Felip Dalmau I de Rocabertí
De Viquipèdia
Felip Dalmau (I) de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí entre 1342 i 1392.
Home molt influent en les altes esferes polítiques del seu temps, fou també un home de lletres relacionat amb els cercles il·lustrats i els poetes de l'època.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Era fill del vescomte Jofre V de Rocabertí i d'Elisenda de Montcada, neboda de la reina homònima. Va començar la seva vida com a noble bregós en diferents bandositats contra el vesccomte de Cardona i el comte d'Urgell i l'infant Ramon Berenguer. Al cap de poc temps (1357), participava a la guerra de Castella i el 1361 era un dels encarregats de negociar la pau, juntament amb Bernat de Cabrera i Galceran de Cruïlles; com que la pau fou poc duradora, tornà a la lluita i es va mostrar molt eficient a Carinyena i a Aiora.
Quan Pere III el Cerimoniós va fer executar el seu privat Bernat de Cabrera, Felip Dalmau retornà als seus dominis i plantà cara al rei, però el conflicte acabà amb la mediació dels comtes d'Urgell i de Foix. Així, el 1366 ja tornava a actuar com a militar defensant el Rosselló de l'atac de Jaume de Mallorca, però no se sentia gaire compromès amb el rei d'Aragó i va passar al servei d'Enric de Trastàmara, a Castella, al qual prestà serveis molt decisius en el seu ascens a la corona.
A partir de 1368 Felip Dalmau tornava a ser a Catalunya, ara molt lligat a l'hereu, Joan, duc de Girona, del qual fou camarlenc. La reconciliació amb el rei va venir gràcies al fet literari, en ser un dels agregats culturals del rei, juntament amb l'infant Pere, comte de Ribagorça. Així, quan Pere el Cerimoniós va acceptar la sobirania dels ducats d'Atenes i Neopàtria hi envià Felip Dalmau com a primer vicari general dels territoris, però s'hi va estar poc temps. De tornada a Catalunya, el rei li encomanà d'anar a alliberar la reina Maria de Sicília del setge que li havia posat el baró sicilià Artal d'Alagó al castell d'Agosta i de portar-la a Barcelona.
Quan el rei Pere i el seu fill es van distanciar definitivament, Felip Dalmau va prendre partit per l'hereu i això li va suposar un breu exili. A la mort del rei Pere (1387), tornà i fou un home de confiança del nou monarca. El 1389 va defensar el Rosselló de la Invasió d'Armanyac per part de Joan III d'Armagnac.
El 1392 s'embarcava cap a Sicília amb l'expedició de l'infant Martí, duc de Montblanc. Morí en aquesta illa aquell mateix any.
[edita] Obres
Es conserva un debat poètic entre Felip Dalmau de Rocabertí i Jaume March sobre la primacia de l'estiu o de l'hivern, clos amb una "sentència" rimada escrita per Pere III.
D'altra banda, ell és el Dalmau de Rocabertí i el vescomte de Rocabertí al qual al·ludeixen fonts catalanes i castellanes com a entès en falconeria i com a autor de receptes i d'una obra tècnica sobre aquesta matèria, que porta el títol de Llibre de cetreria. Aquesta obra l'hauria escrit a instància d'un cert "don Pedro Dessa" i la dedicà al "cardenal de València", a identificar amb Jaume d'Aragó, bisbe de València i, des de 1387, cardenal, amb el qual compartia aquesta afecció. Cal datar-la, doncs, entre 1387 i 1392.
[edita] Núpcies i descendència
Felip Dalmau es casà en primeres núpcies amb Antònia d'Alagó, filla d'Artal d'Alagó, amb la qual no va tenir descendència.
En segones núpcies es casà amb Esclarmunda de Fenollet, filla de Bertran de Fenollet, germà de Pere VII de Fenollet, vescomte d'Illa-Canet.
D'aquest matrimoni van néixer:
- Jofre VI de Rocabertí, hereu del vescomtat
- Joana de Rocabertí, casada amb Pere II d'Empúries
- Elieta, casada amb Eirmeric VI, vescomte de Narbona
- Bernat Hug
- Belarmunda
- Esclarmunda (o Elvira), casada amb Ramon de Perellós, vescomte de Roda i de Perellós
- Elisenda, casada amb Hug II d'Anglesola, senyor de Miralcamp
[edita] Bibliografia
[edita] Edicions de les seves obres
- Jaume March, Obra poètica, ed. a cura de Josep Pujol, Barcelona, Barcino, 1994.
- Josep Porter Rovira (ed.), Llibre de cetreria compost per lo vescomte de Rocabertí, Barcelona, Asociación de Bibliófilos de Barcelona, 1951 (edició facsímil).
- Jordi Querol San-Abdon (ed.), El Llibre de cetreria del vescomte de Rocabertí: edició i estudi d'un tractat de falconeria escrit a la Corona d’Aragó, treball de recerca del Programa d’Història de les Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004 [part de: Jordi Querol San Abdon, L'art de la falconeria a la Corona d'Aragó durant la Baixa Edat Mitjana: edició i estudi dels escrits en català, tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, en preparació (dir. Martí Pumarola i Lluís Cifuentes)].
[edita] Estudis
- Lluís Cifuentes, La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona-Palma, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, 2002 [2a edició revisada i ampliada 2006], p. 153.
- Santiago Sobrequés i Vidal, Els barons de Catalunya, Barcelona, Teide, 1957.
- Xavier Trias de Bes, "El Llibre de cetreria del vescomte de Rocabertí: luces y sombras de un códice catalán del siglo XVI", Anuario de la Asociación de Bibliófilos de Barcelona (1993-1994), 21-36.
[edita] Enllaços externs
- Edició electrònica del debat poètic entre Felip Dalmau de Rocabertí i Jaume March
- Obres de falconeria en català durant la Baixa Edat Mitjana (Sciència.cat)
| Precedit per: Jofre V de Rocabertí |
vescomte de Rocabertí 1342–1392 |
Succeït per: Jofre VI de Rocabertí |
