’acer trempat de secció romboïdal, quadrada o circular.
• El burí és una modalitat de gravat al buit; la tinta es diposita a les parts gravades. La matriu és de metall; això significa que és un gravat calcogràfic. Com calcografia, es treballa de manera directa per acció manual.

Il·lustració de l'enciclopèdia on es mostra la tècnica

Albrecht Dürer, El cavaller la mort i el diable, 1513

Albrecht Dürer, Sant Jeroni en el seu estudi, 1514

Albrecht Dürer, Melancolia, 1514

Dürer és el mestre d'aquesta tècnica; ni abans ni després s'ha assolit el domini que va mostrar del mitjà. Cal destacar que Dürer d'ofici era rellotger. Les tècniques del burí i l'aiguafort abans de ser utilitzades en el gravat s'utilitzaven per decorar metalls, sobretot armadures.

[edita] Origen

El burí és un instrument prehistòric que servia per a tallar pedra o fusta, es feia retocant una ascla. Actualment s'utilitza en la calcografia i en la xilografia a testa. L'aspecte actual del burí deriva dels utilitzats en l'orfebreria del segle XV.

[edita] Procés

Aquesta tècnica, en funció de la col·locació i gruix de les línies, permet a l'artista aconseguir imatges de gran detall, densament delineades, o imatges imprecises i lleugeres.

Tècnica que requereix molta experiència. El gravador solca la planxa amb el burí i la matriu no es deforma sinó que el material és literalment extret en forma de fil. Quan la imatge està ja dibuixada a la planxa, s'aplica en tota la matriu una tinta greixosa amb el corró, procurant que la tinta penetri bé en totes les ranures. A continuació es neteja amb cura la superfície de la planxa deixant únicament la tinta de les esquerdes. Es col·loca després la matriu en la platina del tòrcul; damunt d'ella un paper humit, i damunt d'aquest unes capes de feltre. Sota la pressió dels cilindres del tòrcul la imatge queda estampada en el paper.