Comtat d'Armanyac
De Viquip??dia
El comtat d'Armanyac (en occit?? Armanhac, en franc??s Armagnac) fou una jurisdicci?? feudal d'Occit??nia, a la Gascunya, creada a finals del segle X. El nom del pa??s es creu que ve d'un cap militar franc que va establir-se a la regi?? al segle V.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Els primers comtes d'Armanyac
La regi?? d'Armanyac formava part del ducat de Gascunya. A la mort del duc Garcia II el Corb cap al 926, el seu fill segon, Guillem, va rebre el territori de Fesenzac i el d'Armanyac amb t??tol de comte. Guillem va viure fins el 960 i en morir va repartir els seus dominis entre els dos fills: per al gran, Od??, el Fesenzac; per al segon, Bernat I, l'Armanyac, i per al tercer, Fredel??, el Gausa o Gause.
Bernat va morir abans de l'any 1000 i el seu fill Guerau I Trancalle?? va assumir el poder fins a la seva mort el 1020. El fill d'aquest, Bernat II Tumapaler, fou comte d'Armanyac del 1020 al 1063, i el 1040, en extingir-se la nissaga dels ducs de Gascunya, va heretar aquest ducat fins el 1052. Deposat com a duc pel seu cos?? germ?? Guiu-Jofr??, comte de Bordeus i de Poitiers, va sostenir una lluita amb ell fins a la batalla de la Castella (1063), despr??s de la qual va abdicar i va morir el 1090 amb m??s de 80 anys. El seu fill, Guerau II, inicialment va governar sol, per?? despr??s juntament amb el seu germ?? Arnau Bernat (1072-1080) i m??s tard una altra vegada sol fins el 1095, any en qu?? el va succeir el seu fill Bernat III (1095-1110).
Els seg??ents regnants se succe??ren de pare a fill: Guerau III (1110-1160) i Bernat IV (1160-1188). Aquest darrer va heretar el Fesenzac de la seva mare, Azalina o Adalmura, filla i hereva del vescomte Astanove II. Va abdicar el 1188 i va morir el 1193. El seu fill, Guerau IV Trancalle?? el va succeir a l'Armanyac i al Fesenzac (1188-1215). Casat amb Mascarosa de La Barthe, nom??s va tenir una filla, motiu pel qual va adoptar el n??t de la seva muller, Guerau V (1215-1219), que fou vescomte de Fesenzaguet per her??ncia paterna biol??gica. El seu fill, Pere Gerard, el va succeir fins el 1241 (Fesenzaguet va passar al germ?? biol??gic Roger de Fesenzaguet) i a la seva mort solter, el seu germ?? Bernat V (1241-1245), mort casat per?? tamb?? sense fills.
Bernat V fou succe??t per la seva germana Mascarosa I. Estava casada amb Arnau III Od??, vescomte de Lomanha, mort en 1256. Mascarosa va morir el 1249. Un any abans havia mort Roger I de Fesenzaguet, que va deixar un fill que el va succeir anomenat Guerau. El 1249 va morir Mascarosa I deixant nom??s una filla, Mascarosa II, que va morir el 1256 sense fills del seu enlla?? amb Esquivat de Chabanas, comte de Bigorra (1255-1283), per?? no van tenir fills (es va iniciar un conflicte successori a Bigorra) i l'her??ncia va passar a Guerau, fill de Roger de Fesenzaguet, tant l'Armanyac (Guerau VI) con el Fesenzac. Va morir el 1285 i el va succeir el seu fill Bernat VI, que va morir el 1319.
