Ramon de Perellós
De Viquipèdia
Ramon de Perellós (mort després de 1419) fou el primer vescomte de Perellós i el segon vescomte de Roda. Era fill de Francesc de Perellós, camarlenc i almirall del rei Carles V de França, s'educà a la cort francesa fins el 1380, quan passà al servei del infant Joan.
El 1374 el rei Pere III el Cerimoniós el va rescatar del rei de Granada que l'havia empresonat quan tornava d'Anglaterra. Entre 1377 i 1378 servia com a patró de galera el rei de Xipre. El 1384 fou nomenat governador i capità general del Rosselló, càrrec vitalici. Va realitzar diferents missions diplomàtiques amb Carles VI de França, amb el papa Benet XIII, a Xipre...
Quan va morir Joan I estava a Avinyó per investigar si Catalunya seria envaïda pel comte d'Armanyac. Com que formava part del consell del rei fou inclòs, com tota la resta, en el procés que va incoar la nova reina Maria de Luna i que havia d'esclarir com havia mort el rei i si hi havia hagut malvarsement de fons. Com tota la resta, fou absolt de tots els càrrecs.
Entre el 8 de setembre de 1397 i el març de 1398 va fer un viatge a Irlanda per visitar el Purgatori de Sant Patrici. Aquest viatge fou clau per escriure la seva obra Viatge al Purgatori.
Continuà al servei del nou rei Martí l'Humà, on tornà a realitzar diverses missions diplomàtiques. Durant l'interregne es posicionà clarament com a Urgellista i va defensar militarment les aspiracions de Jaume II d'Urgell.
El Viatge al Purgatori és una obra on l'autor pretén defensar-se de les acusacions d'haver deixat morir el rei Joan I sense ajudes espirituals i per tant s'havia condemnat. El que fa és visitar el purgatori de Sant Patrici, que segons la llegenda hi havia a Irlanda, i comprovar com el rei difunt està allà, esperant per anar al cel. És una obra on l'autor es posa com a testimoni per certificar allò que veu i creu, sobretot hi ha molts testimonis que certifiquen el seu acte. En certa manera és un paral·lel amb Lo somni de Bernat Metge.
Es va casar amb Esclarmunda o Elvira de Rocabertí, filla del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí, amb qui tingué, almenys, dos fills, que també l'acompanyaren en el seu viatge a Irlanda.
