Invasió d'Armanyac
De Viquipèdia
| Invasió d'Armanyac | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dates | 1389 - 1391 | ||||||||||||||||
| Escenari | Catalunya | ||||||||||||||||
| Resultat | Victòria Catalana | ||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
| Invasió d'Armanyac (1389-1391) |
|---|
| Besalú - Navata - Fraisse |
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Joan III d'Armagnac reclamava el tron de la Corona de Mallorca pels drets que deia tenir a través d'Elisabet de Mallorca a la mort de Lluís I de Provença, i a través de la seva germana Mata d'Armanyac, primera dona de Joan el Caçador[1]
[edita] La invasió
Les companyies mercenàries de Joan III d'Armagnac van atacar Catalunya el 1389 ocupant el Rosselló i l'Empordà durant mig any[2], que havia estat defensat per Felip Dalmau I de Rocabertí[3] i Pere VIII d'Illa, i atacant Besalú, fins ser derrotat a la Batalla de Navata per Bernat IV de Cabrera el 1390.
Joan el Caçador va aplegar el seu exèrcit[4] a Girona d'on va sortir el 31 de març per anar a buscar als armanyacs, que van fugir a les Corberes sabent que les places fortes es rendirien al pas del rei i rebria reforços al Rosselló[2]. El rei va estar a Perpinyà fins el maig, i el 22 de juny, ordenà a Gilabert de Centelles i Riu-sec, ja alliberat de la presó i nomenat de nou governador de Rosselló[5], que fes front als invasors.
Els armanyacs van tornar a atacar quan el rei va tornar a Barcelona l'agost de 1390, prenent Mosset, Salses i Sant Hipòlit de la Salanca, de manera que Gilabert de Centelles va passar al contratac, prenent i cremant Fraisse, sent capturat a Ceret enviant a Raimon d'Abella a recuperar el castell de Rasigueres[6] i a Arnau de Cervelló a recuperar Rivesaltes.
[edita] El final
Joan III d'Armagnac, veient que no podria aconseguir la corona, va marxar el 1391 a Milà per ajudar als gibel·lins contra Joan Galeàs Visconti, participant a la Batalla d'Alessandria on va ser ferit i va morir.
[edita] Referències
- ↑ Júlia Butinyà, Un altre metge, si us plau (a propòsit de la mort del rei Joan a Foixà, a propposit de noves fonts de "Lo Somni" i d'una reconsideració sobre la data [1]
- ↑ 2,0 2,1 (francès) D.M.J. Henry, Histoire de Roussillon, comprenant l'histoire du royaume de Majorque [2]
- ↑ enciclopedia.cat Felip Dalmau I de Rocabertí [3]
- ↑ (anglès) H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia [4]
- ↑ enciclopèdia catalana, Gilabert de Centelles [5]
- ↑ grec.net, Rasigueres