[edita] Comtes d'Armanyac i de Rod??s
Bernat VI va deixar al seu germ?? Gast?? (mort el 1326) el vescomtat de Fesenzaguet i al seu fill Joan I l'Armanyac i Fesenzac; aquest darrer, des del 1314 era del comte de Rod??s per her??ncia de la seva mare Cec??lia. El 1362 fou derrotat a la batalla de Launac per Gast?? Febus i va haver de pagar un fort rescat, per?? despr??s els Armanyac es van recuperar. Fou pare de Mata d'Armanyac, casada amb l'infant Joan d'Arag??, duc de Girona i comte de Cervera. A la seva mort, el 1373, el va succeir el seu fill Joan II el Desigual, que a part d'Armanyac, Fesenzac i Rod??s, va rebre els vescomtats de Lomanha i d'Auvillars, procedents de l'her??ncia de la seva madrastra Regina de G??tia (morta el 1325) i, a la mort de la seva mare Beatriu de Clermont (1364), el comtat de Charolais (o Charollais). Va morir el 1384 i el va succeir a Armanyac, Fesenzac, Lomanha i Auvillars el seu fill Joan II. Casat amb la comtessa Margarida de Comenge, fou comte consort, per?? no va tenir successi?? (Margarida va viure fins el 1443 i es va casar dues vegades m??s).
El fill de Joan II, Joan III d'Armagnac, que pretenia la Corona de Mallorca, va entrar en guerra amb la Corona d'Arag?? durant la Invasi?? d'Armanyac, i per manca de descend??ncia, a la seva mort el va succeir en tots els dominis el germ?? de Joan II, Bernat VII (1391), que fou a m??s a m??s comte de Pardiac i conestable de Fran??a.
El fill de Bernat VII, Joan IV, fou el seg??ent comte (1418-1450), va rebre tots els dominis i va recollir una altra vegada la successi?? del vescomtat de Fesenzaguet. Va declarar-se vassall de Castella el 1425. El 1440 va esclatar la revolta de la Pragueria encap??alada pels grans senyors (incl??s el delf??, que despr??s ser?? Llu??s XI de Fran??a) contra el rei i Joan s???hi va afegir. Derrotats els rebels, el rei va ordenar al comte que elimin??s del seu t??tol l'expressi?? "comte per la gr??cia de D??u", per?? Joan s'hi va negar; el rei va encarregar al delf??, ara reconciliat amb el pare, la submissi?? per la for??a del comte d'Armanyac; assetjat i capturat amb part de la seva fam??lia al castell d???Illa Jord??, fou empresonat a Carcassona el 1443, per?? alliberat el 1446 a petici?? del rei de Castella, aliat de Joan, encara que ja no va poder recuperar la seva anterior grandesa. Va morir el 1450 deixant hereu el seu fill Joan V.
Joan V va tenir relacions incestuoses amb la seva germana, Isabel d'Armanyac, dona de gran bellesa, amb la qual vivia sol al castell de Lectoure, i amb ella va tenir dos fills. Excomunicat pel papa Nicolau V, es va sotmetre als desitjos de l'Esgl??sia i del rei i es va declarar penedit, per?? la passi?? el va dominar, va fer c??rrer el rumor que havia rebut dispensa papal i es va casar amb Isabel i va tenir un altre fill. El papa el va excomunicar per segona vegada. Dos emissaris del rei no el van fer entrar en ra??. Per altra banda, va impedir la presa de possessi?? com a bisbe d???Auch de Felip de Levis, intentant nomenar al seu lloc un bastard del seu pare. El rei va enviar, el 1455, dos ex??rcits, l'un a Rod??s, sota el comandament d???Antoni de Chabanas, i l'altre a Gascunya, dirigits per Joan II de Borb??, comte de Clermont, i el mariscal de Loheac. Roergue fou ocupada gaireb?? sense resist??ncia i Lectoure nom??s va resistir tres dies. Joan es va escapar a l'Arag?? i va organitzar una guerrilla a l'Aure. Un temps despr??s, en pujar al soli pontifici Calixt III, va anar a Roma a intentar demanar el perd??; per?? quan s'acostava a la ciutat dos funcionaris pontificis corruptes li van oferir una dispensa papal falsa per casar-se amb la seva germana i la va acceptar. Quan va veure que era falsa i va intentar parlar amb el papa ja era massa tard. Calixt III va morir i el seu successor, Pius II, va ordenar una investigaci??. Joan es va llan??ar als seus peus i va ser perdonat, per?? amb la condici?? de no veure mai m??s Isabel, de combatre un any els turcs i de donar una quantitat de diners per obres de caritat. Mentrestant, el seus dominis havien estat confiscats pel Parlament de Par??s. Un temps despr??s, Joan va passar a Arag?? i va rebre l'ajuda del rei Joan II, que li va donar escortes i es va poder establir a Ainsa, capital de Sobrarb, prop de l'Aure. El juliol de 1461 va morir el rei Carles VII de Fran??a i el seu successor, Llu??s XI, va perdonar Joan i li va retornar totes les seves possessions. El comte va donar les Quatre Valls (Aure, N'este, Barousse i Magnoac) a la seva germana Isabel en ple domini.
