Litografia

De Viquip??dia

La litografia (del grec antic lithos pedra, i graphe dibuix) ??s un procediment d'impressi??, avui gaireb?? en des??s, llevat per a l'obtenci?? i duplicaci?? d'obres art??stiques.

Per a aquest tipus d'impressi?? s'utilitza una pedra calc??ria lluentada sobre la qual es dibuixa la imatge a imprimir amb una mat??ria grassa, b?? sigui mitjan??ant llapis o pinzell. Aquest proc??s es basa en la incompatibilitat del greix i l'aigua. Una vegada la pedra est?? humitejada, la tinta d'impressi?? solament queda retinguda en les zones dibuixades pr??viament. Per a cada color s'ha d'usar una pedra diferent i, evidentment, el paper haur?? de passar per la premsa d'imprimir tantes vegades com tintes s'emprimin.

En els cartells impresos mitjan??ant el sistema litogr??fic, tan freq??ents en la segona meitat del segle XIX i primeres d??cades del segle XX, s'utilitzaven quinze, vint o m??s tintes. Entre ells s??n de destacar els que anunciaven les curses de braus, els de Setmana Santa, i els dissenyats en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola.

L'inventor d'aquest sistema d'impressi?? va ser el tip??graf alemany Alois Senefelder (1771-1834). A Catalunya -i a tot l'estat espanyol- el pioner de la litografia ??s Josep March amb la seva estampa de l'escut de la Junta de Comer??, del 1815[1], custodiada a la Biblioteca de Catalunya, instituci?? que tamb?? posseeix una vuitantena d'altres "incunables litogr??fics", nom amb el que es coneixen les estampes litogr??fiques anteriors a 1825. Encara que aquest procediment va ser extensament usat amb fins comercials, la major part dels grans pintors dels segles XIX i XX tamb?? el van emprar, ja que facilitava obtenir un cert nombre de c??pies d'un mateix treball: Picasso, Toulouse-Lautrec, Mir??, Mondrian, Ramon Casas, T??pies, Alfons Mucha, etc.

Moulin Rouge - La Goulue

La troupe de Mlle Eglantine

Aristide Bruant

Jane Avril

Aix?? mateix, reben el nom de litografia, a m??s del sistema d'impressi??, cadascun dels exemplars obtinguts per aquest procediment, aix?? com el taller on es realitza aquest tipus de treballs. Posteriorment, amb l'aparici?? de les rotatives es van comen??ar a emprar l??mines flexibles de zinc o d'alumini, i m??s recentment de pl??stic, en substituci?? de les pesades pedres litogr??fiques. Amb la incorporaci?? de la fotolitografia, aquestes planxes van deixar de ser dibuixades a m??, ja que la sensibilitzaci?? de la seva superf??cie permetia exactes reproduccions fotogr??fiques.

Encara que de forma incorrecta, ??s freq??ent en la actualitat denominar a les empreses d'Arts Gr??fiques com Litografies.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Litografia