Sant Pau (Velázquez)

De Viquipèdia

Sant Pau

Diego Velázquez, 1618-1620

Oli sobre tela, 99 × 78 cm

Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Pau (títol original: San Pablo) és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez pintat entre el 1618 i 1620, i exposat actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

És una mostra de l'etapa juvenil de Velázquez, influïda profundament per Caravaggio. El sevillà posa de manifest el seu domini del retrat en la imatge d'un home captat directament del natural i embolicat en una amplíssima túnica en la qual destaquen els plecs gairebé escultòrics. La figura del sant està asseguda sobre un un plint de pedra que es confon amb el fons, zona on es veuen les limitacions de Velázquez en amagar hàbilment les cames i ocultar-les sota els plecs. El colorit terrós és un tret comú d'aquests anys sevillans igual com la il·luminació, heretats ambdós del Tenebrisme.

Els dits de la mà esquerra apareixen tímidament sobre el llibre gruixut que indica la seva condició d'apòstol. Dalt, a l'esquerra, hi ha la inscripció S.PAVLVS, text que connecta el personatge amb l'apòstol, sense que aparegui l'espasa, el seu únic atribut conegut. D'altra banda, si bé l'aurèola confirma la santedat, el marcat aire intel·lectual evoca els filòsofs que va pintar Josep de Ribera.