El 1465 el comte d'Armanyac dirig?? la Lliga del B?? P??blic i va marxar a Par??s amb 6000 cavallers. Llu??s XI fou obligat a signar els tractats de Saint-Maur i de Conflans, que li feien perdre poder. Joan va tornar triomfant a Armanyac i va tornar a intitular-se "comte per la gr??cia de D??u". El 1469 es va casar amb Joana de Foix-Bearn. El 1470 el rei, havent signat una treva amb el duc de Borgonya, va decidir revenjar-se de Joan: el va acusar de contactes amb els anglesos (fellonia) i va ordenar-ne la detenci??. Abandonat per la noblesa, va haver de fugir protegit per l'escorta d'aragonesos i navarresos. Els estats dels armanyac foren assolats. Joan es va establir una altra vegada a Ainsa i va comptar amb l'ajuda de la gent de l'Aure. El 1471 el rei va donar Guyena en feu al seu germ??, el duc de Berri, per?? aquest aviat es va revoltar contra el rei i es va aliar a Joan, que va reconquerir la Guyena i l'Armanyac. El duc de Berri va morir el 1472, segurament emmetzinat, i Guyena va tornar a la corona. El mateix 1472 tres ex??rcits reials es van acostar a Lectoure, per?? els assaltants van ser rebutjats. Llavors es van iniciar converses de pau, per les quals el comte deixava les seves fortaleses i rebia garanties per sortir i entrevistar-se amb el rei per solucionar-ho. Per?? tan aviat com va entregar les fortaleses els realistes van trencar l'acord. Joan va haver de fugir, per?? les tropes reials havien fet molt de mal al pa??s i Joan va rebre l'ajut del poble i dels barons i va reprendre Lectoure. El rei va enviar un ex??rcit m??s poder??s el 1473 que va assetjar Lectoure i va assolar el pa??s. Joan va capitular a Lectoure, per?? negociant unes condicions acceptables, que una vegada m??s els reialistes no van respectar, van massacrar els defensors i un cert Pere de Gorgias va matar el comte.
El comtat fou declarat confiscat pel rei i donat al senyor de Beaujeu, per?? el Parlament de Par??s, d'acord amb la decisi?? dels Estats Generals de Tours de 1484, va haver de recon??ixer el t??tol i bona part dels bens al germ?? petit de Joan, el vescomte Carles de Fesenzaguet, malgrat que aquest havia estat declarat incapa?? el 1481. Carles va morir sense descend??ncia el 1497. A la mort del vescomte, el comtat, que havia estat posat sota segrest, fou donat a Alan I d'Albret el Gran. El 1522 va passar al seu fill, que fou el rei Enric II de Navarra, i despr??s, el 1555, a la filla d???aquest, Joana d'Albret (Joana III de Navarra), que va morir el 1572 deixant l'her??ncia al seu n??t Enric, que fou Enric III de Navarra i despr??s Enric IV de Fran??a, que el 1589, en pujar al tron franc??s, el va incorporar a la corona.
[edita] Incorporaci?? de les Quatre Valls a la corona
Les Quatre valls van restar en poder d???Isabel, per?? fou emmetzinada pel cap de l'ex??rcit reial Gast?? de Li?? i la seva muller, la vescomtessa de Lavedan, que volien usurpar la senyoria. Isabel va morir el 4 d'agost de 1476 despr??s d???haver estat obligada a deixar la senyoria a Gast?? i la seva muller a canvi d???una pensi?? que mai van pagar.
Les germanes d???Isabel, Maria i Elionor, casades amb els ducs d???Alen??on i de Vend??me, van pledejar i al cap de molts anys els Li?? van decidir vendre els drets d???usdefruit al rei, que els va comprar i el 1607 va incorporar les Quatre Valls a la corona.
[edita] La Casa de Guisa
El 1645 el rei va tornar a concedir el comtat d'Armanyac a Enric de Lorena, comte d'Harcourt, que fou virrei de Catalunya durant la Guerra dels Segadors. A la seva mort, el 1666, el comtat pass?? al seu fill Llu??s de Lorena, mort el 1718. Fou succe??t pel seu fill Carles de Lorena, mort el 1751, i el comtat fou definitivament incorporat a la corona de Fran??a.
[edita] Llista de comtes d'Armanyac
[edita] Casa d'Armanyac
- Guillem I 920-960
- Bernat I 960- abans 1000
- Guerau I Trancalle?? abans 1000-1020
- Bernat II Tumapaler 1020-1063
- Guerau II 1063-1095
- Arnau Bernat 1072-1080 (associat)
- Bernat III 1095-1110
- Guerau III 1110-1160
- Bernat IV 1160-1188
- Guerau IV Trancalle?? 1188-1215
[edita] Casa de Lomanha
- Guerau V 1215-1219
- Pere Gerard 1219-1241
- Bernat V 1241-1245
- Mascarosa I 1245-1249
- Arnau Od?? 1245-1256 (vescomte Arnau III Od?? de Lomanha)
- Mascarosa II 1249-1256
- Guerau VI 1256-1285
- Bernat VI 1285-1319
- Joan I 1319-1373 (comte de Rod??s)
- Joan II el Desigual 1373-1384
- Joan III 1384-1391
- Bernat VII 1391-1418
- Joan IV 1418-1450
- Joan V 1450-1455
- - a la corona 1455-1461
- Joan V 1461-1470
- - a la corona 1470-1471
- Joan V 1471-1472
- - a la corona 1472
- Joan V 1472-1473
- - a la corona 1473
- - al senyor de Beaujeu 1473
- Carles I 1473-1481 (vescomte de Fesezaguet)
- - segrestat pel rei 1481-1497
- - a la corona 1491
[edita] Casa d'Albret
- Alan I d'Albret 1491-1522
- Enric I d'Armanyac 1522-1555 (II de Navarra)
- Joana d'Albret 1555-1572 (III de Navarra)
- Enric II 1572-1589 (Enric III de Navarra esdev?? Enric IV de Fran??a el 1589)
- - a la corona 1589 (que compra tamb?? les Quatre Valls el 1607)
[edita] Casa de Guisa
- Enric de Lorena 1645-1666 (comte d'Harcourt)
- Llu??s de Lorena 1666-1718
- Carles de Lorena 1718-1751
[edita] Bibliografia
- Dominique Barrois, Jean Ier, comte d'Armagnac (1305-1373): son action et son monde, tesi doctoral de l'Universi?? de Lille III-Charles de Gaulle, 2004.
- Charles Samaran, La Maison d'Armagnac au XVe si??cle et les derni??res luttes de la f??odalit?? dans le Midi de la France, Par??s, A. Picard, 1907 [reimpr. facs.: Ginebra, Slatkine-Paris, Champion, 1975].
